Josep Maria Selva i Cristià, més conegut com a "Jepi" Selva és enguany el Vallenc de l'Any i el pregoner de la Festa Major de Sant Joan de Valls. En aquest sentit, el 2025 és un any especial per a ell, ja que arriba carregat de reconeixements i homenatges per al jugador d'hoquei sobre patins més destacat que ha tingut la capital de l'Alt Camp en la seva història moderna.

Nascut el 1985, el Jepi assumeix a TarragonaDigital que els dos reconeixements li generen respecte, responsabilitat i a la vegada una mica de vergonya, ja que prefereix "jugar un partit amb milers d'aficionats a les gradaries i no pas ser el focus d'atenció en un escenari", bromeja.

No obstant això, el jugador es mostra molt il·lusionat i agraït, també per la notificació de l'homenatge, "pel fet que van ser dos amics molt propers ell qui em van comunicar la notícia", explica.

Dues proves de l'estima de la ciutat

Els dos reconeixements són una mostra de l'estima que té Valls pel Jepi. En aquest sentit, diu al mitjà que "fa setmanes que els veïns em paren pel carrer i em feliciten, i això m'omple d'orgull i agraïment cap a la ciutat, ja que vol dir que m'estimen i valoren la meva trajectòria professional i personal com a veí".

En això, des del seu punt de vista, li agrada pensar que aquests guardons li arriben pel fet "d'intentar ser un ciutadà com qualsevol altre, que s'estima la ciutat i intenta col·laborar en tot el que pot amb les entitats i associacions". A nivell professional, des dels tres anys és jugador d'hoquei, "seguint una passió que ha arribat fins als trenta-nou anys, amb la sort que m'ha anat molt bé i he pogut gaudir de jugar en diferents països i conèixer diverses cultures portant el nom de Valls allí on he anat", explica.

"Els premis personals no m'acaben d'agradar"

Jepi Selva assegura que els premis personals mai no li han acabat d'agradar, pel fet que moltes vegades són injustos, ja que moltes persones i entitats poden haver fet molt més que ell per Valls.

De cara al futur Vallenc de l'Any que s'escollirà en edicions posteriors, recorda que tot just fa dos anys va ser distingit amb el mateix guardó el seu sogre, Josep Maria Calbet, "qui va ser una persona extraordinària que es va dedicar en cos i ànima, al 100%, a Valls i a Catalunya".

Per aquest motiu, en un futur, i pensant en el perfil de Calbet, pensa que es mereixen el reconeixement moltes professions i persones que dia a dia dediquen el seu temps a la ciutat i contribueixen a fer, de la capital de l'Alt Camp, un lloc una mica millor al món.