Rocío Rivas, la mare del nadó lesionat, mira la sentència en sortir de la roda de premsa celebrada a Barcelona. Foto: TarragonaDiari.catUn jutjat de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut a pagar 1.300.000 euros a Rocío Rivas, la mare d'un nen que va patir una lesió fa deu anys que el va deixar tetraplègic durant el part. Els metges de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona van estirar el bebè pels peus en lloc de practicar-li la cesària corresponent —estava mal col·locat— i van trencar-li la medul·la òssia. A més, van trigar quatre mesos en fer-li una ressonància per confirmar el diagnòstic. Tant l'Associació El Defensor del Pacient com Rocío no es mostren satisfets amb aquesta sentència ja que demanen que els responsables siguin inhabilitats. «No són conscients del mal que han fet», han lamentat.
El 20 d'octubre de 2003, a les cinc de la matinada, Rocío Rivas, que fins aleshores havia tingut un embaràs normal, va notar que estava de part. Al CAP del Vendrell primer van diagnosticar-li erròniament una lumbàlgia. En veure que només estava a punt de parir, van avisar l'ambulància, que «entre venir i anar» va trigar en deixar-la a l'hospital de Santa Tecla de Tarragona una hora.
Allà, ingressada a la sala de parts, va trencar aigües. De seguida van veure sortir els peus dels seu fill. En aquesta posició els metges van trigar vint minuts a reaccionar. Ho van fer quan els peus ja començaven a estar morats. L'advocat de Roció explica que el més indicat era una cesària perquè el bebè estava mal col·locat per sortir. Si no, amb uns fòrceps «també haguessin aconseguit treure la criatura sense fer-li cap mal». Però el què no podien fer era «estirar dels peus».
Això mateix és el que va fer el ginecòleg: estirar dels peus. «Després se'l van endur». Gràcies a una ventilació assistida —no respirava— van aconseguir estabilitzar-lo. Però el nen no es movia. Rocío no perdona que els professionals els demanessin explicacions, com ara «per què heu trigat tant en arribar?», quan la realitat de la situació és que «eren ells els que havien actuat malament».
Durant quatre mesos i mig l'infant va quedar ingressat a l'hospital Joan XXIII. Allà els metges explicaven la seva falta de mobilitat atribuint-li una malaltia genètica. Per això van remarcar-li a Roció que «no podia tenir més fills» i que els seus familiars s'haurien de sotmetre a proves abans de tenir-los. La ressonància que van practicar-li finalment va treure a la llum per què el nen no tenia mobilitat ni als peus ni a les cames: tenia una lesió medul·lar a l'altura de la tercera vèrtebra provocada durant el part pel metge que va estirar-lo dels peus.
1.300.000 euros d'indemnització
El jutjat contenciós-administratiu número 15 de Barcelona ha condemnat ara al CatSalut a pagar 1.300.000 euros a aquesta família. El procés judicial ha durat 10 anys, ha subratllat l'advocat. És massa temps, «les institucions han de fer alguna cosa més davant aquests casos».
Els diners «seran tots per al nen», detalla la mare. Aniran destinats a pagar les hores d'especialistes que requereix, una cadira elèctrica nova o un ordinador que li permeti seguir les classes. Quan sigui més gran, avisa Carmen Flores, presidenta d'El Defensor del Pacient, necessitarà també una grua, un bany especial, un cotxe adequat.
El cost d'una persona tant depenent «és enorme» però el pitjor és «veure cada dia el patiment d'aquesta persona», això «destrossa la família». Si es fan càlculs, subratlla Flores, no només han de ser econòmics, també han de quantificar "el dolor".
Les retallades, part de la culpa
Tant Rocío, com Flores i Sanz, no han dubtat en afirmar que les retallades en serveis socials que està duent a terme «l'administració catalana» estan complicant la situació de persones com el seu fill. «Tant a nivell d'atenció educativa, com de transport o d'ajudes per medicaments i atencions que necessita.»
Aquestes «retallades», ha avisat Flores, no són «per estalviar» perquè «acaben sortint molt més cares». Sanz ha explicat que estan treballant amb diversos casos de dones que haurien d'haver estat sotmeses a mamografies amb una periodicitat més elevada i han acabat diagnosticades de tumors «massa tard».
