Escoltar i acompanyar en la sexualitat, trencar tabús, respectar la intimitat, donar eines en matèria de salut sexual, empoderar les dones en la maternitat o parlar sobre els límits per evitar abusos sexuals. Aquestes són algunes de les temàtiques i dels reptes que s'aborden en el I Congrés Nacional de Sexualitat i Discapacitat Intel·lectual, que se celebra des d'aquest dijous 5 de març a Reus.

Fins divendres, més de 200 participants assistiran a conferències i tallers amb una "mirada molt polièdrica" sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual. "Més enllà dels drets, també són importants l'eròtica, els aspectes emocionals, d'autoestima i d'identitat", ha afirmat la directora assistencial del centre Villablanca, Àngels Ortega.

La "sospita continua" sobre la capacitat de criança

'No seràs capaç', 'Com cuidaràs una altra persona si no ets capaç de cuidar-te a tu' o la creença que es prendran mesures de protecció dels fills o que no els podran ajudar en l'etapa escolar. Aquests són alguns dels prejudicis als quals s'enfronten les dones amb discapacitat intel·lectual que volen ser mares, segons ha explicat la coordinadora del programa Madres Capaces de la Fundación A LA PAR, Júlia Gutiérrez.

En aquest sentit, ha explicat que les dones arriben a la maternitat amb una baixa autoestima perquè sempre hi ha una "sospita continua" sobre la seva capacitat de criança. "No es posa la mirada en allò que sí que poden fer, en els suports que necessiten, sinó que constantment es posa en dubte de si seran capaces", ha denunciat. Gutiérrez ha assenyalat que hi ha pocs recursos en aquest àmbit i que des de la seva entitat treballen per ajudar-les mitjançant la figura d'una educadora.

Aquesta acompanya la dona amb pautes, sense jutjar-la, en tots els àmbits de la seva vida. "Donem suport a les mares i als seus infants, en les gestions de la llar, en la criança, en posar límits o en la vida sexual i en el consentiment", ha detallat. La coordinadora ha assegurat que la maternitat en una persona amb discapacitat intel·lectual "és possible" si es posa l'accent on toca.

Conèixer els límits

Els límits és un altre dels aspectes que s'ha tractat en el congrés. El psicòleg i sexòleg del Servei d'Atenció a la Salut Sexual de Persones amb Discapacitat Intel·lectual del centre Villablanca, Andreu López, ha subratllat que es troben que les persones amb discapacitat no respecten els límits de les altres persones i, que això, pot derivar en problemes.

A tall d'exemple, exposa el cas d'un adult de 40 anys, que amb un comportament infantilitzat, pot traspassar els límits. "T'abraça o et fa un petó, sense conèixer a l'altra", ha exemplificat. També indica que es troben en situacions totalment a la inversa, amb persones que pateixen abusos sexuals perquè desconeixen que es tracta d'un d'abús. "No es fan respectar i moltes vegades no saben dir que no", ha dit.

A més, el sexòleg ha explicat que han ajudat a persones transsexuals amb discapacitat intel·lectual a fer el canvi de gènere. "També tenen emocions, també tenen sentiments i la transsexualitat com el tema de l'orientació sexual no és una cosa que decidim, és una cosa que se sent", ha asseverat i ha destacat que des del servei ajuden que en aquest "trànsit" i a "sortir de l'armari" per superar la "vergonya o aquest tabú".

Respectar la intimitat

Així mateix, en el congrès s'ha abordat com tractar la intimitat d'aquestes persones. Segons la directora assistencial de la Fundació Villablanca, Àngels Ortega, aquestes persones viuen amb molta exposició del seu cos. Algunes d'elles resideixen en centres on se'ls cuida. "Tenen un cos que és molt públic", ha certificat. "Hem de millorar moltíssim en aquest àmbit, moltes vegades no es respecta la seva intimitat", ha manifestat López.

De fet, per Ortega s'ha de superar l'etapa dels drets i avançar en atendre'ls i donar-los més eines. "Hem de fer un gir, una mirada molt polièdrica a la sexualitat, que reculli tot més enllà dels drets perquè aquests són una obvietat, hem de revisar tots els aspectes que són determinants per entendre la sexualitat des d'una mirada pura", ha asseverat.

D'altra banda, ha assegurat que existeixen protocols, però que aquests no són "suficients ni perfectes". "Crec que aquest és un dels reptes, sobretot no perdre de vista que hem de posar el focus en la persona i en els seus desitjos", ha afegit.

Els tabús

Un dels conferenciants d'aquesta primera jornada del Congrés és el sexòleg i membre de l'equip de l'Asociación Sexualidad y Discapacidad, Gaspar Pablo Tomás. Ell ha explicat que les famílies els demanen ajuda per tractar la sexualitat dels seus fills. "Ens truquen angoixats perquè intueixen que els seus fills hauran d'aprendre a masturbar-se; i com s'ensenya aquests aprenentatges algú que no compren des de les paraules? Hi ha maneres molt senzilles", ha afirmat.

"Hi ha maneres d'anar ensenyant, a poc a poc, coses perquè aquestes persones puguin gaudir del seu dret a la intimitat i a la sexualitat", ha comentat. L'expert considera que cada vegada hi ha més llibertat entre les persones amb discapacitat i es mostra optimista davant dels tabús: "Encara parlem molt del silenci, de tabús, però crec que hi ha ganes de parlar-ne i millorar les coses".