El projecte de restauració dels Prats d'Albinyana a Vila-seca supera l'equador de les obres

La llacuna central ja pren forma i s'hi han detectat més de 700 exemplars d'espècies animals en mig any

Publicat el 28 de juliol de 2025 a les 13:22

Els treballs de restauració dels Prats d'Albinyana, a Vila-seca, avancen a pas ferm. En una visita a la zona, el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, i l'alcalde del municipi, Pere Segura, han pogut comprovar com l'espai natural, situat entre el mar i l'activitat portuària, recupera la seva vitalitat original. Aquest projecte de regeneració ecològica, desenvolupat pel Port amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya, ja ha superat la meitat del calendari d'execució i es preveu que finalitzi abans d'acabar l'any.

Les tasques de restauració abracen un àmbit de gairebé 38 hectàrees i tenen com a objectiu retornar als Prats d'Albinyana el seu caràcter de zona humida de gran valor ecològic. L'actuació més destacada fins ara és la construcció d'una gran llacuna central de més de 107.000 metres quadrats, al mig de la qual es forma una illa de 2,7 hectàrees. Aquesta illa servirà de refugi per a aus aquàtiques, afavorint la seva nidificació i oferint protecció davant depredadors.

Durant la visita institucional, els representants del Port i del Departament de Territori han pogut veure com la natura torna a emergir amb força. Santiago Castellà ha assenyalat que aquest projecte és un exemple de la capacitat transformadora del Port quan es combina desenvolupament econòmic amb cura ambiental. L'alcalde Pere Segura ha subratllat la voluntat compartida de recuperar un entorn natural que, després d'anys de degradació, esdevindrà un aliat clau per a la biodiversitat local.

Un oasi per a la biodiversitat a tocar del port

El projecte no només contempla la recuperació hídrica, sinó també la revegetació amb espècies autòctones. Ja s'han plantat milers d'arbres de ribera, com àlbers, freixes o pins, juntament amb joncs i plantes herbàcies pròpies dels ecosistemes humits. Tanmateix, la reaparició espontània de vegetació ha estat tan significativa que s'ha reduït la necessitat de replantar respecte al previst.

Un dels indicadors més clars de l'èxit de la restauració és la presència creixent de fauna. En només mig any, s'han detectat més de 700 exemplars d'animals, incloses 18 espècies d'interès especial. Entre les troballes destaquen centenars d'exemplars de l'escarabat blau, una espècie vulnerable, així com la papallona monarca, símbol dels fluxos migratoris.

També s'han localitzat rèptils com la bívia tridàctila i diverses anguiles de grans dimensions, que indiquen la connexió entre l'espai i el mar. A més, han aparegut dues serps de collaret d'entre 12 i 15 anys, una troballa poc habitual en ambients costaners.

Paral·lelament, a mesura que la llacuna s'ha anat obrint, han començat a arribar aus com el camallarg, el capó reial o el Bernat pescaire. També s'ha observat la gavina corsa, una espècie que podria començar a nidificar a l'illa central en els pròxims mesos. No obstant això, la presència abundant del cranc de riu americà posa en alerta sobre la gestió d'espècies invasores a la zona.

Amb aquesta actuació, els Prats d'Albinyana es consoliden com un espai clau en la restauració d'ecosistemes del litoral tarragoní. Integrat dins la Xarxa Natura 2000 i el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aquest espai esdevindrà un nou pulmó verd i un punt de connexió entre l'activitat humana i la protecció del medi natural.