A continuació, el text ítntegre:
| Manifest dels advocats de Tarragona i Reus |
|---|
| Avui, els advocats i juristes reunits en aquesta sala som incapaços d’assegurar que siguem davant d’una democràcia que respecti els drets fonamentals i les llibertats públiques i ens cal, un cop més, denunciar-ho. Les diferents resolucions judicials que tots coneixem han posat de relleu —més encara— el caràcter polític de l’empresonament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Jordi Sánchez, Josep Rull, Oriol Junqueras, i Raül Romeva. Les suposicions, l’esfera interna o el pensament de les persones mai no han format part del nostre ordenament penal ni, per tant, poden fonamentar en cap cas interlocutòries d’una transcendència tan greu com és la privació de la llibertat. Totes i cada una d’aquestes persones són innocents. No perquè ho diguem nosaltres sinó perquè, avui per avui, aquesta és la seva posició jurídica. I tanmateix, hem vist com se’n perseguia un sotmetiment fins i tot de les paraules. Són innocents i no els volem ni màrtirs ni víctimes, els volem a casa. Els principis que informen el nostre dret penal permeten un tractament processal molt diferent del que estan rebent cadascun d’ells i tants altres ciutadans, un degoteig tristament constant. Els tipus penals s’estiren a voluntat, els fets es desdibuixen fins a encabir-los en aquells i, en última instància, les omissions i les veritats a mitges són emprats per construir un relat que és vergonyós i fals. S’ha vulnerat i es continuen vulnerant drets fonamentals i llibertats públiques. Dels que són a la presó, dels que són a l’exili, de tots els ciutadans que van exercir el seu dret a vot, els representants de les institucions i els funcionaris. Entres tants perjudicats, avui volem fer un esment especial per a les famílies dels qui són presos. De vegades l’empresonament va molt més enllà dels murs de la presó, perquè els seus efectes traspassen de molt aquells límits. Això és: l’estrip en el dret a la vida familiar i la intimitat, el perill del desarrelament, la fractura en la capacitat econòmica tant pel que fa als ingressos com pel que fa a les noves despeses, l’assenyalament social… en definitiva, una quotidianitat estroncada de dalt a baix. I si pensem en els menors afectats la injustícia esdevé encara més ignominiosa. Demanem solemnement el retorn a la normalitat. Una normalitat on la Llei es compleix per a tothom i, per tant, les mesures cautelars només es dicten quan són necessàries, justificades i, sobretot, motivades. Unes mesures cautelars apropiades per menys oneroses, proporcionades i ajustades a les circumstàncies del cas i de les persones. Demanem solemnement un retorn a la normalitat on les idees no són perseguides, la divisió de poders resulta inqüestionable i on es respecta la voluntat del poble exercida pacíficament i legítima. |
