El sobiranisme torna a mostrar múscul. Amb 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i fins a mig milió, segons els organitzadors, tot el tram de la Gran Via de Barcelona entre plaça d'Universitat i plaça d'Espanya s'ha omplert per clamar contra el judici als dirigents de l'1-O. Amb el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", polítics i dirigents socials i sindicals i desenes de milers de persones han recorregut més d'un quilòmetre i mig ple a vessar.
 
"Heu convertit la Gran Via en un mur humà! Sí, senyor fiscal, som un mur de dissidents, d'homes i dones lliures plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics davant el Suprem!", ha clamat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en el primer parlament, i ha demanat als polítics espanyols que "que no cedeixin davant l'extrema dreta" i ha alertat que "donar suport a l'autodeterminació és donar suport a la democràcia a Espanya"
 

VÍDEO La manifestació enfila els últims metres cap a la plaça Universitat https://t.co/5bEZQO9dn7 pic.twitter.com/J1xXHyzcNb

— NacióDigital (@naciodigital) February 16, 2019

Mauri també ha subratllat que hi ha una majoria a favor de "la justícia, la llibertat i un diàleg sense renúncies". Ha asseverat també que "reclamar l'autodeterminació no són delictes, són drets" i, dirigint-se a Pedro Sánchez, li ha recordat que encara està a temps d'"instar l'Advocacia de l'Estat a retirar totes les mentides i acusacions" contra els presos polítics.
 
La repressió com un bumerang

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat usar la repressió en favor del procés: "Com a les arts marcials, aquest cop que ens llencen a un moviment legítim com l'independentista català l'hem de tornar contra ells com un bumerang". Així, ha recordat com el president de la cambra de Westminster ha afirmat que ell permetria un debat sobre la independència de Gal·les o els errors de la campanya d'España Global, comparant el referèndum amb una violació.

Igualment, també ha demanat no limitar-se només en la defensa. "Vam fer un referèndum contra tot un Estat i el vam guanyar. Els nostres dirigents no són víctimes, com nosaltres tampoc, treballem les nostres fortaleses, quan tots junts ens en vam sortir", ha afegit, reclamant implementar la República catalana.
 

VÍDEO Crits d'unitat a la part més avançada de la manifestació https://t.co/5bEZQO9dn7 pic.twitter.com/xOmn5TqYeK

— NacióDigital (@naciodigital) February 16, 2019

Ressona el "no passaran"

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, s'ha fet seu el crit republicà contra el feixisme que l'acusació usa contra Jordi Cuixart i ha avisat que "aquesta vegada no passaran, aquest cop sí que no passaran". Ha destacat que "el Govern legítim ja ha començat a acusar un estat repressor, corrupte, franquista i autoritari, que reprimeix la dissidència política" i ha deixat clar que l'independentisme no s'aturarà: "Ni un judici, ni la repressió ens fa por, l'única cosa que ens ha de fer témer és quedar-nos en un estat que empresona". I, després del veto a la conferència de Quim Torra i Carles Puigdemont al Parlament Europeu ha demanat a la Unió Europea que no claudiqui "davant dels vells estats", i ha cridat al president de la cambra: "President Tajani, és una vergonya, sou una vergonya!"
 
El diputat d'ERC al Congrés Rufián ha afirmat que els milers de manifestants són "un front contra el feixisme que campa". "És terriblement anòmal que un estat venjatiu posi mig Govern legítim en una furgoneta de la Guàrdia Ciil, i que ho hagi nou demòcrates a la presó i cinc violadors al carrer", ha afegit i ha alertat que no jutgen a uns independentistes, ja que "demà poden ser onze sindicalistes o pacifistes, és un judici a la democràcia", i ha enviat un missatge als líders de PP, Cs i Vox: "Als tres genets de l'apocalipsi ultra els diem que no passaran i que Catalunya serà la seva tomba!".

Reivindicar tots els drets

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha recordat tots els presos i exiliats: "Quan els empresonen i exilien, ens empresonen i exilien una mica a totes". Si no s'atura la repressió, ha avisat, "voldran empresonar o enviar a l'exili qualsevol que vulgui posar en perill els privilegis que defensen". Ha cridat a seguir la vaga general de dijous pels drets i llibertats: "Totes hem de donar una mica perquè algunes no ho hàgim de donar tot".

El diputat de Catalunya en Comú Joan Josep Nuet ha subratllat que "el poble de Catalunya porta molts anys abraçant la democràcia" i ha tingut un especial record per l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, amb qui va compartir un lloc a la mesa i per això també espera ser jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i ens farà lliures", ha conclòs.

