A finals del 1800, a Reus es va construir el primer cementiri laic i municipal de tot l'Estat Espanyol. Situat a la carretera de Montblanc, va ser l'advocat reusenc Josep Sardà i Cailà qui va cedir els terrenys a l'Ajuntament perquè es destinessin al Cementiri General que existeix actualment. El gener del 1871 es va fer la primera inhumació i, després de totes aquestes dècades, l'espai 'acumula' història local i joies arquitectòniques a cada racó.
D'estil neoclàssic, forma part de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i consta d'un conjunt d'art funerari molt reconegut que comprèn panteons, mausoleus, nombroses capelles i més de 13.000 sepultures. A més, forma part de la Ruta Europea dels Cementiris, que ha rebut la menció d’Itinerari Cultural del Consell d’Europa.
El Cementiri General de Reus és de propietat municipal i gestionat pels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, i 'amaga' entre escultures de marbre i obres monumentals part de la història del territori, amb llegats familiars i esdeveniments polítics o socioculturals.
Una estàtua del Déu Cronos presideix l'entrada porticada del cementiri, una portalada que es va construir a partir de les pedres de l'antic recinte funerari del Roser. Un projecte que evidencia el compromís de Sardà i Cailà perquè el nou cementiri fos un servei per a tothom.
Boule, Borràs i Macià Vila
Un dels primers conjunts funeraris que es va construir al Cementiri General de Reus va ser el Panteó de la família Boule, una de les nissagues reusenques més destacades a finals del segle XIX. És un clar exemple d'iconografia no religiosa i la capçalera de la tomba va ser esculpida per Joan Rebull en representació de l'al·legoria del triomf. L'arquitecte Francesc Blanc i Pons s'encarregaria de reproduir la capella neogòtica original com una gran i lluminosa construcció.
Panteó Boule al Cementiri General de Reus Foto: Serveis Funeraris Reus i Baix Camp
L'estil neogòtic caracteritza, també, el Panteó Borràs -i de la família Folch i Compre-, una obra arquitectònica que destaca per quatre pinacles ornamentats escultòricament amb les plantes de la resurrecció i l'eternitat.
Entre els personatges més 'populars' de la història local, trobem a Macià Vila i Mateu, soci fundador del Vapor Vell i fundador de La Fabril Algodonera, més coneguda com "El Vapor Nou". L'industrial també seria responsable del projecte de La Sedera. Així, el mausoleu familiar era un dels més importants del Cementiri de Reus.
Tant és així que es va convertir en el Panteó dels Fills Il·lustres de la Ciutat i és on actualment es duen a terme els enterraments d'aquelles persones distingides amb aquesta menció honorífica.
Modernisme i memòria històrica
Entre les capelles ubicades al Cementiri General de Reus, destaca per damunt de la resta una sepultura modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner. L'arquitecte va construir la capella número 33, la de la família Margenat, perquè hi poguessin enterrar les despulles del seu fill primogènit. Una volta de creueria cobreix el sostre, nombrosos mosaics decoren el paviment i infinits detalls i simbolismes omplen l'espai.
Al mateix temps, la memòria històrica té un paper significatiu en el recinte. Trobem, per exemple, la Capella de les Víctimes del Bombardeig de la Guerra Civil, una sepultura especial on es van enterrar més de 200 víctimes de la guerra, a causa dels atacs aeris que van travessar la ciutat.
Una altra capella del cementiri de Reus recorda, també, els herois del Morell i Vilallonga. 132 milicians reusencs liberals van morir en un enfrontament contra les tropes carlines en ambdós municipis del Camp de Tarragona.
.jpg)
Interior de la Capella de la Família Margenat al Cementiri General de Reus Foto: Serveis Funeraris Reus i Baix Camp
Un impactant monument funerari
Entre els mausoleus que trobem al Cementiri de Reus té una rellevància considerable el de Joan Prim i Prats. La història enalteix el militar i polític reusenc, qui va ocupar importants càrrecs i va exercir influència en les altes esferes del segle XIX.
El 1971, el seu mausoleu va ser traslladat des de Madrid i es va restaurar fa deu anys per tal de preservar l'obra de l'escultor Emile Hébert, els medallons de Tiberi Grac, Atili Règul, Gai Grac i Gai Màrius; i els diferents relleus bèl·lics que coronen aquest monument funerari de gairebé dues tones.
Així mateix, el propietari del Vapor Vell, Pere Òdena va encarregar un mausoleu d'estil egipci a l'arquitecte Jaume Brossa. El conjunt resultat està envoltat de ferro forjat -amb elements ornamentals molt treballats- i compta amb plafons serigrafiats que recorden als jeroglífics i simbolismes egipcis.
.jpg)
Monument a Sardà i Cailà al Cementiri General de Reus Foto: Serveis Funeraris Reus i Baix Camp
Petites 'joies' inèdites per Tot Sants
Més enllà de l'àmbit arquitectònic, el Cementiri General de Reus va estrenar el passat 13 d'octubre "L'atri de la memòria", un espai de record per al dol perinatal on les famílies poden homenatjar els nadons que no van arribar a néixer o van morir poc després del seu naixement.
Aquesta obra 'simbòlica', impulsada pel col·lectiu Dol d'Estels, culmina en certa manera el projecte que es va iniciar, per Tot Sants de l'any passat, amb diverses ales de papallona col·locades a l'equipament municipal.
La festivitat es complementa, un any més, amb les visites nocturnes al cementiri que seguiran aquests 25 i 26 d'octubre. Enguany, el dispositiu especial per facilitar l'accés de la ciutadania al Cementiri General de Reus amb motiu de Tot Sants contempla l'habilitació de nous espais d'aparcament, el servei especial de Reus Transport i l'ampliació d'horaris.