La crisi del coronavirus ha provocat que la majoria de ciutats apliquessin restriccions al transport i reconfiguressin l’espai públic per donar més espai als vianants. Tot i que aquests canvis en la mobilitat han estat forçats per la pandèmia, segons els experts de la Universitat Rovira i Virgili, obren un nou escenari per implementar polítiques que facin les ciutats més sostenibles i saludables i, a la vegada, no contribueixin a eixamplar la bretxa social, de gènere i d’edat que suposaria l’abandonament del transport públic a favor del vehicle privat.

Aaron Gutiérrez i Antoni Domènech, investigadors del Departament de Geografia, i Daniel Miravet, del Departament d’Economia, són experts en mobilitat que han reorientat la seva recerca per respondre a les necessitats socials que es donen en aquest escenari nou. Tenen en compte que les darreres projeccions estimen que, sense vacuna ni tractament efectiu, les mesures de distanciament físic podrien ser necessàries fins a l’any 2022 i per això consideren que el moment actual és clau per dissenyar “polítiques permanents” basades en els beneficis socials, ambientals i per a la salut. 

Aposta pel transport públic i la tecnologia

Com a conseqüència de les restriccions al transport públic i la inseguretat que genera arran del coronavirus, en els darrers mesos ha augmentat l’ús del vehicle privat. Això és una amenaça real en termes de sostenibilitat i els investigadors expliquen que és important promoure el transport públic, aplicant les mesures necessàries, perquè és un factor reductor de desigualtats.

De fet, els estudis indiquen que les ciutats que mantenen o incrementen l’espai dedicat als cotxes o que redueixen l’oferta de transport públic podrien “incrementar l’efecte asimètric de la pandèmia sobre la societat”, apunta Aaron Gutiérrez, ja que el virus ha tingut molt més impacte en zones de nivell socioeconòmic mitjà i baix, on les persones que hi viuen acostumen a tenir feines menys qualificades i no els és possible el teletreball.

En aquest punt d’inflexió en què ens trobem, “les ciutats hauran de decidir quins modes de transport promouen”, expliquen els investigadors, per això consideren que és el moment d’establir prioritats entre modes de transport a l’espai urbà, i les seves interaccions.

Caldrà superar, però, dues barreres: el control dels contagis i també la sensació d’inseguretat dels usuaris. Per això, Antoni Domènech considera que la tecnologia pot jugar un paper important, amb la priorització dels sistemes contactless enlloc del pagament en efectiu per reduir el contacte físic a l’autobús, el tren o el metro, i canvis en els sistemes de comunicació amb els usuaris per reduir la concurrència durant l’espera.

Prioritzar vianants

D'altra banda, els investigadors veuen com una oportunitat el fet que les ciutats hagin incrementat l’espai destinat a vianants i ciclistes en detriment del vehicle privat. Tot i que es tracta de mesures temporals per facilitar la distància entre persones al carrer, s’ha constatat un creixement molt ràpid dels anomenats modes actius a l’hora de desplaçar-se, com és l’anar a peu o en bicicleta.

“Les mesures perquè vianants i ciclistes tinguin més espai a la ciutat durant la Covid-19 haurien d’inspirar polítiques permanents per afavorir formes de desplaçament més sostenibles i més saludables quan la mobilitat torni a créixer”, defensa Miravet. Així per exemple, es podrien mantenir els espais d’ús exclusiu per a vianants que s’han guanyat, o la reducció de la velocitat a 30 km/h per facilitar la cohabitació de vehicles motoritzats amb les bicicletes.

 

[noticiadiari]2/203177[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/203127[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202103[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202916[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202926[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202971[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202681[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202521[/noticiadiari]