Coia Valls, escriptora reusenca de naixement i tarragonina d'adopció, està d'enhorabona aquest estiu. El passat mes de juny la seva novel·la 'Les torres del cel', publicada originalment l'any 2013, ha tornat a les llibreries aprofitant que l'any 2025 se celebrarà el mil·lenari de la fundació del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Després d'una dotzena de llibres, deu novel·les —la gran majoria d'elles històriques— i dues obres juvenils, l'autora considera que aquesta reedició "és un miracle".
Mentre escriu la seva pròxima obra, una novel·la històrica en la qual treballa des de fa mesos, però que no veurà la llum fins a principis del 2026, Valls està immersa en una gira de presentacions de la reedició de 'Les torres del cel', que l'ha portat a Tarragona, Reus i diversos punts de la geografia catalana, on l'acollida, ens explica, està sent "fantàstica".
"Celebrar els 1.000 anys de Montserrat amb la reedició del llibre era una efemèride que s'ho mereixia"
Per què més d'una dècada després torna a donar-li vida a aquesta novel·la?
Suposo que els miracles existeixen i jo els aprofito. Penso que és un miracle que es reediti un llibre tants anys després i jo agraeixo a Penguin Random House la confiança i l'oportunitat. I responent a la pregunta, el 2025 se celebrarà el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat i vam pensar que celebrar els 1.000 anys era una efemèride que s'ho mereixia. Quan es va publicar, 'Les torres del cel' va tenir una molt bona acollida, es van fer moltes edicions, però ara no hi havia possibilitat de trobar cap exemplar. Davant tot això, ens vam dir, vinga va, donem-li una oportunitat i aquí estem.
Molts han llegit la novel·la, però molts d'altres no. Què els hi diria a uns i altres?
Ho he dit moltes vegades i ho torno a repetir: tinc els millors lectors del món. Són molt fidels i aquells que ja hagin llegit 'Les torres del cel' els dic que si els va agradar, que la regalin, perquè un llibre sempre és un bon regal per a aquelles persones a qui aprecies. I a aquells que no l'hagin llegit, que ho facin, perquè quan torni a Montserrat tindran més informació i la veuran d'una altra manera.
"Al llibre hi trobem la història de muntanya, però també la història de com es va construir el monestir de Montserrat"
Què hi trobem en aquesta història de 'Les torres del cel'?
Una altra mirada possible al voltant de Montserrat des de molts angles, com la seva constitució o la geomorfologia de la zona, que no tothom sap que fa 25 milions d'anys aquella zona era un mar interior que es va anar retirant. Al llibre hi trobem la història de la muntanya, però també la història d'una empresa titànica impulsada per l'Abat Oliva, com va ser la construcció d'un monestir en condicions adverses. La muntanya, al segle XI, era un lloc de poder molt cobejat per l'església i pel poder civil. I cal tenir en compte que als peus de Montserrat ja hi havia una comunitat religiosa, Santa Cecília, i també un poble, que era el que donava les deixes testamentàries, i amb un nou monestir, el pastís s'ha de repartir, sense oblidar-nos del Senyor de Manresa. Hi ha lluites internes al voltant d'una muntanya, un lloc ple d'espiritualitat que tothom vol. I al final del llibre, hi ha una llum, que va ser una supernova real, que acompanya els personatges i que cadascú pot interpretar a la seva manera.
Per què va decidir escriure sobre Montserrat?
Jo crec que a Montserrat tots i hem anat en un moment o altre de la nostra vida. En el meu cas hi vaig anar amb l'escola, amb grups excursionistes i he anat a posar espelmes en moments complicats i difícils. Però recordo especialment, el primer moment en què vaig veure la muntanya, venint del sud, des de Reus, amb els pares i la meva germana, al cotxe i el meu pare ens va ensenyar el seu skyline, com un drac adormit. I quan vaig començar a saber d'ella, de la muntanya, vaig pensar que volia despertar aquest drac i que m'expliqués la seva història, escoltar-la i escriure-la des de la meva experiència. La mateixa història escrita per una persona o una altra és diferent i també és diferent segons el moment vital en què l'escrius.
Va ser una novel·la especial per vostè?
Sí, és una novel·la molt especial, més que d'altres. 'La princesa de jade' ho va ser perquè era la primera i perquè és en la que més vaig treballar. Però aquesta és molt especial perquè és la darrera que vaig poder llegir al meu pare en fragments, perquè va estar dos anys i mig malalt. I a més, és una novel·la amb una vibració molt alta, molt espiritual i molt diferent, per exemple, de 'La cuinera'.
Suposo que l'haurà rellegit per aquesta nova edició. Ha canviat alguna cosa?
