Open Arms va ser la protagonista de la conferència de la tercera edició de la commemoració del Dia Universal dels Drets de l'Infant, organitzada per una comissió del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. En el seu parlament, Gálvez va exposar el projecte de l'ONG a més de 500 persones. Des del 2015 ja han rescat unes 60.000 persones al mar, de les quals 32.000 a Lesbos i la resta al Mediterrani central.
- Quin és el paper de Proactiva Open Arms en l'anomenada crisi dels refugiats?
- Bàsicament és una ONG que prové en el seu origen del salvament al mar i ens dediquem a que cap de les persones que volen arribar a Europa pel mar s'ofeguin i morin sense poder fer-ho. Busquem que no hi hagi cap ofegament.
- Com descriuria tot el que està passant en països com Síria, Líbia, Afganistan o Eritrea?
- El que està passant és un desastre humanitari. Nosaltres estem suplint de manera flagrant el que no estan fent els diferents governs d'Europa i per això hem d'estar allà. És un drama perquè des de principis d'any, ja han arribat unes 100.000 persones a Europa i gairebé 80.000 per mar. El mar Mediterrani s'ha convertit en una de les fronteres més mortíferes del món. Europa ho sap i no està fent res.
- Diu que han d'estar allà però ningú els ho posa fàcil.
- Exacte. Ho tenim cada vegada més complicat perquè tenim poc suport però hem d'estar-hi fins que això se solucioni, si és que alguna vegada se soluciona. I a part de salvar la vida de la gent que intenta arriba també volem denunciar tot el que està passant.
Membres de l'ONG catalana Proactiva Open Arms en una acció de salvament Foto: Proactiva Open Arms
- Dir que el Mediterrani s'ha convertit en un cementiri és molt dur però molt real.
- Si parlem de xifres, si no recordo malament fins ara hi ha 2.000 morts de gener a novembre d'enguany i quan parlem de persones mortes ens referim a cossos trobats, la resta és impossible quantificar-la. Tot això és la punta d'un iceberg i no sabem tot el que hi ha al darrere. I des que Líbia ha entrat amb convivència amb Europa, a fer-se càrrec dels rescats, hi ha molta part de la informació que nosaltres creiem que no arriba. En fi, és un cementiri.
[blockquote]"(...) Si no recordo malament fins ara hi ha 2.000 morts de gener a novembre d'enguany i quan parlem de persones mortes ens referim a cossos trobats (...)"[/blockquote]
- Quins governs els posen més traves a l'hora de fer la seva tasca humanitària?
- Itàlia posa molts inconvenients. Tenim moltes dificultats per desembarcar amb els refugiats que rescatem al mar. Hi ha hagut alguns canvis en els últims anys i ara ja no és el mateix. Sempre havíem treballat sota les ordres del servei de rescat de Roma, quan teníem el vaixell ple de persones demanàvem permís per poder desembarcar però ara ja no és així, hi ha molts impediments.
- Com valora el paper d'Europa en la crisi dels refugiats?
- El paper d'Europa ja ha quedat prou demostrat. Nosaltres estem dotant un país que no tenim clar si encara té les condicions necessàries per poder fer rescats i l'estem dotant amb material i formació a la guàrdia costanera que és qui està fent el retorn de les persones en aquesta zona. Nosaltres pensem que no es compleixen ni les mínimes condicions.
El vaixell de Proactiva Open Arms Foto: Europa Press
- Hi ha de tot però el que crida més l'atenció és que hi ha un 20% que són menors no acompanyats. Però també hi ha famílies, gent gran i també molts nadons, fruit de les violacions i abusos sexuals a les quals han estat sotmeses les dones durant el viatge, no només en el trajecte amb vaixell, sinó molt abans d'arribar a embarcar. Des d'Open Arms només intentem que la gent no s'ofegui al mar i portar-los a un port segur. Quan són rescatats el que busquen és el contacte físic i ser tractats com a persones.
[blockquote]"Hi ha de tot però el que crida més l'atenció és que hi ha un 20% que són menors no acompanyats"[/blockquote]
- La primera línia de rescat, i potser la més perillosa, és la que desenvolupen vostès conjuntament amb altres entitats, però després queda molta feina a fer a terra, un cop arriben a port.
