Amb l'increment de casos d'intent de suïcidi després de la pandèmia, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va engegar el passat mes de febrer una campanya de prevenció en vuit municipis de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, on, tot i un lleuger descens, es van produir 283 episodis el 2023, respecte del 2022 en què van ser 332. "Cada dues hores, hi ha una mort per suïcidi a Catalunya; és amb la magnitud d'aquestes xifres quan la gent pren consciència", assenyala la psicòloga general sanitària i membre de l'ACPS, Laura Horcajo.
L'ACPS, o Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi, treballa per reduir la mortalitat per suïcidi a través de la conscienciació social i l'acompanyament de l'entorn. En formen part professionals i voluntaris que han viscut una conducta suïcida en primera persona i ofereixen l'experiènciapròpia amb la voluntat de revertir la situació. Aquest mateix mes de maig, l'associació ha iniciat un Grup d'Ajuda Mútua per a Supervivents (GAMS) al Centre Cívic del Carme de Reus, on també proporciona un servei regular a la ciutadania.
Els GAMS es creen davant una mancança, ja que de manera natural la societat hauria de disposar d'espais de trobada on tractar i transitar aquest dol amb "normalitat". Tanmateix, manquen entorns segurs on les persones puguin compartir com se senten, sense culpa ni prejudicis. Aquests grups "són un lloc on tothom està vivint el mateix, de comprensió", apunta Horcajo.
Un altre objectiu que treballaran des de l'ACPS a partir de les sessions és la detecció de deficiències en el sistema sanitari o en àmbits socials concrets per poder després traslladar i intentar aportar els recursos suficients. La psicòloga explica que sempre mantenen una mirada alineada amb el PLAPRESC, per fer un seguiment de la ciutadania, de la seva valoració i qualsevol reivindicació per posar-la en comú en vies "institucionals".
Una demanda "proactiva" i un buit assistencial
Segons explica la membre de l'associació, a Barcelona, la demanda queda coberta amb dues associacions que organitzen aquests grups d'ajuda mútua -que són APSAS i DSAS-, però, en canvi, "a l'àrea de Tarragona, no hi ha ningú fent prevenció de suïcidi ni atenent el dol", exposa. A més, l'ACPS rebia demandes de gent que tenia aquestes pèrdues i proactivament els preguntaven per aquestes sessions.
Així mateix, Laura Horcajo explica que "quan acompanyes algú en risc de suïcidi, aquesta atenció i suport individual funciona molt bé", però no és el mateix en el cas d'un dol, dels supervivents a una conducta suïcida; "el que es necessita és comunitat", assegura. Un cop detectada la necessitat, es van plantejar engegar els GAMS a la ciutat de Reus, com a punt central del Camp de Tarragona, tot i que, ara com ara, amb un límit territorial acotat. I, segons l'evolució, l'associació valorarà obrir altres grups arreu de la província o bé, fer algunes sessions en línia.
D'altra banda, els grups d'ajuda mútua estan oberts també a professionals sanitaris, a qui se'ls adreça perquè puguin fer les derivacions des dels centres d'atenció primària o hospitalaris amb unes "directrius" més adients o fidels a les necessitats del pacient. Això sí, les sessions es contemplen com un complement a la teràpia o el suport emocional individual que cada persona requereixi en funció de la seva pròpia gestió, no el supleixen.
Objectius i beneficis dels GAMS
En un GAMS, Horcajo presenta el rol inicial de facilitadora, fet que engloba tasques "logístiques" i d'organització així com de dinamització o intermediació de la mateixa sessió. "En primer lloc, el facilitador ha de saber fer contenció emocional, perquè és una situació probable que pot passar, i segon, ha de fer psicoeducació sobre el suïcidi, en termes de prevenció i de dol".
El resultat últim dels grups és que aquests es converteixen en un contenidor de totes aquestes emocions. Així, permeten que "el dol vagi evolucionant i la persona sigui conscient i partícip de tenir les rendes d'una situació tan traumàtica que, a vegades, t'acaba portant", descriu la psicòloga sanitària. En el procés, el més important és deslliurar-se dels estigmes i mites presents estan en la societat i que tant acaben afectant la mateixa persona que està passant el dol.
Per tant, "l'objectiu és que puguem parlar de què ens ha passat, de la vivència, sobre com ho vivim socialment i quins dubtes tenim, a més de la gestió dels pics emocionals que, moltes vegades, són difícils d'entendre", evidencia Laura Horcajo. I, principalment, que es pugui parlar "sense sentir-se jutjat", quan el rebuig social sovint contribueix a què els i les supervivents d'un suïcidi i el seu entorn es culpabilitzin molt més.
Sessions al Centre Cívic del Carme
La primera sessió a Reus es va dur a terme el passat 13 de maig, al Centre Cívic del Carme, i el plantejament és que aquestes continuaran els dilluns de forma quinzenal. Malgrat aquest primer horari marcat, els grups són mòbils i flexibles a canvis davant futures peticions o necessitats de nous usuaris, la decisió de passar a una freqüència setmanal, trobar un altre espai, etc.
A la pràctica, per tirar endavant els GAMS, es requereix una participació mínima de cinc persones, però per mantenir una certa "intimitat" es limiten a un màxim de quinze. Es busca garantir al mateix temps una certa recurrència i un compromís d'assistència i vers la resta de persones. La metodologia emprada beu d'altres grups psicoeducatius impulsats per l'ACPS i l'experiència d'altres associacions amb iniciatives similars.
Les sessions s'aniran desenvolupant i incorporaran dinàmiques individualitzades, amb la voluntat de mantenir una organització molt horitzontal que permeti la participació equitativa de tothom que vulgui expressar-se. "Un dels treballs és veure la persona des de tots els vessants, positius i negatius, perquè la persona és molt més que la seva mort", tanca Laura Horcajo.
Els grups d'ajuda mútua per a supervivents en casos de dol per suïcidi els organitza l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi i el missatge bàsic que es vol transmetre amb la convocatòria és que la persona no està sola. Per participar de les sessions, cal inscripció prèvia -per correu electrònic ([email protected]) o per WhatsApp (623 30 04 55)- perquè, primerament, es fa una avaluació de la persona per veure en quin punt del dol es troba: si és molt patològic i s'ha de treballar des d'un enfocament més clínic o si ja està molt treballat i no encaixa amb un grup més "primerenc".