L'Audiència de Tarragona ha condemnat l'exalcalde de Roda de Berà, Pedro José Figueiredo, i al secretari municipal el 2008, per un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de cabals públics pel cas de les bestretes. Els magistrats els imposen dos anys i dos mesos d'inhabilitació de càrrec públic per prevaricació mentre que per la malversació a una pena d'un mes i quinze dies de presó, que poden substituir per una multa de 525 euros i sis mesos de suspensió de feina o càrrec públic.

Així mateix, els dos condemnats, també hauran de pagar una indemnització conjunta i solidària de 3.000 euros a l'Ajuntament de Roda de Berà. En aquest sentit, s'ha tingut en compte l'atenuant de dilacions indegudes, ja que el cas es remunta a 2008. Per la seva banda, el tribunal ha absolt la treballadora que va exercir d'interventora entre el febrer i març de 2008, que estava investigada per prevaricació.

Els fets es remunten a l'any 2008, quan estava en vigor un acord que permetia als funcionaris cobrar una bestreta de la nòmina amb la condició que es restituís posteriorment.

Els fets provats, segons la sentència 

En la sentència que ha tingut accés l'ACN, avançada pel Diari de Tarragona, els magistrats de la secció quarta de l'Audiència de Tarragona consideren provats que l'exalcalde i el llavors secretari municipal —que va exercir funcions de tresorer entre el 14 de març fins al 19 de juny de 2008— eren coneixedors dels tràmits necessaris per aprovar el pagament de les bestretes.

Tot i això, el 17 de març de 2008 van autoritzar tres bestretes de caixa fixa a tres regidors del consistori sense requerir la sol·licitud justificada de la persona interessada, sense l'informe de fiscalització, ni el de proposta favorable per l'avançament dels diners i també sense el decret d'alcaldia, argumenten els jutges. Es van fer dos pagaments per un import de 3.000 euros i un altre per 1.500 euros.

"Van seguir el procediment per a la concessió de les bestretes de caixa en el present cas? Segons el nostre entendre, no, en absolut", sentencien. En la resolució, els magistrats al·leguen que no ha quedat acreditat que la interventora accidental —acusada— fos coneixedora dels tràmits ni que es trobés amb els altres dos condemnats alhora d'emetre els pagaments.

Així mateix, també consideren provat que el 25 de maig de 2008, l'exbatlle i el secretari —exercint llavors les funcions de tresorer—, conjuntament amb un altre interventor, van tornar a signar una altra bestreta per un valor de 3.000 euros per al regidor de Serveis Públics.

Avançament de salari a un policia local que va rebre Figueiredo

A més, l'any 2008, hi havia vigent el 'Pacte de condicions de Treball del personal funcionari de l'Ajuntament de Roda de Berà', que permetia als treballadors demanar un avançament de la nòmina, de dues vegades la seva retribució mensual, la qual es podia sol·licitar dos cops l'any com a màxim. Els avançaments dels salaris es retornaven amb deduccions en cada nòmina durant un termini de dotze mesos. "Les extraccions de diners públics de les arques municipals de Roda de Berà exigien les firmes de l'alcalde, interventor i tresorer", assenyalen en la sentència.

Segons el tribunal, també ha quedat acreditat que tots tres van autoritzar un avançament de la nòmina, de 3.000 euros, a favor d'un policia local el 2 de juny de 2008. L'agent va treballar del 30 de gener de 1980 fins al 12 de desembre de 2007. En aquesta data, subratllen els magistrats, l'INSS va declarar que el treballador es trobava en una situació d'incapacitat permanent total. "Eren coneixedors de la situació personal del policia i que no prestava serveis a l'Ajuntament; i prescindint dels tràmits administratius preceptius per la seva concessió van emetre l'ordre de pagament", recull la resolució.

"En realitat, la quantitat autoritzada tenia com a destinatari el senyor Figueiredo, qui va rebre els diners de mans de l'agent per aplicar-lo a fins personals", afegeixen. Una quantitat que no es va retornar a les arques municipals, segons assenyalen els magistrats.

La resolució també recull que les ordres d'ingrés de les bestretes, pagades als regidors, es van efectuar durant els mesos de setembre i novembre de 2008. "Són només documents comptables que no tenen suport documental justificatiu suficient. Tant les ordres de pagament com les d'ingrés no pressupostaries són documents comptables, però que no justifiquen res si no s'aporta el suport documental adequat que els motiva", indiquen en la sentència.

Les peticions que feia el fiscal

Cal recordar que el fiscal demanava a l'exalcalde i a l'extresorer una pena de tres anys de presó per malversació de cabals públics i nou anys d'inhabilitació especial d'ocupació de càrrec públic pel delicte continuat de prevaricació. També sol·licitava vuit anys d'inhabilitació del sufragi universal i 3.000 euros de responsabilitat civil.

Pel que fa a l'aleshores interventora, que ha quedat absolta, la petició era només pel delicte continuat de prevaricació amb una pena de nou anys d'inhabilitació especial d'ocupació de càrrec públic. A banda d'aquests tres acusats, també n'hi havia un quart, que ocupava el càrrec d'interventor, i que va morir.