- Jo sempre dic que és un treball en cadena. Nosaltres som un petit engranatge d'aquesta cadena i intentem que les persones que venen enganyades per les màfies, amb un vaixell amb incapacitat de poder arribar a port, no s'ofeguin. Tot això no ho frenarem. La tendència és que les arribades per mar augmentin, com ha passat a Espanya en els darrers mesos.
- Per què no apareixen tantes imatges dels refugiats als informatius?
-De sortides n'hi continuen havent però s'ha donat un poder a la guàrdia costanera de Líbia que el que fa és fer-nos més difícil arribar-hi i denunciar-ho. Està clar que per la via d'Espanya estan arribant, i si això continua passant no es dona a conèixer. L'Astral està al Mediterrani denunciant tot el que passa. Les ONG, que érem els que fèiem d'altaveu i denunciàvem tot el que està passant, per una raó o per una altra, se'ns està complicant molt el treball allà. Metges Sense Fronteres no poden operar en aquells països perquè no tenen els permisos i tenen moltes dificultats per poder portar allà els seus vaixells. Sembla que si no estem allà, no es pugui saber la veritat de tot el que passa.
Un grup de migrants rescatats que van desembarcar a Barcelona Foto: Proactiva Open Arms
- Davant el canvi d'Itàlia, l'Estat ha fet un pas endavant a l'hora d'obrir els ports.
- És cert. No ho havia fet fins ara. Nosaltres ens vàrem posar al servei de Salvament Marítim per tot el que fes falta en els rescats que s'estan produint al sud d'Espanya. Després d'estar allà un temps, i veure que no hi ha una resposta clara i que no s'està tirant endavant l'acord de cooperació i per això vàrem d'estar atracats en els seus ports perquè tenim un vaixell preparat per rescatar i no podem res, doncs vàrem decidir tornar a Barcelona i preparar el vaixell i tornar al Mediterrani Central.
- Quant temps estan en alta mar?
- Les missions són de 15 dies, ja que vàrem entendre que és un treball molt intens i que era una durada suficient. Ara bé, a causa de les últimes situacions, en les quals ens està costant molt trobar un port segur a Itàlia i hem hagut de venir cap aquí, s'han hagut d'allargar fins a tres setmanes.
- Li veu final a aquesta crisi?
-Malauradament no. Fins que els governs no es posin d'acord i acabin amb tot això no serà possible. Tant de bo Open Arms no hagués d'estar al mar fent rescats de gent que vol arribar a una altra frontera per buscar un futur millor per ells i per la seva família. Desgraciadament, el que diuen les estadístiques, que estan havent-hi menys arribades, és el que comentava abans. Hi ha 100.000 persones que han arribat des de principis d'any. Hi ha gent allà que no les podem parar, volen venir cap a un altre país.
[blockquote]"Tant de bo Open Arms no hagués d'estar al mar fent rescats de gent que vol arribar a una altra frontera"[/blockquote]
- Des de l'ONG volen posar en marxa una nova iniciativa que es basa en el testimoni d'una persona rescatada per conscienciar als que encara no han pujat al vaixell per travessar el Mediterrani.
- Una nova via és buscar a aquella gent que hagi fet el viatge per mar i anar amb ells al país d'origen perquè expliquin com és la realitat d'aquest viatge. I que coneguin, que no es pensin que és un viatge fàcil i que tenen moltes possibilitats de morir en l'intent. Ja s'ha fet a Ghana i al Senegal i la idea és anar a l'origen i molta gent que a vegades et diuen que si haguessin sabut el que havien de passar no haurien marxat del seu país. Altres, n'hi ha que estan atrapats a Líbia i que l'únic pas és anar cap endavant, no poden tornar enrere. Les històries que expliquen són colpidores. A Líbia són esclavitzats i torturats, sotmesos a xantatge per poder aconseguir els diners per poder viatjar, arriben amb signes de tortura i alguns amb ferides amb arma de foc. Al vaixell hem vist de tot.
