L'Ajuntament de Reus té diferents projectes sobre la taula en matèria de medi ambient, energia, gestió hídrica i estratègies per actuar davant l'emergència climàtica. També, es treballa en el desplegament del pla de sequera municipal i s'impulsen iniciatives per renaturalitzar la trama urbana.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, valora molt positivament la clara aposta del Govern actual, i la feina feta anteriorment, per tal de diversificar les fonts de subministrament d'aigua, amb prioritat al consum de boca de la ciutadania. Com a responsable de l'empresa municipal Aigües de Reus, descriu les línies futures d'actuació i les qüestions més urgents al territori.
En quin estat es troben les reserves d'aigua de la ciutat i com continuarà la diversificació de les fonts?
La ciutat ja tenia identificats tots aquests pous i mines i el que s’està fent és incorporar l’aigua al consum d’aigua de boca -perquè algunes fonts ja s'utilitzaven per al reg- amb noves tecnologies que ens permeten que aquesta aigua sigui de qualitat. També, aquells pous que estaven en desús els estem posant a nivell dels estàndards de qualitat que pertoquen, sigui per reg o per aigua de boca.
Estem fent un volum d’inversions perquè, cada vegada més, veiem que la dependència del sistema del Consorci d’Aigües de Tarragona pren més importància, i això té un impacte en el compte de resultats de l'empresa Aigües de Reus. La concessió té un cost molt més elevat que l’aigua que podem gestionar a través dels nostres propis recursos o la que podríem agafar del sistema Siurana-Riudecanyes, però que actualment està a un 3% de reserva i que, per tant, no en podem agafar ni una gota.
Ja s'han incorporat a la xarxa de subministrament tres nous pous a l'àrea de Bellissens, que augmentaran el cabal d'aigua disponible davant la sequera.
L’exercici que estem fent per posar en valor aquesta aigua de proximitat no és fruit de la sequera d’enguany, sinó d’una planificació de fa molt de temps. Aquests tres pous han tingut més de cinc anys de tramitació per qüestions burocràtiques i administratives amb diferents institucions supramunicipals, així com per la inversió.
Reus és una ciutat que ha pogut superposar-se a les diferents èpoques de sequera que ha patit i, per l’esforç que s’ha fet en un passat, avui tenim aquestes fonts diversificades de subministrament i estem utilitzant la mateixa filosofia per posar en marxa aquests altres recursos.
En aquest cas, es troben en àrea d’influència ferroviària, d’Adif, però el projecte dels pous de l’Aeroport -terrenys d’Aena- també s’ha desencallat?
Sí, estem en fase d’aprovació del projecte dels pous de l’Aeroport de Reus i anem avançant. El calendari és en aquests dos exercicis, entre el 2024 i el 2025, en què diferents projectes de pous i minats es posaran en marxa. Ja s’han començat a fer les primeres proves, per exemple, del pou de l’Instituto Geológico y Minero de España.
També, s’ha licitat la recuperació de la mina del barri Fortuny; comptem uns tres mesos per acabar d’adjudicar el projecte, en funció de les ofertes, i començaríem a treballar el projecte d’obres, que després tindrà uns vuit mesos de temps d’execució. Amb una mica de sort, a finals d’any o principis del 2025, podrà entrar en servei; fins ara ja s’estava utilitzant per regar, però s'injectarà a la xarxa d’aigua potable.
L'Ajuntament està treballant en la recuperació i potabilització de diferents pous i minats Foto: Laia Solanellas
L’objectiu és arribar a un 19% del consum global a través de fonts locals, serà per compensar l’augment del cost que ha suposat passar d’un 60 a un 90% de subministrament del CAT?
D’una banda, es tracta d’una compensació econòmica. Després, hi ha una qüestió mediambiental per l’aprofitament dels nostres propis recursos com a primera via d’abastiment i amb unes qualitats òptimes. D’altra banda, es vol garantir aquesta xarxa diversificada que diferencia Reus d’altres municipis i que garanteix que no hi hagi restriccions d’aigua.
