El centre d'interpretació de l'hospital del Molar (Priorat), que alberga una de les col·leccions de cirurgia més destacades de la Guerra Civil espanyola, porta tancat des de l'esclat de la pandèmia. Per revertir aquesta situació, un grup de suport a l'equipament ha impulsat una recollida de signatures per reobrir l'espai de forma "imminent". Un dels promotors, Francesc Xavier Hernàndez, apunta que el tancament es deu a la "desídia" i "raons ideològiques" i insta a les administracions locals i supramunicipals perquè reobrin el centre.
L'Ajuntament, per la seva banda, confia a tenir el projecte executiu amb tota la normativa al dia aquest febrer i reafirma el compromís d'obrir les portes del centre abans del juliol del 2026. El centre d'interpretació de l'hospital del Molar, ubicat a l'edifici noble del segle XIX als terrenys de la mina Lussa, es va inaugurar l'any 2019 per part del llavors alcalde Alfred Grifoll.
El primer pis es va museïtzar amb material sanitari i escolar de l'època de la Guerra Civil espanyola, entre els quals també hi ha la col·lecció del doctor Miquel Gras. L'equipament, que només va estar operatiu uns mesos, va haver de tancar amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus. A principis del 2020 es va produir un canvi a l'alcaldia després que l'anterior batlle renunciés per motius de salut i Roger Grifoll assumís el càrrec.
A diferència d'altres equipaments culturals, que van reobrir amb la rebaixa de les mesures sanitàries, en aquest cas el centre d'interpretació del Molar s'ha mantingut tancat des de llavors.
Motius ideològics i arguments tècnics
Des del grup de suport al centre d'interpretació de l'hospital del Molar, el catedràtic Francesc Xavier Hernàndez afirma que les raons de fons que van mantenir l'equipament tancat van ser "de caràcter ideològic" tot i que es va justificar amb uns informes tècnics. "L'edifici no està en perill, poden haver-hi millores o deficiències, però perquè s'hagin de fer arranjaments no vol dir que el centre hagi de tancar", ha remarcat.
En aquest sentit, Hernàndez ha insistit en la inexistència d'informes públics que suggereixin el seu tancament. Alhora, critica que des de les últimes eleccions municipals de 2023 no hagi canviat la situació del centre, malgrat tenir el compromís de l'actual alcalde, Pere Pellejà, de tornar a obrir portes.
L'equip de govern actual treballa amb la previsió de tenir el projecte executiu el primer trimestre d'enguany. Segons Pellejà, es tracta d'un projecte que s'elaborarà amb el suport dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i que estudiarà no només l'edifici noble, sinó també els edificis annexos. Amb tot, preveuen avançar cap a l'objectiu de tornar a comptar amb aquest equipament abans del juny de 2026 i disposar d'aquest actiu cultural i turístic.
Pellejà ha lamentat que no s'hagi pogut avançar en aquesta línia abans i ho atribueix a "l'etapa fosca" del govern anterior. "Aquests tres anys i mig de parada ho han dificultat tot una mica. Quan perds el fil d'una cosa que ja està engegada costa molt reprendre-ho", ha subratllat. Així, del projecte executiu n'espera conèixer quines actuacions són necessàries per garantir la seguretat al centre, aconseguir la llicència d'activitat pertinent i reobrir-lo a tot tardar en un any i mig. Pel que fa al finançament per executar les accions corresponents, Pellejà aposta per recórrer als fons nuclears. A la vegada, també preveu que es faci un seguiment anual de l'estructura de l'edifici.
