L'Espluga de Francolí, ambaixadora de les varietats dialectals de la llengua catalana

Del 27 al 29 de setembre el municipi és punt de trobada d’entitats i projectes per la llengua d’arreu dels Països Catalans

Imatge del Casal de l'Espluga de Francolí
Imatge del Casal de l'Espluga de Francolí | Nació
28 de setembre de 2024, 06:00

L'Espluga de Francolí celebra, aquest cap de setmana, unes jornades plenes d’activitat al voltant del català. Es tracta del Posa-hi tu l’accent, el festival de les variants dialectals de la llengua catalana. Aquesta iniciativa, impulsada pel Casal de l’Espluga de Francolí com a paraigua d’entitats i ciutadania de la vila, neix arran del recull El penyic al perxe (2021), un llibre que retrata les característiques i expressions del parlar del municipi.

Segons els organitzadors, "el fet de situar-se al bell mig de la zona de transició entre els dos grans dialectes del català, l’occidental i l’oriental, va animar l’organització a fer créixer el projecte i ampliar-lo per tal de donar valor al conjunt de varietats dialectals de la llengua".

Aquesta iniciativa, que se suma a la tasca d’impulsar l’ús de la llengua en totes les seves formes i tots els àmbits de la societat, compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El programa de la primera edició del festival compta amb sis blocs, on hi ha presentacions, ponències i taules rodones. A més, també hi ha un espai per a espectacles i actes lúdics.

casal espluga francoli
Presentació del nou mapa dialectal a l'Espluga

Nou mapa dialectal

Un dels actes previs del festival ha estat la presentació del nou mapa de varietats dialectals de la llengua catalana. De colors vius i amb una imatge molt més moderna i visual que la majoria dels precedents existents fins ara, ha estat elaborat, amb criteris rigorosament científics, per un equip interdisciplinar de persones lligades a l’organització del festival, entre els quals els prestigiosos dialectòlegs Pere Navarro, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicent Beltran, de la Universitat d’Alacant (UA), que hi han estat treballant en els últims mesos.

El grup s’ha basat en els estudis acadèmics apareguts més recentment sobre els trets característics de la llengua en els diversos territoris, i ha aprofitat per tornar a analitzar una realitat que sempre és dinàmica i actualitzar els antics mapes. Entre les grans novetats, destaca la definició de nous subdialectes que no apareixien fins ara: el gironí, que sempre s’havia englobat dins del central, i el valencià mallorquí, al voltant del poble de Tàrbena, a la Marina Baixa.

Així mateix, destaca que, en lloc de les clàssiques línies divisòries entre els dialectes -com la mateixa isoglossa que, de nord a sud, separa els dos grans blocs del català, l’occidental i l’oriental-, s’han traçat franges de transició, que donen una visió molt més aproximada de la realitat, ja que dins d’aquestes àrees els trets més característics dels dialectes que fan frontera en realitat se solen barrejar i entrellaçar.