Griselda Pastor és una de les corresponsals més destacades del periodisme estatal, amb una llarga trajectòria que va començar a Ràdio Reus, va continuar a l'Agència EFE a Tarragona, passant posteriorment per Barcelona i París. Des de l'any 1998 és la corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les, seguint l'actualitat de l'Unió Europea. Nascuda a Tarragona l'any 1961, aquest dissabte 21 de setembre serà l'encarregada de pronunciar el pregó de la festa major de Santa Tecla. La cita és a les 18.30 hores a la plaça de la Font, on la pregonera es dirigirà a la ciutat des del balcó principal del Palau Municipal.

Abans, a les 18 hores, Pastor signarà el llibre d'honor de l'Ajuntament de Tarragona, en un acte al despatx de l'alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. Quan falten poques hores per aquest gran moment, hem parlat amb Griselda Pastor per saber amb quines sensacions afronta el pregó, com viu ella les festes de Santa Tecla i, com no podia ser d'una altra manera, una mica del món del periodisme i de la Unió Europea.

"Em fa molta il·lusió fer el pregó de Santa Tecla, tot i que va ser una sorpresa rebre l'encàrrec"

Què suposa per una tarragonina com vostè fer el pregó de la festa major de Santa Tecla?
Doncs em fa molta il·lusió, tot i que va ser una sorpresa rebre l'encàrrec. La veritat és que quan vaig rebre la trucada de l'alcalde no pensava ni en les festes ni que se'm demanés a mi que fes pregó. Però una vegada rebuda la proposta, no vaig dubtar a dir que sí. Ara, però, poques hores abans del moment, tinc una mica d'angoixa i em fa una mica de basarda per veure com anirà.

Què va pensar quan va rebre la trucada de l'alcalde Rubén Viñuales?
Si et dic la veritat, va ser sorprenent, perquè jo a l'alcalde no el conec de res. Coneixia el seu currículum polític, la seva trajectòria, però poca cosa més. Vaig pensar: "Ostres, com pot ser que hagi pensat en mi?". Tot i això, no vaig tenir cap dubte a dir que sí.

Aquests dies que està per Tarragona i després d'haver-se fet públic que seria la pregonera, què li ha dit la gent que s'ha trobat pel carrer?
Jo tinc la impressió de viure a la ciutat d'una forma molt individualitzada. Fa molt de temps que no hi faig vida, per tant, els meus referents a la ciutat són antics i són molt personals, però aquests dies m'he trobat molta gent que em coneix i que feia molt temps que no veia o que em creuava i no m'hi fixava o no es fixaven en mi, que em veuen i em diuen quina il·lusió i quina alegria. Això em fa molta il·lusió perquè vius la ciutat d'una altra manera, molt més humana.

Qui l'acompanyarà aquest dissabte al pregó de Santa Tecla?
Doncs farem una mica de claca familiar, perquè vindrà la mama, els meus germans, els meus cosins, el tiet i alguns amics. Això fa molta il·lusió, però també atabala una mica, perquè treballar a Brussel·les és fer-ho en l'anonimat i tenir la família tan a prop et fa sentir una mica més de responsabilitat, més que res per no decebre'ls.

"És molt important que aquest sentiment de festa col·lectiu i individual perduri per lluitar contra la por"

A grans pinzellades, quin missatge transmetre?
Tot i que encara ha d'acabar-lo, m'agradaria ser capaç d'explicar bé que estem en un moment molt difícil, en un moment de crisi social i política, en què és molt important que no tinguem por. Jo crec que la festa és la millor expressió contra la por i penso que és molt important que aquest sentiment de festa col·lectiu i individual perduri. Hi ha molta ultradreta i a les institucions de la Unió Europea treballen molt pensant en aquesta ultradreta i oblidant-se dels drets, de la solidaritat i altres coses que són molt importants. I és crucial que ens fem sentir, que estem presents i que Europa ens reflecteixi com som, no només a mida del desig d'una gent que està en contra del diàleg, de la diferència i de la pluralitat.

Quin és el seu primer record de Santa Tecla?
Recordo que quan jo era petita, Santa Tecla era una festa una mica encorsetada. No era una festa com ho és ara, perquè abans sortíem a veure-la no a fer-la. Ara, la gent surt al carrer a fer la festa i és molt diferent. Mirar sempre és bonic, però viure la festa és molt diferent i la participació que hi ha ara és impressionant. Com a record, et podria dir la Professó del Braç Incorrupte de Santa Tecla, que només amb el nom impressionava i ho veies tot ple de ciris. Ara, és molt diferent, podríem dir que és magnífica.

