Jaume Domínguez va guanyar les eleccions municipals als Pallaresos, amb el seu partit, el PSC. Tot i ser la llista més votada, però, un pacte a quatre el va fer fora de l'alcaldia. CiU, Esquerra, ICV-EUiA i IP es van posar d'acord per plantejar una alternativa al que consideraven que havien estat quatre anys per oblidar. Domínguez es defensa tant de la seva obra de govern com de la seva imputació en un cas de presumpte delicte de malversació de cabals públics i falsedat documental. Domínguez serà, a més, un dels nou consellers comarcals del Tarragonès del seu grup i, amb el pacte sociovergent, entrarà a govern amb una vicepresidència. Parlem amb ell sobre la realitat del municipi, així com del Consell Comarcal.

— Com encara aquest mandat, ara que no és alcalde?
— Decebut, perquè tens unes expectatives i perquè la gent ha confiat en tu però tenint present que això és el joc polític. Intentarem treballar des de l'oposició per no trair la confiança de tota la gent que ens ha donat el seu vot. Aquest rol ja l'havia tingut fa uns anys, ja vaig estar a l'oposició, i amb més experiència i amb més gent al meu costat hi tornarem. I, del Consell Comarcal, doncs els passos propis del mandat, jo porto quatre anys al Consell Comarcal, vaig començar com a conseller, he acabat com a portaveu i membre de la junta de govern del grup comarcal del PSC, i ara aquests quatre anys torno al Consell Comarcal amb una mica més de representació, i amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes de treballar, com a vicepresident.

— El fet que hi hagi quatre grups que hagin decidit pactar per fer-lo fora del govern municipal no li crea una sensació de no haver sabut convèncer sobre l'obra de govern?
— És diferent la gent que els partits. Ells han volgut vendre de mi una imatge de dèspota, de dictador, de persona poc dialogant... Potser no hem sabut donar una altra imatge, tot i que no em considero un dèspota ni un dictador, tot el contrari, jo crec que sóc bastant dialogador, però sí que és cert que el missatge que han volgut donar ha calat més. És un poble, aquí més que sigles som persones. Són amics, no hi ha una qüestió de sigles, tret d'Esquerra, que és una qüestió ideològica, volen la independència i no s'alien amb ningú que no vulgui la independència. Poden dir que perquè estic imputat, però les imputacions s'utilitzen en funció de quina és la persona o l'interès en aquell moment, si em desimputessin buscarien una altra excusa per no estar amb mi. Amb la resta, si mirem els resultats dels últims dotze anys, Convergència, IP i Iniciativa han anat junts sempre. Sempre han jugat a tenir pactes fets abans de les eleccions per intentar que si sumaven tenir-ho fet. Segur que es poden millorar moltes coses, però la relació que hem tingut ha estat molt tensa durant els quatre anys. I podem dir que ha estat per culpa meva, però al final és culpa de tots. Quan un tensa la corda, la pot tensar el que governa o el que està a l'oposició. La veritat és que el joc brut que hi ha hagut cap a la meva persona ha sigut brutal. Imputacions orquestrades perquè sortís fora, per intentar acabar amb mi no políticament sinó personalment, i generant un odi que és molt difícil de poder gestionar. Jo no n'he sabut, potser ells ho faran millor que jo. Crec que no ens interessa començar el mandat amb odi acumulat, jo he baixat molt el pistó, però estic rebent més del mateix.

— Aquests propers quatre anys de mandat, ara que ja no serà alcalde, és una oportunitat per teixir complicitats amb la resta de grups i intentar ajudar-se mútuament.
— Jo crec que és una qüestió de treballar pel poble. I treballar-hi des de l'oposició hi treballarem, som quatre. No anem amb ànsies de revenja ni amb cap tipus de rancor pel fet que s'hagin aliat, al contrari, desitgem el millor pel municipi, hi siguem nosaltres o hi siguin ells. De moment, els dies que porten, no es veu una voluntat de treballar, tot el contrari, es continua veient una voluntat de revenja, d'odi, de qui governa cap als que estem ara fora. Nosaltres els donarem els dies que calgui perquè entenem que és difícil entrar a un ajuntament i posar-se a treballar, parteixes de zero com qui diu. També, les dificultats de posar-se d'acord quatre partits.

— Vostès també es van aliar entre quatre partits. Ho deu saber, també.
— Sí, sí, per això, la voluntat és deixar treballar. A mi no em van deixar treballar, el cinquè dia ja començaven a atacar-me d'una manera que no tocava. Nosaltres hem optat per deixar que se situïn. El que sí que tinc clar és que sense dinàmiques internes difícilment el govern es podrà trencar. No serem nosaltres els que el voldrem trencar, nosaltres volem que avanci. I una cosa més, sí, nosaltres vam pactar quatre partits per fer govern, però nosaltres érem la llista més votada, ho vam ser en aquestes, ho vam ser en les passades i ho vam ser en les anteriors. Aquestes amb més diferència. Ens trobàvem legitimats per governar el que la gent ha volgut.

