El Centre Cívic Llevant de Reus ha acollit, aquest matí de dimarts 11 de juny, la primera de les sessions d'un cicle de converses sobre temes diversos que s'aniran desenvolupant a l'equipament. En el marc del Pla Local de Prevenció de la Conducta Suïcida, la regidoria de Salut i Esports, amb el suport del Col·legi de Periodistes, els Estudis de comunicació de la URV i el Col·legi de Psicologia de Tarragona (COPT), ha organitzat la jornada "L'abordatge de la conducta suïcida als mitjans d'informació i comunicació".
La sessió ha reunit una dotzena de professionals de la comunicació, entre periodistes i tècnics locals, així com altres agents que treballen al municipi dins l'àmbit de la Salut Pública. En aquesta, ha sigut clau la participació de l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), representada per la psicòloga general sanitària, Laura Horcajo, qui ha dinamitzat, conjuntament amb Míriam Cid, tècnica de Salut, l'intercanvi d'idees i els diferents exercicis pràctics.
La premissa de la jornada era reflexionar sobre el rol fonamental que exerceixen els mitjans de comunicació en la prevenció del suïcidi, motiu pel qual és essencial tractar el tema sense estigmatitzar i deslliurant les notícies dels falsos mites i tabús presents a la societat.
🗣️ Avui ha tingut lloc la primera sessió del cicle de converses sobre temes diversos, centrada en "L'abordatge de la conducta suïcida als mitjans d'informació i comunicació".
— Ajuntament de Reus (@reus_cat) June 11, 2024
@SalutReus @comunicacioURV@periodistes_cat#ACPS@COPCTarragonapic.twitter.com/Tg3EVXbd5K
La prevenció de la conducta suïcidi cal treballar-la des d'una perspectiva comunitària, ja que una estratègia intersectorial que permeti configurar aliances entre diferents àmbits professionals resultarà en un major impacte. En el cas concret dels mitjans, Horcajo ha destacat el "poder" que tenim com a agents de prevenció i el fet de ser un altaveu de les múltiples realitats genera una gran influència.
Informar amb responsabilitat
El regidor de Salut i Esports de l'Ajuntament de Reus, Enrique Martín, ha justificat aquest tipus de jornades per tal d'acompanyar i fonamentar la tasca dels mitjans amb coneixements científics perquè "tot el que s'obre i es parla és positiu, però la visibilitat i informació no és suficient". "Segons com se'n parla", ha continuat la membre de l'ACPS, "els mitjans generen un efecte d'imitació o el contrari, la seva funció preventiva".
La conclusió de la sessió ha sigut clara: cal informar de manera responsable. A més d'aspectes com dades contrastades, no establir relacions de causa-efecte, no informar de detalls específics del fet o no criminalitzar, culpabilitzar o romantitzar; Míriam Cid i Laura Horcajo han exposat alguns punts clau:
- Incorporar informació exacta d'on i com cercar ajuda: ubicar recursos d'atenció a l'inici/final de la notícia o lincar enllaços d'associacions o institucions de prevenció, grups d'ajuda mútua, línies telefòniques... En cas de risc de suïcidi alt (061), assistència telefònica 24 hores (024); l'ACPS també ofereix suport emocional i eines d'actuació a familiars (623 300 455 o [email protected]), a més d'atenció personalitzada al Centre Cívic del Carme.
- Psicoeducació del públic: combatre l'estigma, incentivar a la comunitat a ajudar i demanar ajuda, proporcionar dades estadístiques...
- Fer divulgació: el testimoniatge en positiu, amb perfils diversos, informar sobre els senyals d'alerta, etc, poden ajudar la població a fer front el malestar. Davant la manca d'informació, el desconeixement porta a l'estigma per "autoprotegir-nos" quan no sabem com actuar.
- Recalcar la multifactorialitat i els diferents aspectes que determinen el context de la persona.
- En el cas de persones famoses, el tractament és especialment delicat perquè, automàticament, es considera informació d'interès públic.
- Testimonis de supervivents: tenir en compte la vulnerabilitat de familiars, així com les conseqüències per al seu moment de dol (fins i tot, TEPT o efecte halo).
- Donar suport i acollir la vulnerabilitat davant "històries" de proximitat.
Objectius i què no s'ha de fer
La finalitat dels mitjans de comunicació ha de ser promoure la salut i el benestar de la població, així com prevenir-la sobre els riscos. En temes relacionats amb el suïcidi és important identificar les fonts que "donaran" la informació i generar aliances amb els testimonis en primera persona, el teixit associatiu, les institucions i organismes formals o els professionals i tècnics.
En funció dels discursos que es reprodueixen, el to i l'estil emprats es pot conduir a una estigmatització, revictimització, vulneració de la privacitat, culpabilització... Cal evitar l'efecte Werther o imitació, com en el cas de la sèrie de Netflix 13 Reasons Why, que "romantitzava" i explicitava la mort; i consolidar un efecte preventiu, també anomenat Papageno, en referència a La Flauta Màgica de Mozart, que reforçava un testimoniatge en positiu amb models de conducta i vies esperançadores.
Amb tot, en el mateix debat entre agents comunicatius, han aflorat les dificultats o limitacions socioestructurals que marquen sovint les rutines informatives. Els periodistes assistents han copsat casos reals i recents que han tingut lloc a la ciutat de Reus, que els van fer qüestionar-se per què i com informar des dels respectius mitjans. Així, han compartit impressions sobre situacions de contradicció, el pes del codi deontològic, l'interès del públic i les directrius "de l'empresa".
Contrastar l'imaginari col·lectiu
La conducta suïcida és una realitat complexa, que constitueix un problema de Salut Pública i no de cada individu, perquè és una responsabilitat col·lectiva abordar les situacions amb sensibilitat, empatia i comunicant les possibles vies de prevenció.
Des de l'ACPS, Laura Horcajo ha desmentit alguns mites com la manca de relació causa-efecte entre un trastorn mental i el suïcidi; és una experiència de patiment, no sempre té un quadre diagnòstic i cal evitar la doble estigmatització. Tampoc preguntar sobre aquestes conductes és incitar la persona, perquè la informació es troba a l'abast, cal prioritzar un entorn controlat i protector, ni el fet no parlar-ne als mitjans evitarà l'efecte imitació.
Com en la violència de gènere, molta gent creu que si no se'n parla, deixarà de passar. D'altra banda, no existeix un "perfil suïcida", és multifactorial, ja que "la persona vol deixar de patir i sempre hi ha una oportunitat d'ajudar", afegeix la psicòloga.
Durant la jornada celebrada a Reus, els mateixos periodistes i tècnics de comunicació de l'Ajuntament i la regidoria de Salut han dut a terme un exercici pràctic per compartir idees al voltant del suïcidi, introduint qüestions com la sorpresa, la culpabilitat, l'esperança, la desinformació, l'aïllament i la soledat, la invisibilitat o els estigmes que l'envolten, entre altres.