Quins són els actes que destacaria?
Per mi és difícil de dir, perquè estic a casa dels pares a Punta de la Móra, la mare és gran, tinc menys temps per estar fora, també el fet d'anar i venir i potser prioritzo més la festa familiar que no la col·lectiva. Però, m'encanta la Processó del Braç Incorrupte de Santa Tecla, que em sembla un moment màgic, amb la participació que s'ha anat afegint amb els anys. Evidentment, també m'agraden els castells i, si puc, també segueixo la traca o el Ball de Diables.

"Quan jo era petita, Santa Tecla era una festa una mica encorsetada"

Ve sovint per Tarragona?
Sí, he vingut sovint i, ara, encara més. Els darrers temps perquè els pares eren grans —el meu pare va morir al juny—, però sempre he procurat venir els caps de setmana, una setmana, dues setmanes... I ara també perquè estic en tractament per un càncer i l'estic fent aquí i els controls els tinc molt seguits.

I com veu vostè Tarragona des de la capital d'Europa?
Jo estic molt contenta d'haver après a treballar aquí i crec que això m'ha donat una capacitat de veure, de mirar fora d'una manera molt humana i molt clara. O sigui, la ciutat no la sento llunyana, perquè crec que tots viatgem amb el bagatge que portem al damunt, i el meu és el d'aquí.

Fa bandera del tarragonisme?
No especialment, perquè mentre treballo no soc militant de gairebé res. Però sí que fa il·lusió trobar-te amb gent que és d'aquí, perquè hi ha gent de Tarragona que treballa a la Comissió Europea. També el fet de gent que ve a Brussel·les i et truca o que vingui l'alcalde o alguna associació i també et truquin. I també si algun company va a fer un programa de ràdio des d'allà.

"El periodisme local ho és tot, perquè et permet tenir la mesura exacta de l'impacte d'allò que dius"

Explicava que l'ofici de periodista el va aprendre a Tarragona. Quina importància té el periodisme local?
Jo crec que ho és tot. Sempre ho dic i així ho penso. Fer informació en el món local et permet tenir la mesura exacta de l'impacte d'allò que dius, un contrast immediat d'allò que fas, també et desenvolupa un sentit de responsabilitat que després serà molt important. Et permet no perdre mai el respecte per ningú, t'ensenya a treballar amb respecte per tothom, prioritzant les ganes d'entendre a les ganes d'imposar-te. I prioritzant les ganes de comprendre el que està passant a l'opinió que et genera el que està passant, perquè si l'opinió et guanya, no pots treballar perquè entres a formar part de la cosa.

Estem en una època en què la majoria de gent s'informa per xarxes socials. Quin paper ha de jugar aquí el periodisme?
Jo crec molt en la informació generalista i considero que continua tenint una funció molt important. M'encanta quan puc arribar a informacions més específiques, però la informació generalista d'un informatiu o dels butlletins horaris et dona una mirada de la realitat molt clara, que et permet entendre molt millor l'actualitat i després que cadascú vagi al que més li agrada.

Acaba de començar la legislatura europea amb reptes importants com la guerra d'Ucraïna, la immigració, el canvi climàtic o l'auge de la ultradreta. Estem davant d'una legislatura decisiva per la Unió Europea?
Els problemes d'aquesta legislatura fa molt temps que s'arrosseguen. El tema de la immigració és endèmic i la manca de solucions també. La retòrica convertint l'immigrant en enemic fa molts anys que la sentim. Abans hi havia radicals de dreta i també gent estranya que arribava al Parlament Europeu, però a les capitals no tenien el problema. Ara, a Itàlia governa la senyora Meloni, a Finlàndia governa la ultradreta, n'hi ha a Àustria, estan a Holanda... Els problemes de fons s'allarguen des de fa molt de temps, però ha canviat que la ultradreta està a les institucions europees i també a les capitals i això fa que l'equilibri a l'hora de fer política sigui molt delicat. I l'altra cosa que també ha canviat és que abans la gent de les institucions europees era molt clara i explicava molt bé, però ara tenen tanta por a l'impacte a les capitals per la ultradreta i van amb por. Aquí també afegiria que la gent que hi ha a Brussel·les no sol ser la més carismàtica i que hi ha tanta por a la ultradreta que els debats van frenats, perquè es pensa molt en com fer les coses perquè tingui la mínima repercussió a casa.