L'estiu és un temps de desconnexió i de descobrir espais i indrets icònics per al territori. Cada vegada més, es tendeix a fugir de la massificació del turisme i es té la necessitat d'escapar i sortir a la recerca de la tranquil·litat perduda. Per aquest motiu, TarragonaDigital proposa diferents llocs turístics de la comarca de l'Alt Camp que tenen atractius naturals, paisatgístics, arquitectònics i gastronòmics.
1. Monestir de Santes Creus
A la riba del riu Gaià hi trobem el monestir de Santes Creus, el que va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). Visitar Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra.
Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. L’estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes. La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L’església, oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.
2. Celler modernista de Nulles
El celler de Nulles és una joia centenària del modernisme, construïda entre el 1919 i el 1920 per l'arquitecte de Valls Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Adernats elabora vi, cava, i oli d'oliva verge extra a la Cooperativa. L'oferta d'enoturisme inclou visites al celler amb tast de vins, experiències a la vinya, tast amb embotits i formatges, o tast temàtic de temporada, com l'Origen del calçotada.
3. Centre Històric de Valls
Valls és una ciutat per descobrir en molts més aspectes. Un total de 2.538 rajoles recreen la batalla de Lepant en un conjunt monumental que es troba a l’interior de la capella del Roser. Si voleu visitar aquest conjunt de rajoles que conflueixen en tres plafons d’una bellesa extraordinària, no us podeu perdre la ruta el cor de la ciutat.
La plaça del Blat és el quilòmetre zero casteller. Aquí, els Xiquets de Valls hi han bastit, des de fa més de dos segles, les seves millors gestes. Però sabíeu que el subsòl amaga un refugi antiaeri construït, amb la col·laboració de centenars de veïns, durant la guerra civil espanyola? Ara podeu recórrer les seves galeries i posar-vos en la pell dels veïns que van escriure aquesta pàgina de la història contemporània a través de la ruta Espais Amagats Sota terra.
I de la terra al cel! Perquè per descobrir Valls també es pot fer pujant els més de tres-cents graons que separen el carrer de l’Església fins al capdamunt del campanar de Sant Joan. És el més alt del país, amb 74 metres d’alçada, i pujar-hi és un esforç amb recompensa final per observar, des d’una perspectiva gairebé a vol d’ocell, el Camp de Tarragona. Podeu descobrir-ho amb la ruta el campanar més alt de Catalunya.
Si us agraden les alçades, sempre podeu fer un repàs a la història dels Xiquets de Valls amb la visita al Museu Casteller de Catalunya La força, l’equilibri, el valor i el seny han esdevingut comuns denominadors d’una passió que, sempre, es viu a flor de pell. A Valls, bressol casteller, els castells es viuen tot l’any. La ruta Valls km0 món casteller us descobrirà els símbols, però també els temples de les dues colles dels Xiquets de Valls: la Vella i la Joves.
4. Santuari de Montserrat de Montferri
El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri. L'edifici, obra de Josep Maria Jujol, va començar a construir-se l'any 1925. La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs parabòlics (o catenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. Es tracta d’una construcció molt atrevida amb molt poca base i amb molta altura.
El cambril està pensat com a Montserrat, amb una escala a la dreta i a l’esquerra per pujar i baixar a venerar a la Moreneta. Les portes són de ferro forjat i les baranes, còpia idèntica d’unes baranes dissenyades pel mateix Jujol, també. Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat.
5. Castell de Rodonyà
El Castell de Rodonyà, documentat ja des del segle XII, és un dels edificis més singulars de la població. L’edifici actual és un clar referent de l’arquitectura senyorial de traça renaixentista del Camp de Tarragona. En el decurs dels darrers anys, ha estat objecte d’una rehabilitació integral i una museografia que ha comportat la recuperació de l’obra original i n’ha propiciat la posada en valor.
6. La Fàbrica del Pla de Santa Maria
Entre 1916 i 1917 l’empresa tèxtil Martí, Llopart i Trenchs decideix instal·lar-se al Pla de Santa Maria tot i no ésser el més idoni degut a la manca d’aigua, i construeix una fàbrica, que esdevé motor econòmic, social, cultural i esportiu del poble. Actualment, d’una banda, una part rehabilitada acull el Centre d’Interpretació del Tèxtil i el Museu Agrícola. De l’altra, l’espai que ocupen la bassa i la pineda que l’envolten s’ha transformat en un parc públic, amb un restaurant, una zona de jocs infantils i una altra de gimnàstica de manteniment per a la gent gran.
A més de les naus, la Fàbrica tenia tot un complex d’edificis al voltant. La casa de l’amo i el director encara es conserva i ara acull l’Associació de la Gent Gran. A l’antiga fusteria ara hi ha emplaçat el Local de Joves del poble. Una de les naus s’ha habilitat per acollir la Fira del Vent i esdeveniments diversos.
7. Columbari de Vila-rodona
El Columbari de Vila-rodona és un monument funerari romà protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Vila-rodona. Està relacionat amb un ritu religiós funerari, la incineració, que fou vigent en el món romà fins al primer terç del segle II d.C. Les despulles del difunt, col·locades damunt una pira de llenya, eren cremades, i les cendres que s’obtenien, guardades en unes urnes de fang.
Al voltant del segle V a.C., les urnes cineràries es van dipositar en uns edificis de planta circular o rectangular que disposaven de nínxols o fornícules adossades a les parets. Aquests llocs sagrats, com que s’assemblen als colomers, es deien columbaria, mot d’on ve la denominació actual.