— Aquesta tensió entre els partits ha traspassat més enllà de la Casa de la Vila? A les entitats, a la gent del poble...
— Totalment. El poble està dividit.

— I això a què es deu? Quines polítiques han comportat la divisió del poble?
— En una ciutat probablement les coses que puguin passar queden més diluïdes. Això no deixa de ser un poble on la repercussió és molt més immediata. El fet de les xarxes socials ens ha posat a tots en un aparador públic. En ajuntaments com Tarragona, Reus o Salou una crítica d'un carrer brut passa desapercebuda, aquí se n'assabenta tot Déu. I si utilitzes entitats o associacions per polititzar-ho tot... hi ha crispacions que es podrien haver evitat. Nosaltres sempre hem cregut que les entitats no han de ser alienes a la política, ara, sí que hi ha hagut gent que s'ha aprofitat per intentar enrarir l'ambient per treure un propi benefici. El fet de la meva imputació segurament hagi marcat molt aquestes eleccions, més que les picabaralles polítiques. Aquí sí que es viu la política, la majoria de la gent passa perquè hem de tenir en compte que això és molt ciutat dormitori, ve a dormir i si ho veu bé vota el que està i si ho veu brut canvia i vota un altre. Però sí que hi ha el nucli que en funció dels amiguismes que hi pugui haver ja siguin cap a mi o cap als altres fa que visquis tensions innecessàries. En aquesta campanya hi ha hagut molta crispació i moments molt tensos. Segurament cap a les dues bandes, el que passa és que jo puc parlar només del que he viscut en primera persona. Tot i així, prefereixo no parlar del passat, perquè no m'aporta res més. Aquests quatre anys s'han fet coses molt bones, es podrien haver fet coses millors, però se n'han fet moltes bones. I la veritat és que jo em quedo amb el dia a dia, amb la gestió, per mi jo deixo un municipi molt millor, en tots els aspectes: econòmic, els serveis, en general. Potser no he sabut tenir aquestes complicitats amb altres partits.

— Són reconciliables les dues parts?
— No ho sé dir. És que d'aquesta part de la gent del poble que està dividida probablement aquesta divisió no vingui de mi, no vingui del meu mandat sinó que vingui ja d'una història de fa molt més temps, i que simplement s'hagin radicalitzat més les postures. Aquí hi ha molts comptes pendents de molta gent de fa molts anys. No és un fet tan imputable a la meva gestió, la meva gestió no divideix el poble, és absurd pensar això, jo m'he dedicat a intentar tenir els carrers nets, això no divideix el poble, i que hi hagi més instal·lacions, això no divideix el poble. Hi ha una gent, un percentatge molt important, a qui els és igual si els comptes de l'Ajuntament estan millor o estan pitjor, el que volen veure és que els seus impostos estan ben gestionats, si el municipi està millor, si calen reparacions i es fan, totes aquestes coses. Això no divideix el poble. En tot cas, sí que és cert que hi ha un gruix de persones, que són els que sempre es mouen, els que sempre surten, que no deixen de ser un percentatge petit, que són els que fan d'altaveu. Però no crec que sigui per qüestions de si ho hem fet bé o ho hem fet malament. 

— Un dels fets que va generar més polèmica en campanya va ser la difusió del fet que el nou alcalde, Josep Maria Nolla, hagués donat suport a Arnaldo Otegi. Aquestes tàctiques electorals són positives?
— Si entenem com a tàctica electoral el fet que jo estigui darrere d'aquesta foto, jo no tinc res a dir d'aquesta foto, aquesta foto no l'he fet jo, no l'he publicat jo i no l'he difós jo. Ni jo ni, que jo sàpiga, ningú del meu entorn. Si tu com a alcaldable, com a persona, et fas fotos en el teu àmbit i les publiques, tu ets conseqüent. L'única cosa que com a PSC vam dir, vam treure una nota, en què explicàvem que no donàvem suport al que aquest senyor donava suport. També ells han fet infinitat de campanya bruta contra la meva persona, i això sí que és directament vinculat a mi. Una altra cosa és gent que per les xarxes socials hagi pogut dir que estan a favor o en contra, jo crec recordar que no he publicat ni tan sols la foto, però opinar sobre aquest tema crec que públicament no ho he fet.

