El PP de Tarragona vol crear un cens per a indigents

Alejandro Fernández diu que «els veïns de Tarragona no tenen perquè aguantar no poder entrar a un caixer o als comerços, o ser molestats en ple carrer com passa a la plaça de la Font, a Verdaguer, Unió o Sedassos»

Publicat el 17 de juny de 2014 a les 17:14
El Portaveu del Grup Municipal del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, ha assegurat que «plantaré cara les màfies de mendicitat i les expulsarem de Tarragona, a través d’una ordenança específica de la mendicitat, que a dia d’avui no existeix, i de la creació d’un cens d’indigents i sense sostre».
 
«La mendicitat no és una activitat permesa a Tarragona, ni una activitat legal. A la nostra ciutat es considera una falta lleu. En cada ciutat es persegueix de diferent manera, sobretot quan es parla de màfies», ha explicat Alejandro, recordant que «per molt que es digui, la immensa majoria de les persones que practiquen la mendicitat no ho fan de motu propi, sinó perquè formen part de màfies perfectament organitzades, de persones que de vegades demanen al carrer o d’altres que roben directament. Això s’ha de combatre».
 
A més, «els veïns de Tarragona no tenen perquè aguantar no poder entrar a un caixer automàtic a determinades hores, ni els botiguers no tenen perquè aguantar no saber què és trobaran quan vagin a obrir la seva botiga al matí. S’ha de perseguir i no ha d’estar permès. Els tarragonins paguen els seus impostos per no haver d’aguantar ser increpats o molestats a la plaça Verdaguer, o al carrer Unió, o a la plaça de la Font mentre prenen alguna cosa, o com s’ha vist recentment a la plaça dels Sedassos».
 
El Popular ha recordat que «estem parlant d’una activitat que moltes vegades fa una ocupació il·legal de la via pública, i que hauria de considerar-se una falta greu perquè afecta a la lliure circulació de les persones i a la lliure activitat econòmica».
 
Alejandro ha explicat que vol dur a terme dos tipus de mesures. «Hi ha una acció social que no s’ha de perdre de vista. S’han de fer polítiques socials sobretot en aquells casos de persones que no formen part de màfies, intentar donar una sortida. Després s’ha de fer una política de persecució d’una activitat que és il·legal».
 
Així, es vol crear un cens «donant un protagonisme absolut a la guàrdia urbana, instruments i confiança per tal d’elaborar-ho. Farien un aixecament d’acta per estudiar cas a cas i tenir aquest cens que serveixi per diferenciar les persones que formen part de màfies o aquelles que no en formen part».
 
Posteriorment a aquesta elaboració del cens, «en el cas dels no comunitaris, es passarien les dades a la policia nacional per procedir, tal i com marca la llei, a la seva expulsió immediata del país. En el cas dels comunitaris, acollint-se a la normativa dels acords Schengen, se’ls tornaria al seu país d’origen. I en el cas dels nacionals, es posarien en marxa mecanismes perquè tornin a les seves ciutats d’origen».
 
En un segon terme, «aquelles persones que no formen parts de màfies i que tenen problemes en la majoria dels casos relacionats amb addiccions, alcoholisme, etc, aquest cens servirà als serveis socials de Tarragona per saber quines són les persones i on s’acostumen a ubicar per començar aquesta acció social, una acció que es faria conjuntament amb totes les ONG de Tarragona».
 
Alejandro considera que «en el cas de les màfies hauria d’haver un punt en la junta de seguretat local en l’ordre del dia, fix, per tal de tractar aquest tema. En el cas de les persones que no formen part de màfies, s’hauria de potenciar amb les ONG una taula per posar en marxa les polítiques socials adreçades a aquestes persones, amb una atenció específica als menors».
 
El Popular ha explicat que traslladarà aquesta proposta a través d’una moció al plenari, i també amb les al·legacions en el procés d’elaboració de la nova ordenança de convivència ciutadana.
 
«Alcaldes con Rudolph Giuliani  a Nova York o Garcia Albiol a Badalona han demostrat que es poden combatre les màfies il·legals i que es pot garantir la convivència a través d’aquest tipus d’instruments. La política del ‘buenismo’ no funciona, tal i com s’ha demostrat en el cas de Can Vies», ha conclòs.