Els municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5%, durant el 2016. L'augment de més de 7'5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifres globals similars a les de l'any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadors de "creixement econòmic". Durant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d'ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran conèixer de manera digital la qualitat de l'aigua en diferents punts i s'implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el BigData.

El Consorci d'Aigües de Tarragona ha fet balanç de l'any 2016, aquest dimecres, des de la Cambra de Comerç de Tortosa. Pel que fa als consums, s'ha consolidat una lleugera tendència a l'alça, tant en ajuntaments com en indústries, i ha crescut un global del 4,93% respecte al 2015 amb un consum de 71,07 hectòmetres cúbics. El consum dels ajuntaments ha augmentat un 3,34%, tot i que s'ha reduït el consum d'aigua per càpita en els últims anys. "La gent és molt més curosa en el consum d'aigua però creix el consum en el seu global i és una bona dada econòmica", ha dit el president del CAT, Albert Abelló.

El creixement del consum a les indústries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la xarxa ha estat del 7,65%. "Deixem enrere una vall de deu anys de xifres inferiors i recuperem xifres del 2007, d'abans de la crisi, i ens fa pensar que pot ser un repunt econòmic i que es pot consolidar", ha remarcat el gerent Josep Xavier Pujol.

Durant el 2016, el CAT, amb un pressupost anual de 40,7 milions d'euros, ha construït la nova planta d'ozó —amb una inversió de prop de 5 milions d'euros—, ha actuat contra la corrosió a les galeries —un pla que s'ha executat en cinc anys i una inversió final de 8,2 milions d'euros— , i ha iniciat un sistema de congelació criogènica per reparar avaries a la xarxa principal sense haver d'interrompre el subministrament.

Retornar els fangs al Delta per aturar la subsidència

El consorci també ha participat en projectes d'investigació i recerca entre els quals destaca l'Ebro-Admiclim, destinat a la mitigació dels efectes del canvi climàtic al Delta de l'Ebre, que va començar el 2015 i acaba el juny del 2018.

El projecte, liderat per l'IRTA, suposa una possibilitat per al CAT per trobar una gestió alternativa als fangs que es produixen a la planta de l'Ampolla, entre 1.200 i 1.500 tones cada anys de residus. "Ens ajudaria a donar sortida a un procés intern de la planta però podria ser una prova pilot per solucionar la subsidència i regressió del Delta. La nostra intenció és retornar al Delta el residus que agafem en la captació de l'aigua dels canals", ha explicat Pujol.

Projectes per 2017

De cara a este 2017, quan es començarà a redactar un nou Pla Estratègic per als propers 4 anys, s'ha previst l'inici de la implantació del nou sistema Sensòrica online que preveu instal·lar 15 sensors, els sis primers enguany, que ajudaran a monitoritzar la qualitat de l'aigua per conèixer al moment quin és el seu estat en diferents punts de la xarxa. A més, el laboratori de qualitat comptarà amb un nou paquet informàtic de gestió de dades i es millorarà la seguretat física i lògica de les instal·lacions de l'ETAP de l'Ampolla.

Tot llest per endegar la nova planta d'ozó

La planta d'ozó que es va construir l'any passat començarà ben aviat les primeres proves i està previst que entre en servei coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el 22 de març, quan està prevista la seva inauguració.

El CAT serà pioner en la implantació d'este sistema de potabilització en el qual se substituix la desinfecció de l'aigua en planta amb clor per ozó. Segons el director del consorci, l'ozó és un millor reactiu per preparar l'aigua i és un component per fer els processos de la planta "més efectius". Pujol ha assenyalat que, a més a més, s'evitaran els perills del transport, l'emmagatzematge i la manipulació del clor. Tot plegat suposa un estalvi de la despesa del 5%, entre 150.000 euros i 200.000 euros que es poden destinar a altres actuacions.

El procés amb ozó ajuda a detectar més quantitat d'elements que poden alterar la qualitat de l'aigua, com són els derivats dels fàrmacs, de les drogues, o de metalls, entre d'altres. El sistema permetrà detectar-los amb més precisió però no significa que es pose en risc la salut de les persones per ser presents a l'aigua.