Crides a la vaga general

Àngels Massip, de la Intersindical-CSC, ha cridat també a secundar la vaga general, ja que "sense drets no hi ha llibertat". "Estem farts de l'empobriment generalitzat i la precarització", ha asseverat, i ha reclamat la derogació de la reforma laboral, un salari mínim català de 1.200 euros, la recuperació de les lleis socials impugnades per l'Estat, la igualtat de gènere, i una funció pública de qualitat. Ha instat també a aturar l'"ofensiva generalitzada de la dreta més reaccionària, demòfoba i lliberticida"i ha conclòs: "El dijous 21 els carrers seran nostres".

El portaveu de la Ustec, Ramon Font, ha recordat les acusacions d'adoctrinament contra els professors de l'escola catalana i ha instat aquests a secundar també la vaga general, tant a l'escola pública com a la concertada. "Deixem les aules buides i omplim els carrers el dijous vinent", ha proclamat.

El paper dels ajuntaments

Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva i president de l'AMI, ha asseverat que l'Estat es mostra amb aquest judici com "una Espanya obscura, inquisitorial i autoritària" i ha cridat els ajuntaments a col·laborar dijous amb la vaga general convocada per la Intersindical-CSC per aturar el país. De cara al nou cicle d'eleccions, ha cridat a aparcar els partidismes i buscar una "unitat d'acció i unitat estratègica".
 
La portaveu dels Comitès de Defensa de la República ha denunciat que la transició va ser un "rentat de cara a la dictadura perquè el poder segueixi en mans de les grans oligarquies", tal com ha blindat el "bipartidisme corrupte de l'estat espanyol". "No us atureu, no ens aturem, que guanyarem!", ha clamat, també de cara a les properes mobilitzacions.

La germana de Bassa no es cansa

La germana de la presa política Dolors Bassa, Montserrat Bassa, ha deixat clar que l'independentisme no s'aturarà: "No ens cansarem, hi tenim dret, perquè les urnes són la màxima expressió de la democràcia". "Si algú dubtava que era un judici polític, tant la fiscalia com l'advocacia ho han deixat ben clar aquesta setmana", ha insistit, després de les primeres jornades de declaracions, i ha destacat que, un cop més, s'ha fet una mobilització massiva sense cap incident: "Tornem a demostrar que som gent insubornablement pacífica, la que va rebre la violència de l'Estat quan es disposava a posar un vot a una urna".

Joan Caball, d'Unió de Pagesos, ha subratllat que "no hi va haver cap alçament, han mentit per perpetrar una acusació política", i ha afegit: "La democràcia és un valor que els pagesos defensem, la pagesia tornarà a sortir al carrer pel judici dels presos polítics". Marta Bolinches, del Centre Irídia ha defensat la legitimitat de la dissidència política i s'ha reafirmat en el seu ús.

Solidaritat des de Madrid

Jordi Palou, des de l'institut Novact, ha tornat a reclamar que hi hagi observadors internacionals al judici i que se separi Vox de la causa o, més encara, que es declari "la nul·litat del judici pel respecte als drets humans". Isaac Izquierdo, en nom de les entitats convocants de la marxa el 16 de març a Madrid, ha denunciat "la debilitat política i la incapacitat d'afrontar des de la política el conflicte entre Catalunya i l'estat monàrquic espanyol", i ha afirmat que el mes vinent es demostrarà la solidaritat de part de la ciutadania madrilenya.

Segons ha detallat en la introducció l'actriu Flora Saura, els cinc objectius de la marxa acordats pels partits i entitats convocants són "la fi dels processos judicials de tipus polítics", la "llibertat dels presos i preses polítiques", el "lliure retorn dels exiliats i exiliades polítiques", la defensa dels "drets civils, polítics i socials" i l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Els judicis polítics no es disputen només als tribunals, sinó també als carrers", ha asseverat.

Les entitats convocants

L'ANC i Òmnium Cultural, juntament amb les formacions polítiques de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú han estat els principals protagonistes d'aquesta mobilització, que també gaudia del suport de desenes d'entitats i associacions. Ja abans de les 17h, els laterals d'aquest tram ja estaven quasi plens, així com la plaça d'Universitat, i la capçalera ha avançat durant prop d'una hora fins a aquest punt, on hi havia l'escenari dels parlaments.
 

Davant de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona és on s'han fet els parlaments en defensa del dret a decidir i contra el judici de l'1-O. A part de partits, l'ANC i Òmnium, la mobilització ha rebut també el suport de l'Acció Escolta, l'Associació Catalana pels Drets Civils, l'Associació de Municipis per la Independència, CIEMEN, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Escoltes Catalans, FemCat, Irídia, Lafede.cat, la FAPAC, Minyons Escoltes i Guies, Novact, la Plataforma per la Llengua, Unió de Pagesos, la Intersindical-CSC i el sindicat de mestres USTEC.