![\"\"](\"http://www.grupnaciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/576_1367596577Tarragona_Diari_Fortuny_Tarragona.jpg\")
Façanes del Teatre Fortuny i del Teatre Tarragona. Foto: TarragonaDiari.
Sempre s'ha dit que Reus arrabassava a Tarragona la capitalitat cultural i comercial. Aquesta darrera afirmació va començar a perdre pes amb l'arribada del Corte Inglés al municipi del Tarragonès i el posterior anunci d'IKEA d'instal·lar-se a la zona de Ponent de Tarragona.
Malgrat tot, la capitalitat cultural de Reus —marcada per la seva hegemonia en el camp de les arts escèniques— difícilment es podia discutir fins ara. L'aportació de 3,5 milions anuals per part de la Generalitat al Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) feia evident el pes cultural de la capital del Baix Camp en tot el territori tarragoní i, fins i tot, català. La contrapartida havia de ser l'aposta pel Centre de Creació Contemporània de Tarragona, que mai no va arribar a existir com a tal i que, finalment, va veure la llum sota el nom de Centre d'Art i sense l'apadrinament econòmic del Govern.
En un moment en què els compromisos econòmics costen de mantenir, la Generalitat —que s'ha vist obligada a retallar en drets fonamentals com la salut o l'educació— ha retirat la «fortuna» que dedicava al CAER. A banda, amb l'obertura del Teatre Tarragona —amb 700 localitats— sembla que, pel que fa a equipaments per a arts escèniques, les dues ciutats queden bastant equilibrades.
Amb tot, la cultura no la fan els edificis, sinó les persones. I si la cultura de Tarragona l'han de fer i representar artistes de les nostres comarques, trobem que ni les programacions estables del Metropol ni les produccions del CAER han apostat plenament pel territori. El CAER de Ferran Madico mai no va dur a terme produccions encarades al territori, i això es demostra veient la participació ínfima d'artistes del territori i la preponderància d'actors i actrius mediàtiques de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A banda, parlant de viabilitat econòmica, el CAER va dur a terme gairebé setanta produccions en set anys. D'aquestes, segons publica en la seva pàgina web, només 14 van fer gira fora dels teatres reusencs. És evident que per fer rendible una producció escènica cal, almenys, representar-la més enllà de la seva estrena. D'aquesta manera, trobem que poc més del 20% de les produccions del CAER van tenir alguna possibilitat de ser viables econòmicament.
Sigui com sigui, el Consorci del Teatre Fortuny —que el 2008 tenia una aportació pública de més de 6 milions d'euros i l'any passat d'1,9 milions— es queda sense l'aportació de la Generalitat de Catalunya, un 52% del total (la resta era de la Diputació de Tarragona i de l'Ajuntament de Reus). Un fet que sembla que fa girar la truita. Mentre Tarragona estrena teatre amb programacions d'arts escèniques de primer nivell —amb un cost econòmic de 98.000 euros— el Fortuny, tot i continuar tenint un pressupost superior, inicia la seva temporada l'últim dia d'abril. Ho fa amb un cartell que res no té a veure amb el de passades edicions i renunciant a La Traviata de Verdi, quan Tarragona s'estrena en el camp de l'òpera per partida doble.
Es presenta el Trapezi —retallat un 30% en nombre d'artistes i d'espectacles— una setmana abans que comenci i, segons informava el PSC en un comunicat de premsa, amb la responsable del festival acomiadada recentment. L'altre festival teatral de la ciutat és el Cos: l'any passat ja va fer una edició de transició i, si enguany es fa, serà amb un nou director perquè Lluís Graells va caure junt amb Ferran Madico fa unes setmanes. Els homòlegs tarragonins d'aquests festivals són molt més humils i novells. El Creart, que enguany arribarà a la seva novena edició, i el FITT, que aquest 2013 torna, després de l'aturada de l'any passat, amb micromecenatge.
Fora de les arts escèniques Tarragona sobresurt
Fora de les arts escèniques Tarragona sobresurt
Fins aquí podríem situar les arts escèniques en unes taules entre les dues ciutats aspirants a liderar el camp de la cultura tarragonina. Però la cultura no són només les arts escèniques. Aquests dies la ciutat de Tarragona està immersa en la preestrena de la pel·lícula Fill de Caín, de Jesús Monlla, un film que, tot i tenir una vocació territorial amb algunes parts rodades a Reus, s'estrena a la capital i aplegarà actors i actrius mediàtics, els quals, a diferència de John Malkovich, vindran de franc. Continuant amb el món del cel·luloide, tot apunta que el REC es farà aquesta tardor malgrat que encara no hi ha res tancat. A la ciutat veïna, el Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) que Reus comparteix amb Cambrils s'ha quedat en dos dies d'exhibició durant el passat mes de març. Per saber queda si, de cara a la tardor, la ciutat podrà acollir el vuitè Memorimage.
La música americana del segle passat té un pes important a les dues capitals tarragonines. El Dixieland, després de l'aturada de l'any passat, enguany ha tornat a Tarragona més retallat que mai i sense participació internacional. Reus, a l'espera que jazz i blues es trobin en un sol festival, encara no sap res del VII Festival Internacional de Jazz de Reus —el 2012 es va celebrar al final de març— ni del 23è Festival Reus Blues, tot i que per aquest darrer encara és aviat. Moltes disciplines musicals més són presents a les dues ciutats i artistes reusencs i tarragonins triomfen dins i fora del territori català.
Pel que fa a la plàstica, un dels pilars culturals de Tarragona és el Festival Internacional de Fotografia Scan, que sembla que no ha perdut força amb la crisis. A l'altra cara de la moneda hi ha el Centre d'Art, que encara no té espai estable, no ha rebut els fons promesos per la Generalitat i li ha mancat la visibilitat que la ciutat esperava. Amb tot, a diferència del Centre d'Art Cal Massó de Reus —fa un any que està tancat tot i que aquest mes s'hi farà una exposició puntual dins del «Breathing Time»—, segueix obert i en funcionament a l'espera de canvis estructurals.
En cultura popular i festes majors, els dos ajuntaments aposten per les seves Tecles i Misericòrdies i pels seus Peres i Magins. Amb tot, Tarragona és la seu del Concurs de Castells, un esdeveniment d'abast mundial i més després que la UNESCO li atorgués la distinció de Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Per acabar, cal esmentar un dels quatre pilars culturals de Tarragona, el Tarraco Viva. El Festival Romà de Tarragona va aplegar més de 100.000 espectadors l'any 2012 i, com l'Scan, sembla que les retallades no n'afecten la qualitat.
Amb aquestes dades sobre la taula, i sabent que molts factors més intervenen en la valoració cultural d'un municipi, es fa més evident que mai que la capitalitat cultural de les comarques de Tarragona no recau en Reus. Tot i això, caldria saber si és necessari fomentar el terme «capital» o, en canvi, valdria més la pena cohesionar el territori amb propostes compartides entre aquestes dues ciutats i d'altres de la demarcació.
Amb aquestes dades sobre la taula, i sabent que molts factors més intervenen en la valoració cultural d'un municipi, es fa més evident que mai que la capitalitat cultural de les comarques de Tarragona no recau en Reus. Tot i això, caldria saber si és necessari fomentar el terme «capital» o, en canvi, valdria més la pena cohesionar el territori amb propostes compartides entre aquestes dues ciutats i d'altres de la demarcació.
