El president del TSJC, Jesús María Barrientos, creu que no es donen les condicions per revertir la protecció presencial i permanent de les seus judicials de Catalunya per part dels Mossos d'Esquadra. En declaracions des de Tarragona, Barrientos ha recordat que la Sala de Govern va acordar la mesura el 6 de febrer després que es produís un abocament "coordinat" de fems, excrements o escombraries a les portes de diversos jutjats. "El context social en què vivim creiem que no permet modificar l'estat d'assegurament, almenys fins que no tinguem identificats o estem pròxims a conèixer els responsables d'aquell atac sistemàtic que van rebre una vintena de seus judicials", ha explicat.

Segons el president del TSJC, la mesura està funcionant "prou bé" perquè els atacs no s'han repetit des del 4 de febrer. Barrientos ha recordat que aquell dia es va produir una acció "coordinada" que va obligar a interrompre l'activitat en algunes seus i, en d'altres, es va posar "en risc" la salut dels treballadors. Alguns, ha dit, van accedir als edificis malgrat "la pudor, si no és tòxica, és pròxima a la toxicitat".

Després de valorar "la gravetat i la dimensió de l'atac", i atès que les investigacions policials no havien permès identificar els responsables dels fets, la Sala de Govern del TSJC va donar l'ordre de vigilar les seus judicials de forma permanent a la policia catalana. Els CDR van reivindicar totes aquelles accions, que ja s'havien produït amb anterioritat per protestar contra "la justícia espanyola".

Després que alguns sindicats policials hagin denunciat que la mesura compromet la seguretat ciutadana per manca d'efectius, sobretot a les nits, Barrientos ha subratllat que els Mossos poden demanar la col·laboració d'altres cossos policials si "per qüestions organitzatives o per a atendre altres serveis essencials", han de desplaçar la dotació fixada davant alguna de les seus judicials.

Hernández hi veu "una dimensió criminal" i rebutja les accions violentes

Per la seva banda, el president de l'Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha valorat que aquells "atacs" no són una expressió de disconformitat amb el sistema judicial ni es poden reduir a "un problema de llibertat d'expressió". A parer seu, es tracta "d'una actuació que altera el funcionament d'un servei públic essencial i que respon a una planificació molt vinculada a una estratègia de desordre públic, a càrrec de persones embossades i organitzades que promouen i divulguen una estratègia de violència".

Segons Hernández, "és probable que estem a les portes d'un fenomen que té una dimensió criminal i que s'ha d'abordar, en termes policials i judicials, amb la serietat que es mereix". "Les actuacions no poden quedar emparades sota cap discurs polític ni de justificació, perquè la violència no pot tenir lloc en una societat democràtica avançada", ha afegit.

El president de l'Audiència de Tarragona s'ha queixat que el del 4 de febrer va ser el segon atac similar en cinc mesos. Als jutjats de Valls l'abocament de purins va obligar a suspendre l'activitat ordinària i el servei de guàrdia es va poder mantenir, ha dit, perquè es va traslladar al tercer pis. Segons Hernández, l'acció va ocasionar un "efecte de toxicitat greu" que va posar "en perill" la salut dels treballadors.