L'he llegit i l'he rellegit. He canviat algunes coses d'estil, però poques, alguna errada, però molt poca cosa. Per mi la paraula és molt important, m'he dedicat a la logopèdia 40 anys, estimo les paraules i no m'agraden les repeticions, els diminutius. Diguem que l'he polit, però és la mateixa novel·la, perquè si comences a tocar coses, es converteix en una altra novel·la. Quan acabes una novel·la després de dos anys d'escriptura, ja canviaries coses... Imagina després d'onze anys.
A la novel·la hi ha personatges històrics reals, que interactuen amb personatges de ficció. Com aconsegueix que casi tot plegat?
Amb la versemblança, que és la paraula que fem servir els escriptors de novel·la històrica. Els personatges històrics són els històrics i tenen un pes específic, com l'Abat Oliva o l'Abat Bonfill de Santa Cecília. Però estem al segle XI, no sabem quants monjos van anar a Montserrat a fundar el monestir. Un bon escriptor el que ha de fer és estudiar molt per després posar-ho dins de les vides dels personatges i que aquests rutllin. Els tres personatges principals, que són de ficció, el que fan és desenvolupar una manera de mostrar-se dins de l'escenari que estan construint. El protagonista és un personatge torturat, ha arribat al monestir fugint d'un passat turmentat, en una fugida endavant. El segon és un monjo convençut, defensor de la regla de Sant Benet, l'ora et labora, que ens mostra una altra manera de funcionar. I el tercer, un noi molt jove, que pot exemplificar les famílies de l'edat mitjana que no en tenien prou per subsistir i donaven un dels fills al monestir, i que és l'alegria de la casa. Aquests personatges de ficció volen representar una realitat que està documentada. Els tres personatges mostren que davant la mateixa realitat, hi ha diferents actituds.
"Els tres protagonistes són personatges de ficció, però representen una realitat documentada"
Sobre aquesta qüestió, també he de dir que la documentació vaig haver de buscar-la fora perquè l'any 1811 les tropes de Napoleó ho van cremar tot. Se salva el 'Llibre Vermell de Montserrat', però tenim molt poca cosa. Per exemple, pel que fa a la construcció del monestir, a la Chapelles de la Trinité de Prunet i Bellpuig, a la Catalunya Nord, hi ha una porta del segle XI, vam parlar amb la seva responsable, una historiadora que ens va explicar com està construïda, els símbols que la formen, quin sentit té la porta i tot això ho transfereixo al germà Simó perquè li demani al ferrer del poble. Realitat o ficció? Com deia Montserrat Roig, "la literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de veritat".
S'ho passa millor escrivint o en el procés de documentació?
M'ho passo bé amb tot. La part de la documentació és fascinant. En el cas de 'Les torres del cel', a través de l'arxiver de Monistrol de Montserrat, vaig parlar amb un senyor que havia estudiat i havia fet dibuixos de molts elements amb tota la seva progressió al llarg de la història, molt bonic i interessant. Després vaig caminar per Montserrat amb el Josep Maria Llorach, un biòleg que em va ensenyar la flora, la fauna i els boscs roures. En aquest procés, a través d'un histpriador, també vaig conèixer la llegenda de l'àguila que vaig incorporar per explicar un personatge. Tot aquest procés, amb molts viatges inclosos, és un aprenentatge continu. I la part de l'escriptura és una part brutal, estàs com a posseïda. Fas una vida solitària, però és molt interessant. I després la part de donar a conèixer als lectors el llibre, tenir un feedback amb ells, és un moment en què prens el pols a la teva literatura. I jo soc molt feliç amb totes les parts del procés de creació.
Parla del contacte amb els lectors... Les seves presentacions són especials, amb acompanyament musical, obres de teatre, representacions, monòlegs, lectures dramatitzades. Per què?
Aquesta vegada a Tarragona i Reus hem fet la presentació amb un grup de músics, Atma Sons, que han fet un joc de sons només amb vocals, que ens va deixar a tots bocabadats. I el motiu de fer-ho així, és perquè ja fa temps que sé que l'èxit és molt relatiu i no depèn de mi sortir o no a les llistes dels més venuts. I m'he proposat gaudir molt el recorregut i celebrar. Celebrar la vida, celebrar la literatura, celebrar que ho hem aconseguit, que el llibre ha vist la llum. Hem aconseguit atrevir-nos a explicar una història i viure-la, viure dintre d'ella. Totes les arts són vasos comunicants que es nodreixen les unes amb les altres. I si puc celebrar que aquesta història ha tingut un començament, un final, que s'ha generat una altra història possible dintre de la meva vida, que ja forma part del que soc, i tot això ho puc fer en comunitat, amb música, amb un tastet de teatre i amb un monòleg per fer créixer un determinat personatge. Per què no fer-ho?