— Però es va enviar un comunicat, donant-li més bombo al tema.
— El bombo ja havia sortit, dient que ell defensava una causa, una persona... en tot cas, jo em quedaria amb un detall: el senyor Arnaldo Otegi està jutjat per la justícia i té una sentència. I ell el defensa i vol la seva llibertat. En canvi, jo no estic jutjat, estic investigat per una denúncia d'un constructor, i a mi se m'ha matxacat dient-me que sóc un pressumpte lladre, que puc anar a la presó, que puc haver robat... S'ha de tindre una mica de coherència, tu pots demanar la llibertat de qui tu vulguis, però en tot cas sigues coherent amb tot això, el que val per una cosa val per tot. I tu pots dir que el Poblet és un magnífic polític però està imputat i, en canvi, a mi, com que sóc el teu enemic en clau local, em matxaques i no em matxaques a mi com a polític sinó que em matxaques a mi i a tota la meva família, per una cosa per la qual ni tan sols estic acusat. Hi ha actuacions sobre imputats, que hi ha una base molt gran, amb escoltes i un munt d'indicis molt congruents, i s'han fet unes actuacions que l'imputat acaba a presó i tot. Aquí només van venir a casa a buscar una informació per contrastar una denúncia d'un constructor. I en tot aquest termini, que és farragós i que jo només vull que es tanqui d'una punyetera vegada, la justícia té la lentitud que té, però n'hi ha que s'aprofiten de tot això per fer mal. Sí que és cert que gent de la llista del nou alcalde reconeix en privat estar darrere de la meva imputació. Ell ens retreu que hem parlat d'ell amb Otegi, però ha estat ell qui ha parlat, nosaltres no hem dit res, simplement hem dit que no coincidim amb el seu punt de vista. El PP també va treure el seu comunicat, al final tothom diu la seva. Però la campanya va ser la que ells van voler. De fet, els hi deu haver anat bé perquè al final han guanyat l'alcaldia ajuntant-se.
 
— Pel que fa al Consell Comarcal, què pot representar per a pobles com els Pallaresos?
— Hem de ser conseqüents de què és el que pot fer el Consell Comarcal. Tots sabem que el Consell Comarcal és un òrgan finalista i que pot influir relativament en segons quines actuacions, però en altres pot influir i molt. El Consell Comarcal presta serveis en medi ambient, en beques menjador, en transport escolar... presta un munt de serveis que en els municipis petits i mitjans com el nostre es puguin prestar aquests serveis. Per posar un exemple, l'assistent social hi ha una part que la paga els Pallaresos però una altra part la paga el Consell Comarcal. I en altres municipis més petits també donen un altre tipus de serveis, com l'assistència jurídica. Per nosaltres, mancomunar la brossa, que en els propers dos anys s'haurà de tornar a treure una licitació molt important, per tots els municipis del Tarragonès, pot fer que els municipis ens estalviem molts diners.

— Tot i així, el líder del seu partit a Tarragona ha fet diverses declaracions en què assegura que no troba útil mantenir els consells comarcals. Quin és el paper de Tarragona? Realment és prou solidària?
— Jo entenc que sí, sense Tarragona el Consell Comarcal no tindria gaire pes. I al final som molts els que pensem que hi ha organismes que es podrien absorbir per altres per intentar aprimar les administracions. Ningú diu que puguem prescindir del Consell Comarcal, sinó que la tasca que fa el Consell Comarcal potser la podria fer la Diputació, un consell d'alcaldes o el que fos. Actualment està com està, però és important la tasca que fa el Consell Comarcal, algú l'ha de fer. També hi ha hagut qui ha posat en dubte les diputacions, i aquestes sí que tenen un poder econòmic important, ja no és tan finalista.

— Vostè serà un dels vicepresidents. Com serà el nou govern del Consell?
— Primer, jo no he estat en les negociacions, per tant no sé com ha anat tot això. Tampoc sé per què no hi ha més grups que entrin a formar govern, el que hauríem de fer és entrar-hi tots els grups perquè el que es va a fer allà és a gestionar el que ja hi ha. 

— A què es deu aquesta bona sintonia entre els dos grans partits al Consell Comarcal i a la Diputació, però en canvi sou grans rivals a cada municipi?
— No ho sabria dir. Jo tinc molt bona sintonia amb tots els consellers. Al final estem allà per prestar un servei a tota una comarca. 

— Queden tres mesos per al 27-S. Les expectatives no són gaire bones, segons les enquestes, per al seu partit.
— No ens hem de refiar de les enquestes. Crec que Miquel Iceta ho farà bé, però el mapa de les esquerres s'ha fragmentat, caldrà veure com es distribueix el votant. El vot d'esquerres és sempre el mateix, la diferència amb la dreta és que sempre es divideix.