En la mesura que siguem capaços de ser més autònoms, reduïm la dependència del sistema del CAT, ja que en un any de sequera com aquest, ens estem ‘menjant’ les reserves que té la concessió. És a dir, a més de garantir el subministrament als 108.000 habitants de Reus i la seva indústria, la concessió permetria un creixement per qüestions demogràfiques o altres necessitats; i actualment estem consumint aquest marge.
Quines conseqüències comportaria?
Des d’un punt de vista hídric, si no fem gestions internes, estaríem posant-nos barreres al nostre propi creixement, perquè hi hauria un moment en què la xarxa no ens proporcionaria més aigua. Així, avançant-nos a aquests escenaris futurs, potser a 10-15 anys vista, vam començar a 'caminar' per poder ser més autosuficients.
Millorar la xarxa hídrica territorial
Pel que fa a la concessió del sistema Siurana-Riudecanyes, l’Ajuntament no renunciarà a aquest dret, tot i el ‘conflicte’ que hi pugui haver?
Qui ens demana que renunciem és la comarca del Priorat, però nosaltres no hem entrat mai en una ‘guerra’ ni hem fet discurs de territoris. Sempre hem volgut treballar des de la cogovernança i la generositat. Que avui tinguem un pantà a Siurana és fruit de l’esforç que s’ha fet en aquesta comarca i el que hem d’aconseguir és que el riu tingui el cabal ecològic que li pertoca, però això no pot anar en detriment de l’aigua de boca, que és el consum prioritari, que necessitem al Baix Camp.
Cal que la Confederació Hidrològica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua planifiquin i diversifiquin perquè hi hagi una connexió entre diverses conques. Avui nosaltres tenim aigua i Barcelona no, però potser d’aquí a uns anys és a l’inrevés; i necessitem una xarxa per valorar quin territori necessita aigua i poder-la redistribuir. I, en aquest sentit, instem a inversions com les dessalinitzadores o el reaprofitament de l’aigua regenerada de la depuradora de Reus; que no són projectes nostres, sinó de territori.
Què permetran aquestes noves infraestructures?
Més enllà del 2% de l’aigua que es destinarà per al reg de parcs i jardins de Reus, tindrà el seu valor quan entri a la Comunitat de Regants, sobretot per garantir el reg en els mesos d’estiu amb una aigua de molta qualitat.
Encara falta la licitació de la bassa que anirà a la depuradora de Reus per emmagatzemar l’aigua regenerada. Es tenen novetats sobre el projecte?
Depèn d’Acció Climàtica, però, segons ens va dir Samuel Reyes (director de l'Agència Catalana de l'Aigua) en la darrera reunió que vam tenir, són projectes que estan avançant de forma paral·lela (amb la construcció de les canonades) i que la bassa anirà ubicada entre les Borges del Camp i Botarell, i des d’allà, per decantació, l’aigua anirà a la xarxa de reg.
Des d'Aigües de Reus asseguren que el rendiment de la xarxa de subministrament és d'un 80-85% Foto: Laia Solanellas
Davant la petició d’instal·lar dessalinitzadores al territori, s’han fet estudis d’impacte mediambiental i de possibles ubicacions?
Hi ha el projecte de la dessalinitzadora del Foix, que aniria a l’alçada de Cunit. No és un projecte nostre, però segur que hi ha estudis de l’impacte ambiental que tindrà i el consum elèctric que necessitarà.
Entre les peticions al Govern i a l’ACA, l’Ajuntament de Reus demanava línies de subvencions i l'exoneració del pagament del cànon. Per què?
Per exemple, nosaltres enguany no hem agafat aigua del sistema Siurana-Riudecanyes i això ens ha costat els 300.000 euros que es paguen de forma anual, i, també, hem hagut d’agafar més aigua del CAT, fet que ha provocat unes pèrdues a l’empresa municipal de gairebé un milió d’euros.
Demanem que es creïn línies de subvenció precisament per compensar els últims exercicis perquè l’Ajuntament està sanejat i pot fer-hi front, però no es pot prolongar eternament. Aquesta ha sigut la reivindicació del territori, no només nostra; són molts els municipis, com Alforja o l’Albiol, que han tingut problemes de subministrament i aquest increment de costos, al final, repercuteix en la tarifa. Entenem que la Generalitat hauria de tenir la voluntat d’acostar-se als municipis que fem la política més directa i de proximitat.
