Joan Dausà (imatge) estarà demà a Valls per presentar el seu darrer treball discogràfic. Foto: A.LL
Hotel Ciutat de Tarragona, onze del matí. La veu pausada de Joan Dausà contrasta amb el reguitzell de preguntes que li cauen a ventades com el vent del matí. Tot i que acaba d’encetar la promoció del seu darrer disc, On seràs demà, Dausà afronta amb relativa tranquil·litat la gira de presentació d’aquest treball que, segons ell mateix afirma, sona «més treballat» que l’exitós Jo mai mai, que li ha reportat diversos èxits, entre ells, compondre la banda sonora de la pel·lícula Barcelona, Nit d’estiu, on també hi apareixia com a actor i que ha guanyat el Gaudí a la millor música original. Dausà, músic i actor, també és conegut per posar la veu al protagonista de la sèrie Arròs Covat i actuarà aquest dissabte 26 d’abril al Teatre Principal de Valls per mostrar al públic tot el que amaga On seràs demà.
— On seràs demà va sortir el dia 15 d’abril, fa tot just una setmana, com has viscut aquests primers dies?
— Doncs prou bé, la veritat, estem estrenant la nova criatura que sembla que ha crescut prou bé aquests primers dies, ja que ha entrat directe al número 18 de les llistes de vendes de l’Estat espanyol, així que estem molt contents i satisfets de com han anat aquests primers dies. Sembla que està agradant i que la gent ha entès que després de Jo mai mai ha aparegut un nou univers.
— En una realitat en la qual la gent compra menys discos que mai, suposo que estar en aquesta posició de les llistes d’èxits la primera setmana és tot un èxit no?
— Entenc que el té realment mèrit és que hi hagi persones que segueixin adquirint un objecte físic com és un disc, ara que hi ha tantes eines a l’abast de descàrrega digital, per tant, això vol dir que encara hi ha persones que encara valoren l’esforç que suposa fer un treball discogràfic i, per tant, que te’l comprin ja és tot un mèrit i un agraïment.
— Fa molt poc que el nou disc està al mercat, pel que moltes persones encara no l’hauran escoltat. A què sona On seràs demà ?
— És l’evolució natural del projecte Jo mai mai , pel que sona més treballat, la producció musical és més intensa, més potent i amb més banda tant en el disc com en el directe. A nivell de lletres, el text també és més cru que l’anterior disc. Ens hem fet grans, i es nota. Hi ha la delicadesa de Jo mai mai , però sumada a un exercici d’autocrítica força més potent. Ja el mateix títol del disc és una pregunta i evidencia que, potser, no tindrem mai respostes i per tant cal obligar-se a viure més el present, és un treball més exigent amb un mateix.
— Demà dissabte estaràs a Valls. Aquesta és una de les primeres parades d’una gira de promoció que es preveu intensa, no?
— Sí, durant els pròxims mesos estarem girant amb el nou treball en escenaris més íntims, com el de demà, però també en escenaris de gran format. A més a més, també estarem presentant On seràs demà uns dies per Alemanya. Ara estem muntant aquesta gira amb molta il·lusió, perquè veiem que cada cop hi ha més gent que aposta per nosaltres. El que farem és anar seleccionant amb molta cura quin repertori és el que anem fent segons el que ens demana l’espai i el moment.
— Quant està previst que duri la gira de promoció?
— Si és forta pot arribar a durar un parell d’estius, és a dir, uns 18 mesos en total. L’anterior també va tenir aquesta durada i van anar passant moltes coses que la van enriquir molt, vam anar sumant cançons, se’n va fer una pel·lícula, vam poder actuar al Palau de la Música... una gira també està viva, plena d’inputs, motivacions i reptes que ens van enriquint molt.
— T’esperaves que una sola cançó com Jo mai, mai tingués la repercussió que ha tingut?
— La cançó ha estat clau l’autoexigència i empényer el projecte perquè tothom el conegui. La banda sonora la vaig pagar jo, perquè creia que era important. La feina està molt treballada. Quan una cançó té tant d’èxit és una alegria i, a més a més, la gent ja sap que som més que un grup d’una sola cançó. Jo mai mai és com el dia que et regalen la primera bicicleta, és una cançó que t’estimes especialment, però a la vida vas evolucionant i canviant de bicicletes. No es pot viure de la nostàlgia i s’ha de seguir endavant.
— Finalment, on serà demà Joan Dausà?
— Demà al matí seré a Sant Feliu [de Llobregat] fent el vermut al Parlament, un restaurant que hem obert amb uns amics. Després dinaré a casa dels meus pares i, a la tarda, vindré cap a Valls per presentar On seràs demà al Teatre Principial, una estrena a la província de Tarragona que em fa molta il·lusió.
