El Hard Rock revifa el debat entre les virtuts de la desestacionalització i els perills del monocultiu

La demora en els tràmits molesta a empreses i institucions mentre els contraris a un projecte que fa anys que s'arrossega esperen aquest dissabte a Barcelona una gran mobilització a contra aquest model social i econòmic

Publicat el 03 de març de 2023 a les 20:00
A la plaça Catalunya de Barcelona, on hi ha un dels locals de la coneguda cadena de restauració Hard Rock Café, serà on començarà aquest dissabte a les sis de la tarda una manifestació amb el lema Defensem la terra, construïm el futur. Els convocants, entre ells la plataforma Aturem Hard Rock, Zeroport i la campanya contra el Quart Cinturó, lamenten que, amb l'acord de pressupostos amb el PSC, el Govern ha decidit apostar per "un mateix model econòmic i social" que va "en contra de l'emergència climàtica" i a favor de l'"empobriment" de la població.

Després de més de 10 anys, el macroprojecte d'ampliació del Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, inicialment batejat com a Barcelona World, els agents a favor i en contra continuen sent essencialment els mateixos. La presentació d'un manifest impulsat per la Cambra de Comerç de Tarragona va deixar clar que el sector empresarial i les institucions locals pressionen el Govern perquè es tiri endavant amb l'argument del creixement econòmic de la zona i la desestacionalització turística. L'acord de pressupostos, que va arribar poc més tard, fixava —sense terminis— el compromís pel Hard Rock entre ERC i el PSC.

I el que posa nerviosos a uns —els manifestants d'aquest dissabte— posa en alerta també uns altres. L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha exigit recentment que el pas que falta, que és l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic i la compravenda dels terrenys, es faci abans de les eleccions municipals del maig.

Eloi Redon, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, apunta que si tot plegat tira endavant la problemàtica anirà més enllà de la "destrucció dels últims espais verds de la zona, com la Séquia major o els Prats d'Albinyana", sinó que també incrementaran les addiccions a causa del nou casino i la promoció del joc: "Actualment no tenim unitats de tractament d'addiccions al Camp de Tarragona". En l'àmbit laboral, Redon recorda que entre 2009 i 2019 la Costa Daurada va passar de rebre 2 milions de turistes cada any a 5, i que això no va fer incrementar la renda dels seus veïns: al revés, Salou, un dels municipis més turístics de Catalunya, és un dels que té menys renda per càpita. "Com més turistes, més pobresa", assegura el portaveu d'Aturem Hard Rock en referència als baixos sous del sector.

D'Adelson a Hard Rock, passant per La Caixa

Quan el 2012 el magnat americà Sheldon Adelson es va voler endur el seu projecte d'Eurovegas, que inicialment pretenia fer al Prat per aprofitar l'atractiu de Barcelona i la proximitat a l'aeroport i al port, a Alcorcón —un projecte també fallit— al Govern d'Artur Mas li va faltar temps per presentar una contraproposta liderada per l'empresari Enrique Bañuelos, del grup Veremonte. Planejaven una triple operació de la mà de La Caixa, que oferia uns terrenys al costat de PortAventura per promoure un centre d'oci, hotels i convencions que preveia acollir fins a sis casinos el 2016. Si avui dia es parla de "12.000 llocs de treball directes i indirectes" i "1.000 milions d'euros d'inversió", en aquell ja llunyà 2012 se'n prometien 40.000 i 4.700 milions respectivament, fins i tot doblant la quantitat actual de visitants de la zona només al parc.

Aviat Veremonte se'n va desentendre. Concretament, va ser l'any 2015, quan els tràmits semblava que no avançaven i els casinos van passar de sis a tres: un gestionat per Hard Rock, un altre per Melco i un de tercer pel Grup Peralada. Com si fossin peces d'un dominó, Melco també va caure només un any més tard, prioritzant Xipre, i el Grup Peralada tampoc no va continuar la cursa, que va acabar protagonitzant en solitari Hard Rock.

