El Grup Ecologista del Baix Penedès i la Plataforma penedesenca, en una conferència a tres bandes, insten a l’ajuntament cunitenc a aprofitar les oportunitats que ofereixen el PDU de sòls no sostenibles del litoral i el desmantellament de la central tèrmica del Foix, per reformular i repensar l’urbanisme i el litoral del municipi en clau de respecte al medi i a la gent. Gràcies a les revisions i moratòries proposades al Pla director urbanístic de sols no sostenibles del litoral (PDU), ens trobem davant d’una gran oportunitat

per reformular l’urbanisme a través de la desclassificació de sectors actualment urbanitzables i que atempten greument sobre el paisatge, el patrimoni ambiental, cultural, històric, agrícola i ramader del Baix Penedès.

D’altra banda, el desmantellament de la central tèrmica del Foix i el seu port a Cubelles brinda l’oportunitat de començar a eliminar estructures que afecten negativament a les dinàmiques i ecosistemes del litoral penedesenc.

Davant d’aquests fets i segons la informació de l’equip de govern de l’Ajuntament de Cunit, es desprèn que el seu posicionament passa per obviar les consideracions del PDU, mantenint les classificacions actuals dels sols, i per mantenir i ampliar estructures rígides (espigons) a la façana litoral.

En la trobada informativa del passat divendres dia 26 de novembre l’Institut Ernest Lluch i Martí es varen fer tres conferències que explicaven amb claredat quins són els problemes reals de Cunit:

- Pau Batlle Solé de Sos Penedès. Un nou model urbà més adequat als temps de crisi sistèmica.
- Ricardo Collado del Geven. La recuperació del litoral, la funcionalitat ecològica i el patrimoni agroambiental del municipi.
- Oriol Millán d’ARBA Litoral. La recuperació del bosc de Rivera i el corredor ecològic del Foix.

En elles queda reflectit que l’equip de govern de Cunit segueix posant llenya al foc augmentant la construcció d’habitatges sense cap criteri, per inèrcia, com ha fet durant molts anys, fent cas omís dels experts ambientalistes sobre el tractament que cal fer a la costa (regeneració de les platges) i la recuperació dels grans connectors que formen el sistema de la xarxa hídrica que connecta la serralada litoral amb el mar.

La riera de Cunit és el principal element vertebrador del municipi (de la mateixa manera que la Riera de la Bisbal és el principal element vertebrador del paisatge al sud del Baix Penedès)

La gestió del litoral s’ha d’abordar d’una manera integral i d’acord amb paràmetres d’adaptació al canvi climàtic, potenciant i recuperant la funcionalitat ecològica del municipi.

Amb aquesta finalitat, considerem que cal dur a terme les següents accions:
-Desclassificar els tres sectors urbanitzables de la part Nord del municipi (SUD-4, 5 i 6), ja que no aporten cap benefici a la població, sinó més aviat perjudici perquè augmenta el nombre d’habitatges, quan actualment Cunit en té suficients per arribar a una població de 40.000 habitants.
 
- Recuperar la Riera de Cunit com a corredor ecològic de primer ordre del municipi, creant un corredor ambiental, de la serralada fins a la desembocadura, afavorint i millorant la connectivitat de la desembocadura de la Riera de Cunit amb la Plana del Castell.

- Amb els Sectors que envolten la Plana del Castell i la desembocadura de la riera de Cunit (SUD1, SUD2, SUD3, i PA20) cal reduir edificabilitat, evitar que s’instal·lin centres comercials a l’americana (com volen fer ara amb el projecte aprovat) i generar un espai públic de domini natural (un parc central). D’aquesta manera, a la vegada que s’aconsegueix un centre cívic i social que la població de Cunit necessita, també relaciona la continuïtat natural de la riera de Cunit fins al mar. Es tracta de promoure un autèntic projecte de recuperació de l’últim patrimoni agroforestal i ambiental i aconseguir un autèntic centre ambiental i equipamental que Cunit requereix
. 
-Renaturalització i recuperació dels sectors sense urbanitzar de les platges, sobretot, a la desembocadura de la riera de Cunit (PA20) i l’adaptació dels terrenys del càmping a les necessitats de la població i del turisme costaner.

- Recuperar la Masia de Cal Pla com a centre d’interpretació de la història i el patrimoni de Cunit, amb la creació d’un centre agroforestal, ramader i d’estudi del medi.

- Plantejar un pla a mitjà i llarg termini de la recuperació ambiental i de la funcionalitat d’altres rieres i torrents del municipi (Torrent d’en Pedro i Torrent de la Creueta).

- Estudiar i proposar l’augment de la permeabilitat de la C32 per millorar la connectivitat ecològica amb el parc del Foix.

- Eliminar estructures rígides del litoral (espigons) que impedeixen les dinàmiques naturals de la sorra i agreugen processos erosius.

- Estudiar i plantejar accions de recuperació i protecció dels ecosistemes litorals ja siguin emergits o submergits, posant especial èmfasi en la recuperació dels sistemes naturals que tenen especial interès en la conservació de les platges com són les dunes o les praderies de fanerògames marines.

En el debat van participar una trentena de persones. No hi va assistir cap representant de l’administració, en un moment en què la participació ciutadana és un assumpte fonamental per desenvolupar adequadament la democràcia participativa.