Hi havia silenci a la sala aquella tarda. Tothom estava concentrat fent el que els havia demanat l'animadora, la Paula. Mentre, la directora, s'ho mirava des del seu despatx amb cara de satisfacció. Calia preparar la festa de Sant Jordi i hi havia molta feina a fer. Els uns farien roses de paper, i les repartirien en gerros de vidre per tota la sala. Anirem amb compte, però, que no ens caigui cap a terra, que ens podem fer mal, els advertia la Paula. Altres farien un dibuix on no podria faltar un Sant Jordi matant el drac, i el penjarien al mural. I qui serà el valent que ho dibuixi? Només el Josep s'hi va mostra ben disposat. Molt bé, Pepet, el felicità la Paula. I uns altres haurien d'escriure relats o poemes que també es penjarien al mural. Poden ser històries d'amor?, va preguntar la Carme. Quina bona idea, Carmeta!, va aplaudir la Paula amb entusiasme fingit. Molt bé, molt bé, escriureu tots històries d'amor!

Els uns van començar a retallar papers de colors per fer les roses. El Josep va regirar calaixos de la sala de lectura per veure si trobava alguna postal o dibuix de Sant Jordi i el drac per a copiar. I els altres van agafar paper i bolígraf per escriure històries d'amor. Quina cara de satisfacció feia la Paula, mirant de reüll a la directora per tal de comprovar si aquesta se n'havia adonat que ho feia tan bé.

Però no tothom estava ocupat fent alguna cosa aquella tarda. Ja se sap, sempre n'hi ha que no participen de res. Potser millor així, pensava la Paula, sinó entorpirien massa la feina dels altres. El Ramon mirava per la finestra, com si per aquell carrer hi passés quelcom interessant. La Montse es menjava unes galetes que feia dies que portava a la butxaca.

L'Albert fullejava el diari d'ahir en un racó. Que no veus, home, que l'estàs mirant del revés? Tant li feia, simplement li agradava el so del paper quan passava les pàgines. La Dolors s'estava acabant el got de llet del berenar. Apa, afanyat, bonica, que és per avui!, li deia la Paula mentre li posava bé el pitet, perquè sempre es tacava la roba, la Dolors. Al Jacint li havia agafat la ploranera, i l'havien d'ajudar a netejar-se els mocs. Ja hi tornem a ser, Cintet? Posa bona cara, home, que arriba Sant Jordi. I la Remei s'estava asseguda, amb els ulls aclucats, pensant en una història d'amor, potser.

I a les set de la tarda, algú truca el timbre. La directora obra la porta i un home jove, molt ben plantat, es queda esperant al rebedor.

—Mira, Lolita, que et vénen a buscar.
—Em dic Lola, collons!

I la Lola es va aixecar de la taula d'una revolada, deixant caure a terra les estisores i el paper de colors per fer una rosa. Es va posar la jaqueta i va sortir de la residència donant un cop de porta i, tota contenta, se'n va anar a passejar de bracet del seu nét. 

Montserrat Guasch García
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV