Les platges de La Pineda i Els Prats són dues de les més afectades pels vessaments de pèl·lets a Espanya, una realitat que ha recuperat el focus d'actualitat arran de l'accident a Galícia. A les costes tarragonines, però, aquesta problemàtica és diària des de fa molts anys per la proximitat amb el complex petroquímic.
La Generalitat de Catalunya ja ha expedientat a un total de tretze empreses del sector -produeixen un 60% dels plàstics de l'Estat-, però encara no hi ha hagut conseqüències penals. Segons ha informat El País, la Fiscalia de Tarragona obrirà investigació per tercera vegada per identificar l'autoria del presumpte delicte contra el medi ambient.
Un dels problemes a Tarragona és que "la presència dels pèl·lets data dels anys seixanta, des de l'obertura de la primera química, però fins fa poc temps no se sabia quin era l'impacte que tenia per la salut, explica Rodrigo Castellví, coordinador de voluntariat a l'ONG Good Karma Projects.
Precisament, l'entitat organitza recollides habituals i fomenta iniciatives de ciència ciutadana per conscienciar la població de la Costa Daurada i altres indrets. La pròxima serà el 27 de gener, amb motiu del Dia Mundial de l'Educació Ambiental.
Exigir una normativa obligatòria
El cas de les costes tarragonines, per tant, no és un accident puntual, sinó fruit del procés de producció i afecta principalment una zona molt localitzada del litoral. No obstant això, el problema de contaminació és sever.
"És una contaminació química molt important en una zona d'elevada activitat turística", apunta Jaume Folch, professor de bioquímica i biologia molecular i investigador del grup TecnATox de la URV. Les pèrdues es donen en empreses de producció i processament de microplàstics, i en la seva manipulació i transport.
Però el més important és actuar sobre la problemàtica, no fomentar la neteja i recollida. Per això, des de Good Karma Projects demanen "la creació d'una normativa que reguli tant la gestió dels pèl·lets com el tractament un cop es perden".
Reduir les pèrdues passa per considerar-los com un "residu contaminant" i tenir en compte els perills pel medi ambient i la salut humana. "La forma d'actuar seria molt diferent; volem que les administracions siguin valentes després de tants anys amb la problemàtica damunt la taula", afegeix Castellví.
Afectacions per la salut humana
Tant Rodrigo Castellví com Jaume Folch descriuen la toxicitat dels pèl·lets, no només per la seva composició química, sinó per la seva capacitat d'atraure altres toxines. Encara, però, no hi ha estudis suficients per saber quines són les conseqüències i com alteren la salut de les persones.
Les dades evidencien que animals marins i aus es mengen aquests microplàstics i, després, acaben entrant en la nostra cadena tròfica. "Segons dades de l'ONU, estem consumint 5 grams de plàstic a la setmana", indiquen des de l'ONG ecologista.
A més, l'investigador del TecnATox assenyala que "si són plàstics molt petits, poden arribar a entrar en els nostres teixits; una persona pot ingerir fins a 9.000 microplàstics al llarg d'un any".
Diferències entre Galícia i Tarragona
El 2018 es va viure un punt d'inflexió a les platges de Tarragona -per temporals que van 'contribuir' a la contaminació-, però la problemàtica persisteix i, lluny de desaparèixer, trilions de pèl·lets continuen inundant les costes anualment.
Que les empreses petroquímiques comptessin amb una normativa d'obligat compliment permetria una "damnificació real", recalca Castellví i ajudaria a minimitzar els vessaments perquè "la societat i els ecosistemes no hagin de pagar el peatge de fabricar productes que necessitem", conclou Folch.
"L'accident a Galícia dona visibilitat, però són coses paral·leles i sense aquesta normativa, tot el que està passant quedarà en línies grises", valora. Amb tot, l'esperança de les entitats ecologistes del territori és que l'AEQT sigui vehiculadora i centralitzadora de futures legislacions, per accelerar la burocràcia i millorar la gestió.