Albert Einstein, el científic alemany que va descobrir la mecànica quàntica, l'equivalència entre massa i energia, la teoria de la relativitat, l'efecte fotoelèctric, entre d'altres, és una figura encara avui controvertida. En el marc d'una gira organitzada per la Fundació La Caixa, dues generacions de divulgadors van visitar Tarragona aquesta setmana per obrir perspectives al voltant seu en el centenari del lliurament del Premi Nobel de Física.

Luis Navarro Veguillas, doctor en Física i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, ha publicat diversos llibres de divulgació científica i treballs publicats en revistes especialitzades internacionals. Per la seva banda, José Luis Crespo és físic, fundador i director del canal de YouTube de divulgació científica Quantum Fracture.

- Quina idea té el públic d'aquests actes sobre la figura d'Einstein?

- José Luis Crespo: Einstein sempre crida l'atenció perquè segurament sigui la figura científica més famosa del món. Un senyor desperrucat, amb bigoti... A més, venen amb ganes d'aprendre sobre la seva biografia, sobretot quan planteges que és una biografia molt complexa i amb molts detalls. Einstein, més enllà de la relativitat i altres coses per les que la gent el recorda, va ser un científic molt més prolífic. Encara que no hagués inventat la relativitat, seguiria sent un dels físics més importants de la història.

- Luis Navarro Veguillas: La xerrada no és per explicar les teories, sinó que existeixen aquestes teories. En qualsevol camp, quan s'admira una persona es tendeix a mitificar la persona, els seus actes i el que va dir. Es tracta de presentar el costat humà d'Einstein, que a mi em sembla una de les persones més vulgars que ens podem imaginar. Vulgar en el sentit que és ple del que avui consideraríem defectes. Per mi, desmitificar una figura d'aquestes és admirar-la més.

- Einstein compleix amb l'ideal de ser la persona més llesta del seu context?

- Luis Navarro Veguillas: És que crec que és difícil medir la intel·ligència per les obres. Quan a ell li preguntaven, posava d'exemple Ernest Lawrence, premi Nobel de física, molt conegut i famós i que va ser molt a prop de treure la teoria de la relativitat abans que Einstein. Jo sí que diria que va ser dels número 1. Quan em pregunten "Newton o Einstein?", jo responc Arquímedes: enginyer, físic, matemàtic... Va fer de tot.

- És a dir, que Einstein es va endur la fama però n'hi havia d'altres d'una importància també cabdal.

- Luis Navarro Veguillas: I que la teoria de la relativitat ha tingut les seves implicacions amb els objectes grans i pesats. Ara que l'astrofísica està tant de moda, també hi ha contribuït.

- José Luis Crespo: A Einstein no se li pot discutir la manya que tenia per utilitzar les matemàtiques. No era el millor en utilitzar aquestes eines, però sí que tenia una visió molt conceptual de les coses. És un tret molt comú dels grans físics de la història, que agafen coses que ja estan descobertes, les alineen d'alguna manera i descobreixen coses que ningú no havia vist.

- La capacitat de visió.

- José Luis Crespo: Juan Maldacena, un argentí, fa també coses d'aquest tipus. La relativitat general es basa en el principi d'equivalència i se'n podria haver adonat qualsevol durant la història de la física. Evidentment hi ha una genialitat, és molt complicat, hi entren molts factors, però per descomptat que Einstein forma part de l'elit de la física. No és algú que immerescudament tingui aquesta figura.

- Luis Navarro Veguillas: La relativitat especial és una cosa i la general és una altra. L'especial és per als cossos que es mouen molt de pressa i l'altra és per als cossos molt grossos. Més o menys. Les dues van estar a punt de ser publicades per altres abans que Einstein, és a dir, hi havia altres físics que hi havien caigut, també.

- Quina va ser la relació d'Einstein amb la teoria de la relativitat?

- José Luis Crespo: La relativitat general és un corpus teòric molt gran. És com una màquina a la que li demanes coses i te n'expulsa d'altres. Un cop tenien la màquina, molts físics l'utilitzaven per demanar-li moltes coses. I en alguns casos Einstein no hi estava gaire d'acord: l'expansió de l'univers, pensar que les ones gravitacionals seria impossible detectar-les, els forats negres... Era molt tossut i se sap que molts científics el van acabar convencent. Però on crec que hi havia la gran batalla d'Einstein era a l'altra gran teoria dins de la física, que és la física quàntica. Aquí és on hi havia les discrepàncies més filosòfiques.

