Actualment l'activitat del dipòsit està aturada i la situació "és estable", en paraules del ministre. En la roda de premsa després de rebre l'informe dels experts, Nadal ha admès que hauran de desmantellar el dipòsit de gas, però ha assegurat que no ho faran "fins que no sigui segur". Demanaran un nou estudi als experts per garantir que el procés de desinstal·lació es faci "com toca, amb totes les garanties". De moment, el titular d'Energia no ha volgut fixar una data per a començar el procés de desmantellament.
Nadal creu que es va "actuar bé" amb la posada en marxa de la planta. Els experts del MIT han confirmat les tesis que ja havien apuntat els geòlegs de l'Institut de Geografia Nacional espanyol, que en tres informes previs havien relacionat directament les injeccions de gas de la plataforma amb els tremolors registrats. Tot i això, el ministre defensa que era "molt difícil de preveure" que l'activitat del dipòsit pogués provocar un augment de l'activitat sísmica de la zona.
El darrer episodi d'un llarg serial
El contracte per posar en marxa la plataforma Castor es va signar el 2008. El govern espanyol va cedir-ne la concessió a l'empresa Escal UGS, participada en un 66% per la constructora ACS, propietat de Florentino Pérez. Després d'anys d'obres, el dipòsit va entrar en funcionament a ple rendiment el maig del 2012, un mes després que, el 10 d'abril, s'hagués dut a terme la primera injecció de gas. El material es desviava des d'una estació terrestre situada a Vinaròs –la seva ubicació havia provocat una gran polèmica entre veïns i administracions- fins a la plataforma marina a través d'un gasoducte submarí de 30 quilòmetres de llarg.
Ja llavors, el mateix abril del 2012, es va produir un petit terratrèmol de magnitud 3,1 a l'escala de Richter a la zona. L'Observatori de l'Ebre va titllar el fenomen de "normal" en aquell moment. El setembre del 2013, tanmateix, els tremolors es van convertir en una constant. La majoria eren de molt baixa intensitat, però l'1 d'octubre se'n va registrar un de 4,2 a l'escala de Richter. El van percebre des de Peníscola fins a Sant Carles de la Ràpita. El sisme va generar una onada d'inquietud entre els veïns, que el 6 d'octubre es van manifestar a les Cases d'Alcanar per exigir el desmantellament de la planta.
Una factura de 1.350 milions d'euros
Davant l'augment sobtat de l'activitat sísmica i la creixent preocupació dels veïns, el Ministeri d'Indústria, dirigit aleshores per Jose Manuel Soria, va decretar la paralització del projecte el 16 de setembre i va sol·licitar un informe a l'Institut Geogràfic Nacional espanyol per determinar la relació entre el fenomen natural i les injeccions. En paral·lel, el 4 d'octubre del 2013 la Guàrdia Civil es va desplaçar fins a la plataforma per començar a investigar si hi havia una vinculació directa entre la seva activitat i els terratrèmols que s'havien anat registrant. La inspecció va tenir lloc arran de la investigació que la fiscalia provincial de Castelló va obrir d'ofici. El jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs manté obert el cas.
Però amb la paralització de l'activitat del dipòsit de gas Castor el serial tot just acabava de començar. L'empresa concessionària va decidir l'estiu del 2014, després de conèixer l'informe dels tècnics de l'Institut Geogràfic Nacional, rescindir el contracte de gestió de la infraestructura. L'acord signat el 2008 -articulat legalment amb el reial decret 855/2008- preveia que, en cas de rescissió de la concessió, Escal UGS tindria el dret de cobrar el valor net comptable de l'operació. Només s'establia un supòsit d'excepció: que l'empresa hagués comès alguna negligència. En aquest cas, Indústria només estava obligada a pagar la xifra equivalent al valor residual de la concessió.
Com que els moviments sísmics es podien entendre com una negligència, el govern espanyol va acabar abonant "només" els 1.350 milions d'euros corresponents al valor residual de l'operació. Tot plegat, perquè l'ACS de Florentino Pérez, propietària d'Escal UGS, pogués retornar abans del 30 de novembre del 2014 els 1.400 milions d'euros en bons que va emetre el Banc Europeu d'Inversions per finançar l'operació. El govern del PP havia intentat evitar que la rescissió del contracte acabés en aquesta situació el 2012, amb un recurs al Tribunal Suprem contra el reial decret del 2008 -obra del PSOE-, però els jutges de l'alt tribunal el van desestimar i els contribuents han hagut de desembutxacar una indemnització multimilionària.
La plataforma Castor, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press
