L'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l'Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM) de Reus, conjuntament amb la Fundació la Marató, van organitzar aquest dimecres 24 d'abril una jornada de portes obertes a l'edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner. Prop d'un centenar de persones van visitar el centre psiquiàtric i van fer un "tastet" de dues innovadores recerques en salut mental.
La iniciativa es va dur a terme al pavelló dels Distingits del Pere Mata i, al llarg de dues sessions -una primera organitzada per la Marató i una segona per a l'alumnat de Psicologia del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona-, gent de diferents edats va participar en diversos tallers teoricopràctics impartits pels investigadors i investigadores de l'IISPV i l'HUIPM.
Així, van descobrir de primera mà la recerca biomèdica i sanitària que s'està liderant des del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb la col·laboració de diversos centres, en el camp de la salut mental. En concret, els projectes als quals la Marató ha fet una aportació molt important s'adrecen a importants avenços en malalties com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar.
La Marató 2021: invertir en salut mental
L'objectiu de la jornada era acostar la divulgació científica a la ciutadania i evidenciar a què es destinen les donacions que fa la ciutadania, anualment, al programa de televisió de la Marató de 3Cat. Va ser l'edició del 2021 de l'esdeveniment solidari que va estar dedicada a la salut mental.
Aquell any, durant la jornada i els mesos posteriors, es van recaptar més de 12 milions d'euros per a la sensibilització social i la recerca de les malalties mentals. D'aquesta manera, les dues línies de recerca que s'impulsen des de Reus compten amb el finançament de la Fundació La Marató. En concret, disposen de 400.000 euros a distribuir entre els ens col·laboradors de cada recerca.
L'IISPV-Pere Mata treballa amb l'Institut d'Investigacions Mèdiques Hospital del Mar (IMIM) i la Fundació Pasqual Maragall en el projecte sobre l'esquizofrènia i, simultàniament, amb l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Institut Josep Carreras i la Universitat del País Basc investiguen el trastorn bipolar.
Ambdós projectes, seleccionats entre els 150 que optaven a ser finançats en la convocatòria, acaben d'encetar el segon any de recerca, que s'allargarà fins al 2025.
Diagnòstic precoç de l'esquizofrènia
D'una banda, l'IISPV i el Pere Mata treballen en un projecte per intentar predir els trastorns psicòtics, que normalment comencen en una edat adolescent o adult jove, però "no hi ha marcadors clars per prevenir-los i, de sobte, es desenvolupa un brot psicòtic pel qual és crític el període de temps des que es detecta fins que es troba tractament", explica Gerard Muntané, investigador de l'HUIPM.
Per tant, un diagnòstic precoç permetria una millor evolució del pacient i, per això, seria tan important "arribar abans que el brot psicòtic, perquè l'esquizofrènia t'acompanya tota la vida", afegeix. Per fer-ho, aspiren a trobar uns marcadors genètics que es vinculin a la malaltia.
L'objectiu de la recerca és desenvolupar "un model que sigui capaç de predir quines d'aquelles persones, que avui en dia s'anomenen d'alt risc perquè tenen un 30% de desenvolupar un trastorn psicòtic en els pròxims tres anys, el desenvoluparan abans", descriu Muntané. Un tractament previ seria clau en aquests casos.
Per arribar a aquest punt, ara mateix es troben en fase de reclutament, estan recollint mostres de diferents persones per poder-les cultivar i analitzar posteriorment. La prova principal consisteix a obtenir mostres del neuroepiteli olfactiu, cèl·lules de la cavitat nasal -com si fos una prova de la Covid-19- que són precursors neuronals i, per tant, els permeten comparar l'expressió gènica entre grups control, persones amb alt risc i pacients amb trastorn psicòtic.
Conèixer a fons el trastorn bipolar
De la mateixa manera, el projecte BipoDex treballa i compara resultats entre grups de persones sense diagnòstic psiquiàtric i pacients amb trastorn bipolar i, especialment, la recerca focalitza en les característiques que té la malaltia, tant els canvis de cicle en l'estat d'ànim com, sobretot, les alteracions cognitives.
La directora de recerca del HUI Pere Mata de Reus, Elisabet Vilella, exposa que "volen trobar biomarcadors, molècules que mesurades en sang puguin servir per fer el diagnòstic i, també, per entendre millor les fases per saber, de forma prematura, si el pacient passarà d'una etapa de mania -o eufòria- a una de depressió, o viceversa".
Fins i tot, l'equip investigador està estudiant les fases de normalitat per detectar els dèficits cognitius associats al trastorn bipolar. Més enllà de la quantificació dels símptomes, hi ha alteracions que es poden mesurar i l'objectiu és adreçar-les de forma preventiva per trobar el tractament més adequat per a cada persona i fer-ne un seguiment.
En aquest cas, encara es troben en fase d'incorporar participants per avaluar les mostres, tant de sang com de cervells que han patit una malaltia psiquiàtrica. A més, la recerca és una continuació del projecte BipoGen i, per això, poden focalitzar i afinar molt més, centrant-se en el gen DDR1, que s'associa a la velocitat de processament del cervell.
Investigar per millorar la salut
Aquests projectes tenen una durada mínima de tres anys, que és el temps que marca la disponibilitat de finançament, i esperen veure resultats interessants entre finals del 2025 i principis del 2026. Vilella apunta que "a poc a poc es va en aquesta direcció (millorar la qualitat de vida dels pacients), però no és fruit d'un sol projecte".
Ambdós investigadors reflexionen que "són un granet de sorra, una part dels resultats podria ser aplicable a la clínica per canviar les coses". Des de l'Institut d'Investigació Pere Virgili es coordinen recerques als hospitals Pere Mata i Sant Joan de Reus, Joan XXIII de Tarragona i Verge de la Cinta de Tortosa.
Tot resultat positiu que obtinguin aquests projectes necessitarà un procés de validació i demostració, però la finalitat a llarg termini és que l'atenció al pacient, a l'hora de receptar un tractament a la consulta, sigui la més innovadora i avançada possible. Així mateix, des de l'IISPV asseguren que "un tractament més personalitzat i eficaç revertirà en el cost final del pacient en el sistema sanitari".
Divulgar els projectes de La Marató
Els projectes finançats per la Fundació La Marató es desenvolupen en centres d'investigació públics i d'entitats sense ànim de lucres durant tres anys. Amb l'objectiu que la ciutadania vegi materialitzats els seus donatius, s'organitzen xerrades a escoles, visites a centres hospitalaris i laboratoris i jornades de divulgació i sensibilització.
Enguany, entre els mesos de març i juny, s'hauran realitzat un total de 45 jornades en què es visualitza l'impacte "real" de la solidaritat de la població. Des de la Marató, expliquen que actualment s'estan desenvolupant les recerques en l'àmbit de salut mental i, aquest 2024, continuen en l'àmbit del càncer (La Marató 2018), malalties minoritàries (2019) i Covid-19 (2020).
En canvi, encara estan en procés d'adjudicar-se el finançament als projectes sobre salut cardiovascular (2022) i salut sexual i reproductiva (2023). Els petits tallers que s'organitzen, com la jornada a l'Institut Pere Mata serveixen per traslladar, a públic general, la tasca que es duu a terme als laboratoris del territori.