El projecte Castor, que el 2013 va veure's afectat per centenars de sismes davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat a causa de les injeccions de gas, torna a aixecar polseguera. Aquesta vegada, el Síndic de Greuges, amb el suport del Col·legi Oficial de Geòlegs, d'Enginyers i Camins, Canals i Ports, el Col·legi d'Ambientòlegs i experts de la Universitat de Barcelona, ha exigit una auditoria tècnica, que determini el grau de responsabilitat de l'empresa promotora, Escal UGS.

Aquesta petició, que s'ha presentat aquest dijous, s'enviarà ipso facto al Govern espanyol, al Parlament de Catalunya, als grups polítics amb representació al Congrés i al Defensor del Poble d'Espanya. A més, també se li farà arribar a la magistrada del Jutjat de Vinarós, que porta la causa, en què s'investiga la vinculació entre els terratrèmols i les injeccions de gas. 

Segons el síndic, Rafael Ribó, hi ha molts indicis i elements tècnics que demostren la relació entre els terratrèmols i la injecció de gas durant els mesos de setembre i octubre del 2013 al voltant de la plataforma Castor. De fet, ha dit, clarament la "injecció de gas fou excessiva" i, per tant, l'empresa va actuar amb "negligència, incompetència i mala fe". Davant d'aquest fet, ha dit, cal demanar un peritatge oficial dels danys provocats pels terratrèmols en edificis i instal·lacions a les terres del Sénia, i en funció dels resultats, també caldrà revisar les reclamacions de responsabilitat patrimonial. 

Cabals excessius de gas

Segons el document, ha afegit el geòleg i professor del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Josep Giner, hi va haver una injecció de cabals excessius de gas, per a un magatzem amb paràmetre molt més modestos del que havia determinat anteriorment l'empresa. Això va provocar, doncs, sobrepressions, que van poder fracturar la roca segell i donar lloc a fuites de gas i petroli. 
 
"Una cosa que l'auditoria hauria d'investigar és si Escal UGS era conscient que el projecte no funcionaria", ha denunciat Giner, ja que durant els anys 2010 i 2011 ja havien dit que no tenien dades de pressió de fractura, un element "clau" per garantir "l'èxit" de l'operació. Des d'aquesta base, ha afirmat, "es van cometre tots els errors", ja que la falla d'Amposta està diagnosticada com a "activa" des dels anys setanta, i es coneix que té un moviment de 0,04 mil·límetres cada any.

Segons el professor de la UAB, doncs, hi ha "clars indicis de totes les coses que s'han fet malament al llarg del projecte", i se sap que no només és un error de disseny, sinó una "continuada sèrie d'errors de concepte" dels que, tal com ha denunciat, encara no se sap si l'empresa tenia coneixement abans de la injecció.

Retorn de 1.350 milions

El Síndic de Greuges també ha reclamat a l'empresa que retorni els 1.350 milions d'euros que se'ls van donar a mode d'indemnització, tal com va dictaminar el Tribunal Constitucional. Aquest va declarar nul de ple dret i des de l'origen el real decret llei pel qual es va pagar aquesta subvenció.

De moment, però, ha lamentat Ribó, només se sap que el Govern espanyol "no ha mogut ni un dit" per restablir aquesta anomalia. Per tant, li ha tornat a exigir que es faci el "retorn", i ha recordat que el Síndic seguirà perseguint el compliment d'aquestes exigències.