Una quarantena de centres hospitalaris del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), és a dir, d'hospitals públics catalans, mantindrien el funcionament en règim de concert sanitari de forma "il·legal" i ja "caducat". Així ho exposaria un informe del grup parlamentari de la CUP a què ha tingut accés Nació i que assenyala que un mínim de 41 centres mantenen aquest tipus de contractes, tot i estar suprimits per llei des del 2017. Entre ells, estaria l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Els diferents centres es gestionen entre el Servei Català de Salut (CatSalut) i diversos operadors que mantenen tots aquests contractes, quan els més recents van caducar l'any passat i la majoria el 2021, que superen un volum anual de 3.000 milions d'euros. Dels concerts estudiats, 50 són del màxim legal de 10 anys, 3 de quatre anys, i dos de 30 anys. Tenint en compte aquesta durada, el valor estimat total dels contractes és d'uns 59.000 milions d'euros.
El model del SISCAT basat en els concerts sanitaris s'hauria d'haver reestructurat arran de l'entrada en vigor, el 9 de març del 2018, de la Llei de contractes del sector públic i que eliminava la possibilitat d'aprovar contractes per a la gestió de serveis públics mitjançant concerts, és a dir, acords econòmics entre les diverses parts.
Per tant, l'informe de la CUP evidenciaria que els responsables de tots aquests centres no han vetllat per la "continuïtat legal" dels serveis que presten, sigui a través d'una externalització -una concessió per als serveis- o bé encarregant la gestió interna a un mitjà propi. La llei només hauria permès pròrrogues de sis mesos dels convenis i contractes sanitaris, pel qual la data màxima per fer modificacions hauria estat l'1 de maig del 2022, segons el mateix informe.
La Generalitat «salva» l'Hospital de Reus
En el cas de l'Hospital Sant Joan de Reus, cal recordar que la Generalitat de Catalunya ja va "salvar" la infraestructura i la seva prestació de serveis l'any 2017, quan l'endeutament ascendia als 8,4 milions d'euros i impossibilitava la viabilitat econòmica -per mantenir la gestió i els contractes de personal- sense reduir els salaris o, fins i tot, arribar al tancament del centre hospitalari.
Així, se'n va fer càrrec i va assumir el 55% de la propietat, reduint el pes de l'Ajuntament a un 45% dins el consorci públic adscrit al CatSalut que el gestiona des de llavors. Es tracta d'un model que ja seguien altres hospitals i que, també avui, continuarien funcionant amb el concert sanitari caducat, com els Hospitals de Mataró i Igualada o l'Hospital General de Vic.
La inversió inicial del nou hospital Sant Joan de Reus va ser de 120 milions d'euros, va ser el projecte més ambiciós a la ciutat i la gran aposta del grup Sagessa, l'empresa municipal que formava part d'Innova i encara continua investigada per presumptes delictes de corrupció. Aquest llegat és el que va provocar les grans despeses financeres de l'hospital i les dificultats per mantenir l'activitat.
Més endavant, l'Entitat de Dret Públic Salut Sant Joan de Reus - Baix Camp també va incorporar, el 2022, els cinc Centres d'Atenció Primària (CAP) que encara formaven part de la Fundació Sagessa Salut (l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils, el CAP Vandellòs - L'Hospitalet, el CAP Riudoms, el CAP de la Selva del Camp i el CAP Marià Fortuny de Reus), per passar a tenir la mateixa titularitat que l'Hospital de Reus.