La finca Pich i Aguilera és una antiga indústria tèxtil, ubicada en els terrenys que comprenen els números 7-9 de l'avinguda del President Companys de Reus, i que es troba en venda des de finals del 2024. L'Ajuntament va treure a licitació la compravenda, per un pressupost de sortida de 4,8 milions d'euros, amb l'objectiu de transformar les instal·lacions en un edifici amb nous habitatges lliures, baixos comercials i un passatge per millorar la connectivitat del barri.
Cap empresa no va presentar la seva oferta i el govern local està treballant en una nova licitació per replantejar el projecte i tornar a obrir concurs, a l'espera de rebre ofertes per part de compradors interessats. La venda dels terrenys, però, va treure a la llum la probable presència d'una fossa comuna i el qüestionament si seria un obstacle per al futur projecte, així com les possibles restes contaminants que hi podria haver, com a resultat de l'antiga activitat industrial.
Per tot plegat, és primordial "resoldre" el tema de la sepultura, una troballa que es va descobrir els anys cinquanta. En aquest sentit, les competències són del departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, motiu pel qual, aprofitant la visita institucional del conseller Ramon Espadaler, el passat 21 de febrer, l'Ajuntament va posar el tema sobre la taula per determinar quines mesures es podrien prendre.
Per la seva banda, des de la Direcció General de Memòria Democràtica confirmen que s'han fet els primers passos per establir una col·laboració amb el consistori reusenc i que "s'exploraran de manera conjunta vies per trobar una solució consensuada i coordinada en relació amb l'emplaçament" de la fossa. Des del departament, però, no intervindran en el procés de compravenda de les instal·lacions.
Una fossa de la Guerra Civil espanyola
La fossa comuna en qüestió seria l'única de les vuit documentades en mapa del Banc de la Memòria Democràtica que no es troba al Cementiri General de Reus (soldats republicans i civils, Cipriano Martos, Tomba dels Capellans, Fossa històrica 5, Fossa dels militars, Capella dels Herois de Vilallonga i Capella 25 Est). La vuitena seria, per tant, el pou de Pich i Aguilera.
Es tracta d'una probable fossa, de la qual es desconeix el seu estat de conservació, més enllà del fet que mai ha estat dignificada. L'antic pou, construït a principis del segle XX, es trobaria entre l'Escola de Treball -on l'actual Institut Baix Camp- i les naus de la fàbrica de teixits, tindria dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres.
Inicialment, va ser ideat per a proveir d'aigua la indústria, però quan, en un moment de sequera, el 1951, es va voler comprovar l'estat del pou, es va descobrir que, a uns trenta metres de fondària s'apilaven desenes de cadàvers. Per tant, el pou s'hauria utilitzat com a espai per inhumar restes humanes després de la Guerra Civil espanyola.
Presoners durant la repressió franquista
Va ser Antoni Batlle i Mas qui va informar d'aquesta troballa a la propietat de la finca Pich i Aguilera, que li havia encarregat un informe i els plànols per valorar la viabilitat d'extreure aigua de nou. Fruit d'això, Pich i Aguilera va ordenar que es finalitzés la inspecció i va fer construir una volta per tancar l'accés al pou.
Amb el temps, Batlle va continuar investigant i va descobrir que els cossos pertanyien a presoners encarcerats a les naus contigües de l'Escola de Treball durant la postguerra. Alguns d'ells havien patit maltractaments i mort al mateix camp de treball, que abans havia sigut fàbrica de materials de guerra i taller d'aviació, i, a partir del setembre del 1939, es va convertir en un "camp de concentració" durant els primers mesos de l'ocupació franquista a la ciutat.
Anteriorment, els presoners estaven retinguts a l'Institut Pere Mata, però les instal·lacions de la Pich i Aguilera els van acollir temporalment quan es va prendre la decisió de traslladar-los a un altre indret, fins que, poc després, es va habilitar a tal efecte l'antiga caserna de cavalleria, ubicada a l'actual plaça de la Llibertat.
Aquests centres els utilitzaven les autoritats franquistes per fer un triatge dels presoners, la majoria dels quals eren republicans, i feien servir l'espai d'antesala dels treballs forçats, la tortura o l'afusellament a què els sotmetien. Un cop morien, els llençaven al pou -que actuava com a fossa- i obligaven la resta dels presoners a cobrir-los amb calç.
Restituir la memòria històrica
Per això, des de l'entitat Reus Antic, reclamen a l'Ajuntament que "és molt possible que quedin restes d'aquests cadàvers dins del pou" i insten les autoritats a "intervenir la fossa per recuperar i identificar les restes i dignificar-les", de la mateixa manera que s'ha fet amb altres projectes de memòria "tan necessaris com les Stolpersteine", afegeixen en un cartell penjat a la façana exterior de la fàbrica des de principis d'aquest 2025.
Així mateix, reivindiquen una acció de memòria democràtica per "no oblidar el que no s'ha de tornar a repetir", més enllà del procés de compravenda que està gestionant el govern de Reus com a titular dels terrenys. La finca és de propietat municipal des del 2006, quan es va comprar ja amb la intenció de construir-hi habitatges per finançar el trasllat al nou Hospital Sant Joan.
