L'aigua del riu Siurana segueix en disputa. Diverses entitats ecologistes han exigit al Ministeri d'Agricultura i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que clausuren definitivament i de forma immediata el minitransvasament d'aquest afluent de l'Ebre cap al pantà de Riudecanyes. Ecologistes en Acció, Gepec-Ecologistes de Catalunya i la Plataforma en Defensa de l'Ebre se sustenten en un informe en el qual s'adverteix que la comarca del Priorat es veu molt perjudicada, tant des del punt de vista mediambiental com social, i asseguren que des que es va posar en funcionament el transvasament l'any 1950, la xifra de població de la vall del Siurana ha caigut gairebé a la meitat. El punt conflictiu és l'assut, on es deriva l'aigua a Riudecanyes. Just en aquest punt és on aquest dimarts s'ha presentat l'informe, que també inclou alternatives "viables tècnicament" i d'"aplicació immediata" pensades per als regants de Riudecanyes, que volen aquesta aigua. Però en la polèmica oberta el preu de l'aigua és el quid de la qüestió.

L'informe també vol donar resposta als que reben l'aigua del transvasament, és a dir, a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes -gràcies a una concessió del 1935. "No volem perjudicar ningú", ha assegurat l'autor de l'estudi, Santiago Martín, responsable de l'àrea d'aigües d'Ecologistes en Acció. Així, per compensar la clausura de la connexió, l'informe planteja l'ús d'aigües residuals depurades per a ús de reg. També proposa que els municipis de Reus i Riudoms es puguin abastir del CAT des del riu Ebre -de fet, segons l'estudi, ja se n'abasteix en un 54%, mentre que el 37% restant és aigua que prové del pantà de Riudecanyes -subministrament que es veuria bloquejat en cas de tancament del minitransvasament Siurana-Riudecanyes.

Els representants de les entitats s'han desplaçat fins a l'assut per mostrar la poca aigua que resta al riu després del desviament cap a Riudecanyes. "És un desviament del riu sencer que s'envia a una altra conca, i això deixa el riu sec durant uns quilòmetres, la major part de l'any", ha remarcat Martín. El seu informe alerta de les conseqüències tan mediambientals com també socials per a una comarca que, després d'èpoques difícils, ara es troba en un bon moment, sobretot d'explotació de la seva cultura del vi. Sara Pérez, del celler Mas Martinet (Gratallops) ha reivindicat un "canvi de mirada". "Allò que als anys 30 era una concessió, avui en dia és un espoli per a la comarca; els abusos de poder mai poden tindre justificació històrica", ha etzibat.

"Som una comarca amb tres embassaments i sembla estrany que no tinguem aigua perquè la gestiona gent que no és de la comarca i ho fa en benefici propi", ha dit l'alcalde de Gratallops, Xavier Gràcia. "I no pretenem treure aigua als pagesos, que no intenten confrontar-nos amb ells", ha afegit Martín. En la mateixa línia, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha reiterat que "no hi ha cap interès a entrar en una confrontació territorial, és una proposta per construir país". Les entitats confien reunir-se aviat amb el ministeri i l'ACA. "Des de les organitzacions farem el que sigui per acabar amb aquest transvasament en els pròxims mesos, i no volem mitges tintes, és una canalització obsoleta i caduca que cal eliminar-la completament", ha sentenciat Martín.