Héctor de la Salud passarà part de les seves vacances fent riure a petits i grans a Angola. Participa en una expedició formada per quatre pallassos, tots de Tarragona, que tenen molt clar que han de portar l'humor al país africà per combatre les situacions adverses en les quals es troben molts dels seus habitants. L'actor va acompanyat de Marta Renyer, Núria Garcia i Eric Rieu, tot ells són els encarregats de fer passar una bona estona i aportar el seu gra als refugiats que fugen del conflicte armat que hi ha al Congo. Durant 10 dies, aquests mestres de l'humor recorreran ciutats com Luanda i Dundo oferint espectacles basats en el clown i el circ. 

- Què van a fer a Angola?

- La tasca de Pallassos sense Fronteres és aportar alegria a través dels espectacles de pallassos a llocs on hi ha hagut conflictes armats, refugiats, catàstrofes naturals i on la gent es veu obligada a viure situacions extremadament desfavorables.

- On actuaran?

- Portarem el nostre humor a Luanda, a la capital d'Angola, també anirem a Dundo i altres ciutats. Visitarem camps de refugiats, hospitals infantils, escoles i centres d'acollida.

- Com ajuda l'humor a superar aquestes situacions extremadament desfavorables que comenta?

- Anem a zones on no estan acostumats a veure-hi pallassos. Els obrim una porta desconeguda i a més, els esvaïm durant uns instants dels problemes que tenen. L'humor és la nostra eina.

[blockquote]"Els obrim una porta desconeguda i a més, els esvaïm durant uns instants dels problemes que tenen"[/blockquote]
- Estan preparats?

- En tenim moltes ganes, ara més que mai. Tots sentim la necessitat d'anar-hi i de fer riure a quants nens millor.

- Quines recomanacions els han donat per anar a Angola? Quines mesures de seguerat han pres?

- Primer de tot ens vàrem posar totes les vacunes necessàries, tant les que són per via oral com les que s'administren amb una punxada. Com a mesures de seguretat, hem d'estar sempre localitzables els responsables de Pallassos sense Fronteres, hem d'anar sempre junts tots quatre i no podem endinsar-nos en zones considerades de perill. 
 
- La realitat que veuran al país africà no té res a veure amb la que hi ha aquí. L'impacte serà important.

- El nostre treball es basa en la passió i les emocions, no serà una plaça fàcil d'actuar però haurem de gestionar els nostres sentiments. El que hem de fer és aconseguir que somriguin i que s'oblidin per un instant de tot el que està passant. Tinc ganes de fer-ho, aquí estem molt acomodats i crec que serà molt positiu per a mi, per nosaltres quatre i també per a la gent que fuig de la guerra. L'altre dia em va sobtar un fil que hi havia a les xarxes socials que parlava sobre el tema dels refugiats. Em va esgarrifar veure com hi ha gent que creu que segons el lloc on has nascut et mereixes una segona oportunitat o no, o que inclús és millor que ningú.

[blockquote]"(...) No serà una plaça fàcil d'actuar però haurem de gestionar els nostres sentiments"[/blockquote]
- Han hagut d'assajar algun número o serà tot improvisat?

- Hi haurà improvisació, segur, però hem preparat actuacions individuals, per parelles i un número final amb tots quatre. És cert que tot ens coneixem des de fa molt de temps però cal treballar la nostra actuació conjunta. Que segur que sortirà bé i que ho podran gaudir.

- Què s'espera emportar d'aquesta experiència?

- Doncs els quatre que hi anem tenim la intenció de robar com més somriures millor. Això és el millor que ens emportarem, veure els infants somriure. Només per això ja val la pena aquest viatge.

- Com es va gestar aquesta expedició tarragonina?

- El viatge, que té una durada de 10 dies, es va formar a través de Pallassos Sense Fronteres amb la col·laboració de la seu a Tarragona que es troba a la Circoteca, a Valls. Des d'aquí ens han gestionat tot perquè podem fer realitat aquesta expedició. En aquesta aventura, però, no estem sols, ja que també hi col·labora ACNUR.