Les consignes contra la precarietat i a favor d'una societat feminista i igualitària han ressonat de nou pels carrers de Tarragona coincidint amb la diada del 8 de març. Qüestions com la feminització i l'increment del treball de cures, no remunerat, o la manca encara de prou mecanismes per accedir a l'avortament lliure i gratuït, o en definitiva assolir "condicions materials dignes" per a les dones han estat les protagonistes d'una marxa que ha reunit aproximadament dos milers de persones.

La manifestació ha començat a un quart de vuit del vespre a la plaça Imperial Tàrraco, poc després que s'alcés un pilar casteller dels Xiquets de Reus, l'única colla que ha assistit a la crida de la plataforma 8M Camp. Els lemes habituals han fet la feina al llarg de tot el recorregut: "Visca la lluita feminista", "sense les dones no hi ha revolució", o crits contra la "violència patriarcal i capitalista" han estat la tònica fins a la destinació final, la plaça de la Font.

Allà, abans de llegir el manifest, hi ha hagut diverses actuacions de ball i de música per animar la concurrència. Entre les assistents hi havia membres de sindicats, partits i col·lectius feministes, però també força persones a títol individual duent les seves pancartes elaborades amb un simple cartró. "Que ser dona no ens prengui la vida", "ni soc histèrica, ni estic menstruant, crido perquè ens estan matant": aquests eren alguns dels lemes alternatius plantejats per manifestants espontànies ben visibles al bloc inicial, integrat majoritàriament per dones de totes les edats.

Aquesta ha estat la primera manifestació del 8 de març en pandèmia celebrada de manera unitària al Camp de Tarragona, ja que en els últims temps, a causa de les restriccions de mobilitat o de prevenció de les aglomeracions s'havia optat per convocar de manera descentralitzada a cada municipi.