L'Ajuntament de Reus comença a concretar el projecte RENATUReus, les primeres actuacions del qual permetran renaturalitzar els patis i entorns escolars de les escoles Pompeu Fabra, General Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny. El pressupost de 4,2 MEUR, finançat amb ajuts Next Generation, es destinarà a la infraestructura verda i blava de la ciutat, la creació de refugis climàtics i sistemes urbans de drenatge sostenible.



El projecte per a la renaturalització i la resiliència engega amb la licitació dels contractes per a la redacció dels projectes bàsic i executiu de les obres de naturalització en els quatre centres educatius municipals. L'alcaldessa reusenca, Sandra Guaita, ha destacat que l'objectiu es posa en una "ciutat saludable en tots els aspectes per tota la ciutadania, que també els nens i nenes i aquells espais on passen moltes hores al dia".

La licitació de la redacció d'aquesta actuació a les quatre escoles sortirà per un import de 90.000 euros i un termini d'execució de 4 mesos, un període al qual seguiran la redacció del projecte executiu i, en paral·lel, s'aniran plantejant altres accions de renaturalització.

Tot plegat compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i, per la subvenció de la Unió Europea, el calendari marca que els diferents plans hauran d'estar executats a desembre del 2025, ja que finançarà un 95% del pressupost total (4.210.526,32 euros).

Adaptar els patis davant l'emergència climàtica

Principalment, les actuacions pretenen que els espais d'esbarjo s'adaptin a unes millors condicions climàtiques, com a espais més amables i habitables. Així, es plantaran noves arbredes i arbustos, es col·locaran umbracles i pèrgoles vegetals, i se substituirà el paviment dur dels patis per materials permeables que permetin una major retenció de l'aigua.

També, es contempla la incorporació de flors i altres elements d'interès per a la fauna o hotels d'insectes que ajudin a un millor desenvolupament de la biodiversitat de l'entorn. A més, aquests nous refugis climàtics a les escoles "seran espais accessibles a tota la ciutadania en horari no lectiu", com ha detallat la regidora d'Educació i Ciutadania, Pilar López.

 

Els criteris de selecció de les escoles han estat factors com la situació socioeconòmica i el confort dels habitatges del barri, el percentatge d'espai verd per habitant, peticions dels projectes participatius, coincidència amb altres projectes de transformació urbanística, entre altres. Les diferents àrees de l'Ajuntament han treballat conjuntament amb els equips directius dels centres.

Actuacions concretes a les escoles

A l'escola Pompeu Fabra, s'observa una manca d'ombra en trobar-se enmig de la trama urbana i, alhora, es treballarà per pacificar els vials perimetrals i reduir la intensitat del trànsit rodat, reconvertint-la en una zona d’estada, amb ombra i refugis climàtics que afavoreixin les necessitats escolars i ciutadanes. 

Després de la construcció d'un umbracle, s'actuarà en la resta de l'espai exterior de l'escola General Prim, amb noves zones d'arbratge i enjardinament, i nous accessos amb pèrgoles vegetals que serviran de nova entrada a l'edifici.

La manca de vegetació és especialment preocupant a l'escola Teresa Miquel, on s'incorporaran paviments permeables i zones de joc. També a l'escola Marià Fortuny, amb un dels patis més grans de la ciutat, es valorarà la creació d'una gran zona arbrada així com la possibilitat d'actuar en la placeta d'entrada i els entorns immediats del recinte.

El pati de l'Escola General Prim és un dels primers que es renaturalitzarà Foto: Sandra Pérez

Xarxa verda i zones d'aigua

El projecte inclou diferents actuacions de renaturalització de la ciutat en tres àmbits: l’impuls de la infraestructura verda i la connexió entre espais verds i espais d’aigua; l’increment de la biodiversitat i estratègies per a la seva conservació; i actuacions en resposta al canvi climàtic per millorar l’habitabilitat dels entorns urbans.

Es redactaran una sèrie de documents que marcaran el full de ruta del projecte en els pròxims anys, ja que un cop esgotats els fons europeus, caldrà cercar noves subvencions per continuar la renaturalització de la ciutat. 



A més d'un pla de la infraestructura verda i blava de biodiversitat, s'avaluaran les necessitats i espais de la ciutat on calen refugis climàtics i s'apostarà per un pla director de sistemes urbans de drenatge sostenible per millorar la gestió de l'aigua de pluja amb una sèrie de beneficis davant l'emergència de sequera: reduir el risc d’inundació, protegir i millorar la qualitat de l’aigua, promoure la recàrrega dels aqüífers, a més de millorar la capacitat de resposta als impactes del canvi climàtic i millorar la resiliència del territori.

Detalls pressupostaris i accions paral·leles

Les accions de renaturalització es duran a terme en entorns urbans i periurbans. El regidor de Medi ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, ha desglossat el pressupost de futures actuacions: "gairebé 1,1 MEUR per refugis climàtics; per a l'execució d'obres en entorns urbans, periurbans i horts urbans hi ha 1,25 MEUR; 1.015.642 euros per la creació d'una bassa renaturalitzada des de l'EDAR -al barranc de Pedret; o, per exemple, 416.000 euros per l'obra a la llera urbana de la riera de l'Escorial".

Paral·lelament, una tercera branca del projecte RENATUReus es basarà en accions de comunicació i difusió (62.000 €), governança i participació (135.000 €) i pla d'avaluació i seguiment d'indicadors (gairebé 50.000 €).