La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona han signat, aquest dijous 1 d'agost, un conveni de col·laboració amb la voluntat de refermar el seu compromís envers la gestió, museïtzació i promoció del castell monestir d'Escornalbou i del seu entorn. D'aquesta manera, es visibilitza la governança conjunta entre ambdues administracions, que van adquirir l'equipament el 1983, i s'estableixen les accions que ha de portar a terme cadascuna.
Tot plegat, ho han fet un any després que l'equipament reobrís les portes, després de tres anys tancat per obres i sis des que va començar el projecte. De fet, encara s'està treballant en la restauració del claustre. Uns treballs, iniciats a principis del 2024, que han posat al descobert les restes òssies de dos individus datades entre els segles XII i XIV.
Aquest nou conveni pretén "establir una sèrie de drets i deures entre les dues institucions", segons ha afirmat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, qui ha afegit que amb aquest acord "es fixa una nova etapa". Llauradó ha detallat que la Diputació serà l'encarregada de la gestió de la carretera, del bosc que envolta el monument i del subministrament de l'aigua potable, entre altres.
Per la seva banda, la Generalitat destinarà els esforços a la gestió cultural i turística del castell monestir d'Escornalbou, així com de la seva conservació, restauració i promoció. De fet, actualment, el projecte, batejat amb el nom "Escornalbou Reneix", ja es troba en la seva tercera fase, centrada en la millora de la museografia i d'altres serveis turístics complementaris.
Recuperació de l'entorn
Els treballs van iniciar-se el 2018 amb una primera fase centrada en la recuperació de l'entorn natural de l'equipament. En la segona fase, finançada amb l'1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), s'ha restaurat l'església, les torres i la resta d'espais del conjunt monumental. En total, la inversió total del projecte ha estat de prop de 6 MEUR.
Tot i que el castell monestir d'Escornalbou va reobrir al públic fa tots just un any, les obres no han finalitzat, com estava previst per aquest estiu, perquè la troballa d'unes restes òssies han endarrerit la seva execució. Segons l'arqueòleg Moisès Díaz, la descoberta s'ha fet just al costat de la porta d'accés a l'església des del claustre.
Allà s'hi han localitzat dues fosses: una petita que podria ser d'un enterrament infantil, i una altra més gran d'un adult. Tot i això, només s'han trobat restes òssies de l'individu adult. Segons Díaz, es tractaria d'una dona d'entre 30 a 35 anys amb l'esquelet "perfectament conservat", que dataria d'entre el 1300 i el 1400. A més, a una de les parets de la fossa també s'han trobat les despulles d'un altre enterrament "que devia ser el que hauria ocupat primer aquesta fossa". En aquest cas, les restes daten entre el 1120 i el 1220.
Paral·lelament, també s'han trobat dues cisternes retallades directament a la roca, les quals es poden relacionar amb els treballs duts a terme durant la construcció de la canònica agustiniana, entre el darrer terç del segle XII i mitjans del segle XIII, segons han apuntat des de la Diputació de Tarragona. A més, i pel que fa a les construccions del claustre primigeni destaca la localització del que sembla una bestorre a la muralla que tancava el claustre pel costat sud.