Medi ambient, energia i benestar animal
En el marc dels projectes de renaturalització de la ciutat, es recuperarà la Bassa Nova. Com s'ha replantejat?
La voluntat és revitalitzar la biodiversitat i el paisatge. És un projecte que l’hem hagut de readaptar, s’ha buscat que hi hagués més zona tova i menys zona dura; i la part de l’aigua tindrà una presència simbòlica, però emblemàtica, per posar en valor el patrimoni. Hem presentat ja els renders perquè es puguin aprovar els projectes i la previsió és que entre el setembre i l’octubre del 2024 comencin les obres.
La regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat té sobre la taula diferents projectes de renaturalització, energia i benestar animal Foto: Laia Solanellas
Quines seran les pròximes passes en el desplegament del pla de la V Verda, després de la inauguració de la riera de l'Abeurada?
Començarà a finals d’aquest mes de març el projecte privat de l’entorn de les Clarisses i anirem fent el desplegament. Altres actuacions del projecte RenatuReus també formen part de la recuperació de zones verdes de la ciutat.
El Govern té la voluntat de crear l’Oficina de Benestar Animal, també s’ha ampliat el portal d’adopcions amb gats. Com avancen aquestes línies de treball?
Des del vessant més tècnic, ara s’està fent un replantejament de tasques, valorant si calen altres línies administratives pel volum de feina que vindrà amb la nova llei; però les dades són bones, des que vam posar en marxa aquest portal, entre recuperacions i adopcions estem al voltant del 70-80% cada any.
Estem col·laborant amb entitats animalistes que ens ajuden a fer aquesta tasca i ens adaptarem a les directrius legislatives que arribin arran de l’aprovació de la llei de benestar animal. Tenim sobre la taula diversos projectes, però en una fase molt inicial. Ja s'estan fent, per exemple, campanyes de comunicació en els mesos d’estiu o quan arriben les festes de Nadal, fem una campanya de “No compris, adopta”.
Una de les qüestions clau de la regidoria a curt termini és la comercialitzadora de Reus Energia. Quan començarà a funcionar plenament?
La comercialitzadora ja està funcionant des del passat mes d’octubre i, per tant, el primer mes de facturació va ser el novembre del 2023; Reus Energia ja està facturant a l’Ajuntament el 100% de les 600 pòlisses que hi havia, s’està fent també el traspàs d’organismes autònoms i empreses municipals. Actualment, estem en aquesta fase, que permetrà administrativament que Reus Energia compri el 100% de l’energia pública que es necessita (enllumenat, edificis municipals) i es facturi a través de la societat.
Per la línia d’inversió, es van adjudicar la setmana passada 300 kW més per empreses que col·locaran també plaques -Tecnoparc REDESSA, Mercat Central, Rubió i Ors-; i continuem també amb el desplegament de la comunitat energètica d’Agro Reus, que es posarà en marxa el pròxim juny-juliol. Només falten les obres, per la part privada, d’una de les naus que pertany a Maser Grup, i per la nostra part, al dipòsit municipal de vehicles, on s’instal·laran marquesines d’acer inoxidable i es començaran a col·locar les plaques pròximament.
La prioritat del Govern és aprofitar al màxim els recursos hídrics de proximitat Foto: Laia Solanellas
Quins són els objectius per als pròxims anys?
Tenim pendent la redacció de projectes de diferents magnituds, que ens han de permetre anar creixent. El model de negoci de Reus Energia es basa en el fet que com més energia tinguem de km 0, produïda per nosaltres, tindrem menys dependència del mercat; i no haver de comprar tanta energia externa, ens dona molt més marge, a partir del qual l’empresa municipal podrà dissenyar els seus plans de reinversió.
Per a l’exercici del 2024, el pla d’inversions de Reus Energia és d’1,4 milions d’euros i, aproximadament, l’energia que estem produint ara se situa sobre un 10-12%. Es veurà a mesura que anem facturant, però, al final del mandat, volem que aquesta xifra estigui al voltant del 60-70%.