- Quines eren les principals oposicions que tenia contra la física quàntica?

- Luis Navarro Veguillas: Amb la física quàntica les discrepàncies eren d'arrel, no amb els resultats. Mai no va discutir els resultats, el que volia era obtenir-los d'una altra manera. La teoria quàntica, les prediccions del que passarà, les fa en termes probabilístics. Segons Einstein, era una teoria incompleta.

- En el seu context històric, Einstein i els seus plantejaments eren motiu de debat social o sobretot acadèmic?

- Luis Navarro Veguillas: Quan es descobreixen aquestes teories, gairebé mai van amb un afany d'aplicació. Per tant, al gran públic, li són igual. Quan es va descobrir l'electromagnetisme, a la gent li era igual, però quan va servir per accelerar les telecomunicacions, llavors ja no era el mateix. Si són debats purament filosòfics, molts cops ni als mateixos físics els interessen. I si són tècnics a la gent no li interessa.

- Però era una figura coneguda. Ara seria complicat que algú tingués al cap un científic del segle XXI.

- Luis Navarro Veguillas: Era conegut molts cops pels fets. A Newton no el coneixia ningú, però quan van passar 75 anys des que va predir que tornaria a passar un cometa, la gent va pensar que anava de debò. El paper dels científics en la Segona Guerra Mundial va començar a destacar-se, fins i tot hi va haver força gent que va pensar que la guerra s'havia guanyat gràcies als científics. Llavors, a partir d'aquí, la gent es va començar a involucrar en la ciència. Aquí neix la història de la ciència pròpiament dita, perquè als Estats Units van pensar que si tothom podia votar, si els ciutadans no tenien coneixements mínims no estava en condicions de decidir.

- Potser falta una mica de practicitat en els descobriments científics perquè la gent s'hi interessi.

- José Luis Crespo: Bé, al cap i a la fi cada dia surten articles científics sobre matèria condensada. El nostre mòbil no existiria si no fos per tots els estudis que s'han fet en els últims 30-40 anys en materials quàntics. Practicitat n'hi ha, la quàntica està perfectament immersa a les nostres vides.

- Però el famós és Steve Jobs.

- José Luis Crespo: Exactament, no ho són els precursors de la quàntica. Hi ha molta gent que pensa que Elon Musk és científic, costa diferenciar entre elits tècniques i la ciència de base, això és cert. Per descomptat, aquests debats sempre s'escaparan dels bars.

- Les carreres científiques avui no són les preferides pels més joves. És per aquesta manca presència en el debat social o perquè s'ensenya malament la ciència?

- José Luis Crespo: Fins on tinc entès, l'interès per qüestions científiques està en augment, sobretot gràcies als mitjans digitals. De totes maneres, professionalment, és cert que ser científic és vocacional. És com un foc intern de fer-se preguntes sobre el món i voler-les respondre de manera precisa, això és una vocació. El número de persones que tenen aquestes vocacions és més o menys constant.

- Luis Navarro Veguillas: De totes formes, si compares el nombre d'estudiants de física al món d'avui amb el de fa 40 anys... És que, a més, a l'institut tecnològic de Zuric on va estudiar Einstein eren 4. Avui en qualsevol facultat en tens 40 o 100 o 400. Hi havia una dona. Avui tens un 50% de dones. El que passa és que hi ha més coses a estudiar. I després estem deixant molt a banda la medicina, que sempre ha comptat molt.

- Com s'interrelacionen les dues generacions de divulgadors científics, youtubers i docents?

- José Luis Crespo: Suposo que és una cosa que passa entre les persones que tenim passió per la ciència. Ens identifiquem fàcilment. Jo estic agraït i encantadíssim de col·laborar amb una persona que en sap tant i que es nota que en sap tant.

- Luis Navarro Veguillas: El salt generacional importa als mitjans, ell en domina uns que jo no. I potser jo tinc un domini de l'experiència en divulgació que ell no. Podem coincidir i col·laborar. Certament és una manera nova de divulgar.