Les quatre sessions de debat entre els grups municipals planificades des de l'Ajuntament per engegar la tramitació del futur POUM -suspès per la justícia al 2020- no han permès arribar a un punt de trobada. Almenys per ara. La proposta presentada aquest dimarts als mitjans de comunicació planteja alguns sectors de creixement, com és el cas de l'actual Pla Parcial 9 -entre l'autovia A-7 i els barris de l'Albada, Parc Riu Clar i la Floresta-, i en descarta d'altres, com ara la Budellera.

Segons ha explicat avui el regidor d'Urbanisme, Xavier Puig, el següent pas és el procés participatiu amb la ciutadania que pretén incloure línies d'acció que poden diferir de la proposta inicial. L'únic calendari que contempla Puig és el dels 3 anys en què es vol tenir llest el futur pla general.

Més enllà de la zona del PP-9 -que en el POUM del 2013 constava com a polígon i no com a espai residencial-, i de l'actual PP-10, ja en marxa, no hi ha més grans àrees de desenvolupament. El motiu principal és que s'ha rebaixat dels 250.000 habitants de sostre que tenia l'anterior planificació als 172.000. Entre els solars i els habitatges ja construïts actualment buits i alguns polígons d'actuació urbana de mida reduïda, així com plans de millora urbana, el govern encapçalat per Esquerra Republicana preveu arribar a cobrir la demanda que hi pugui haver amb una perspectiva d'estancament poblacional.

En la sessió celebrada aquest dimarts de manera virtual entre els representants dels diferents partits del ple s'ha presentat no només una idea de l'extensió de la ciutat del futur sinó també de quin urbanisme s'hi obligaria a fer. Més espais verds, petits i grans, carrils bicicleta també a les principals artèries com la T-11 o l'N-340, ampliar l'Anella Verda i fer que arribi al centre, voreres de 3 metres d'amplada mínima -actualment la normativa marca 1,80 metres-, fer de les carreteres "avingudes", incentivar la instal·lació de plaques solars, cobrir grans infraestructures com l'A-7 o les vies de tren, crear grans aparcaments dissuasoris i, en definitiva, fomentar la mobilitat i el creixement "sostenible".

En la proposta també hi consta el polèmic sector actualment ocupat per l'empresa CLH, que va impugnar l'anterior POUM i que podria ser un escull judicial. Per evitar-ho, Puig aposta perquè el projecte sigui "viable" per tal que a la companyia li surti a compte marxar d'aquesta zona i que l'esquerda entre els barris de Ponent i el centre de la ciutat sigui menys visible. A tots els barris que es volen desenvolupar, segons Puig, "s'hi ha de poder arribar caminant".

[h3]Com a màxim es necessiten 14.000 habitatges més[/h3]
Les dades aportades per l'Ajuntament de Tarragona apunten a una necessitat màxima de 14.119 habitatges d'aquí a 2050. Aquesta oferta permetria acollir el sostre més alt de veïns a la ciutat, amb 36.145 més que els actuals. La planificació del govern contempla un POUM que doni cobertura a aquesta eventual necessitat amb sectors nous, però sobretot omplir els solars buits (2.373 habitatges), pisos buits (7.772 segons el recompte de l'INE del 2011 i que s'actualitzarà enguany) i els sectors que ja es poden desenvolupar amb les normes urbanístiques provisionals (10.746 habitatges).

Aquesta estratègia per si sola, però, el govern és conscient que és fer-se trampes al solitari, ja que la majoria d'aquests petits espais no s'ompliran o bé perquè la propietat no ho vol o bé perquè no ho considera econòmicament rendible. Per a Puig, però, si no la totalitat, sí que es podria arribar al desenvolupament del "50%".

Per on sí que podria créixer aviat la ciutat és per la zona del Pla Parcial 1, o l'anomenat barri de les dones treballadores, el PP-30 a la zona del Pou Boronat o el PP-37 a Sant Salvador. En aquest darrer cas, fins i tot el pla està aprovat, però el futur POUM li vol donar una empenta fent-lo més viable econòmicament. Tot plegat, a banda dels plans existents a l'entorn del camp del Nàstic.

[h3]La Budellera continua estant al centre del debat[/h3]
Encara que Puig hagi assegurat aquest dimarts que en tota la sessió no s'ha pronunciat la paraula "Budellera", un dels motius del desacord entre els grups és precisament la negativa del govern de desenvolupar els plans en zona de l'Anella Verda. No tan sols la Budellera, sinó també Mas d'en Sorder i altres sectors de l'àrea de Llevant. "No és cert que s'estigui impedint el creixement enlloc, el que volem és que ningú pugui monopolitzar el creixement, volem repartir joc", ha assenyalat el regidor en la seva compareixença. En total, a Llevant, la proposta del nou POUM projecta 1.500 habitatges nous amb diversos plans de millora urbana.

Segons la portaveu del PSC, Sandra Ramos, aquesta estratègia impediria que hi hagués nou habitatge de protecció oficial. Ramos apunta que la major part de persones que compren un habitatge a la ciutat estan optant per "obra nova". En aquest sentit, ha demanat donar la possibilitat a l'àrea de la Budellera a poder-se desenvolupar urbanísticament i també ha preguntat per quin motiu els terrenys del Mas d'en Sorder no poden dedicar-se a ús hoteler.

La "línia vermella", però, Sandra Ramos l'ha fixat en l'Horta Gran. Per a Xavier Puig, aquesta zona a tocar del riu Francolí s'ha de preservar tan sols en dos terços com a "parc agrari" i sí que aposta per dedicar un terç a eliminar l'"efecte barrera" i "generar ciutat per aquí". Segons el PSC, la pandèmia ha afavorit la posada en valor dels espais naturals i de les zones de cultiu, per això exigeixen que es mantingui tal com està.

[h3]Discrepàncies en la manera d'afrontar el debat[/h3]
Els tres anys de què disposa l'Ajuntament de Tarragona per aprovar el POUM apreten i per aquest motiu Puig vol engegar ja el procés participatiu. No hi estan d'acord partits tant de l'oposició com del govern, que demanen més temps. És el cas del PSC, que demana tenir més espais de debat al voltant dels diferents temes i fins i tot lamenten que la proposta presentada no sigui la de tot el govern.

A la sessió celebrada aquest dimarts, la regidora de la CUP Eva Miguel ha reclamat un "debat pausat i amb tota la documentació en una sessió específica" en un ple. Demanen una "reflexió més profunda" sobre el planejament urbanístic, fins i tot apuntant a si és necessari o no crear nous sectors de creixement. "Considerem que cal tenir en compte quanta pressió urbanística pot suportar el medi natural del nostre entorn", diu Miguel. Per la seva banda, Ramos (PSC) lamenta que no hi ha detalls encara de com serà el procés participatiu.