El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assegurat en una interlocutòria que el delicte d'odi de l'article 510 del Codi Penal només es pot aplicar contra aquells que inciten a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas als que critiquen o amenacen els cossos policials. D'aquesta manera, ha justificat la no admissió a tràmit d'una querella presentada per la fiscalia contra el diputat d'ERC Ferran Civit que el 2 i 3 d'octubre va publicar diversos tuits instant a l'expulsió dels policies espanyols i guàrdies civils que s'allotjaven en hotels de Catalunya per impedir el referèndum.

Els dies 2 i 3 d'octubre, Civit va publicar cinc tuits successius al seu compte "dirigits a una generalitat de persones no identificades" amb els que "pretenia" que els policies espanyols i els guàrdies civils allotjats en diversos hotels de Catalunya "fossin expulsats" dels establiments, "si fos necessari, fent soroll durant tota la nit al voltant dels seus allotjaments per no deixar-los dormir o difonent entre els turistes que estiguessin allotjats als hotels o que tinguessin pensat fer-ho que es tractava de 'repressors que agredeixen a pacífics demòcrates'". També va escriure crítiques negatives dels establiments a les xarxes socials i en webs especialitzades, i va publicar el nom de quatre d'aquests hotels.

Civit va utilitzar l'etiqueta '#caphotelambpolicia' i va publicar els següents missatges: 'No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit!'; 'Les forces d'ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hem de facilitar res!'; 'Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates'; 'Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l'Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No són benvinguts!'; i 'Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi'.

Segons el fiscal, aquests tuits pretenien "intimidar o atemorir" els agents policials, però el tribunal creu que cal acreditar, almenys indiciàriament, que la intenció última de Civit era fomentar la discriminació. De fet, citant jurisprudència espanyola i internacional i recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, del Consell d'Europa, els magistrats recorden que l'article 510.1.a del Codi Penal s'ha d'aplicar per limitar la llibertat d'expressió només en aquells casos que incitin la discriminació de "col·lectius vulnerables" i que "hi ha formes d'expressió que ofenen, pertorben o trastornen, però per si mateixes no constitueixen incitació a l'odi".

Per això, conclou el TSJC, "no constitueix un delicte d'odi qualsevol expressió d'hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l'ordre públic". "La conseqüència és que el discurs d'odi o hostilitat contra l'autoritat o contra els agents de l'autoritat no pot ser sancionat amb l'article 510", assegura. Tot i això, admet que certes expressions poden suposar un delicte de proposició per delinquir o provocació per la comissió d'un delicte o apologia d'un delicte d'atemptat i resistència greu a l'autoritat, o amenaces greus i injúries a les forces de seguretat.

Per últim, el TSJC diu que no consta que els missatges hagin tingut cap repercussió o efecte pràctic pels policies o els hotels i la suposada limitació de la llibertat de circulació i residència que proposen els tuits és "quimèrica i irrealitzable"