Pel que fa a la Generalitat, l'any 2016 van aprovar el Pla Director Urbanístic, un pla que acabaria tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És a partir d'aquí quan comença a refer-se de nou, fins que quan ja semblava tot encarrilat a finals de l'any passat el Departament d'Acció Climàtica va dictar un informe desfavorable. Fonts de la Generalitat apunten que encara no hi ha definida la data de convocatòria de la Comissió d'Urbanisme que hauria d'aprovar el pla ja modificat. El que sí que tenen clar és que un cop transcorregut aquest tràmit hi tornarà a haver via judicial oberta.

I és que la plataforma Aturem Hard Rock ja ha avisat que tenen preparades diverses vies per tal de tombar el projecte. Amb l'últim informe d'Acció Climàtica, segons l'entitat, sembla "complicat" fer coincidir l'activitat turística amb la industrial del polígon químic de Tarragona. Tot plegat, en uns terrenys que la Generalitat compraria poc després d'aprovar-se el PDU per vendre'l, a terminis, a Hard Rock. Segons la plataforma, es tracta d'una operació "especulativa" en un espai que La Caixa va adquirir abans de la construcció de PortAventura per 3 euros el metre quadrat i que ara podria col·locar per 160 (120 milions d'euros en total).

Aquesta compravenda ha estat últimament en el focus polític, atès que segons el contracte inicialment signat aquests terrenys s'havien d'adquirir al setembre de 2016, un extrem que la Generalitat ja ha desmentit, però En Comú Podem i la CUP ja han demanat per registre si existeix un altre contracte posterior que empari legalment la compravenda.
 

Imatge d'arxiu dels terrenys on s'instal·laria el gran complex d'oci Foto: ACN

 

Els empresaris defensen que desestacionalitzarà el turisme

Mentre la plataforma contrària es manifesta, empresaris i institucions insisteixen a defensar-lo mostrant una imatge de "consens". Fora de la política, que té bàndols ben clars a favor i en contra, el manifest de la Cambra de Comerç assegura que projectes com ara Hard Rock són fonamentals "per dinamitzar econòmicament i socialment, de manera sostenible i multisectorial, el territori". En un acte celebrat aquest passat desembre, agents socials, polítics i econòmics van lamentar la demora administrativa de la Generalitat.

Berta Cabré, presidenta de la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), considera que l'ampliació del CRT és una "oportunitat", ja que "Hard Rock és una marca coneguda a escala mundial, que posicionarà millor la nostra marca com a destinació de referència". L'objectiu: la desestacionalització, per tal de "generar llocs de treball durant tots els mesos de l'any". Segons Cabré, el desenvolupament del projecte faria que "les famílies del Camp de Tarragona gaudissin d'una millor economia". Alerta, però, que "les inversions no esperen eternament".

En la mateixa línia, la Confederació d'Empreses de la Província de Tarragona (CEPTA) reclama "la col·laboració amb les empreses locals, per establir unes sinèrgies al territori per les quals sempre han apostat". Per al president de CEPTA, Antonio Belmonte, és "totalment imprescindible que es compleixin aquestes casuístiques perquè un projecte d'aquestes dimensions pugui tirar endavant".

La Universitat Rovira i Virgili no es posiciona

Tot i la confusió inicial, donat que el rector, Josep Pallarès, va assistir a l'acte de lectura del manifest favorable al projecte, la Universitat Rovira i Virgili ha decidit no posicionar-se ni a favor ni en contra de Hard Rock. "A la URV no li correspon definir si un projecte d'aquestes característiques s'ha de fer o no, en tot cas li correspondria analitzar els pros i contres, i vetllar perquè el model de la societat del coneixement que defensem i l'impacte social i paisatgístic es tinguin en compte", assegura el rector. Per ara, però, amb l'actual planificació, Pallarès reconeix que no els han demanat fer cap mena d'estudi sobre l'impacte que tindria.