La plataforma Cel Net reclama una nova legislació catalana per controlar l'emissió de compostos volàtils cancerígens com l'1,3 butadiè i el benzè en la indústria química tarragonina, així com els pics d'exposició. Després de fer diversos estudis sobre la qualitat de l'aire, ara la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) presenten tres informes que demanen la regulació dels contaminants.
Des de Cel Net, Neus Roig, ha assenyalat que la Generalitat té "totes les eines disponibles i la informació necessària per controlar, legislar i sancionar adequadament els greus problemes de contaminació que vivim diàriament al Camp de Tarragona". La plataforma insisteix que cal regular l'emissió de compostos volàtils de la indústria química. "El problema ja no és de desconeixement, és d'inacció. El que perpetua aquest risc és un buit legal que genera desordre i impunitat", ha asseverat el portaveu de la plataforma, Adrià Pallejà.
A més, exigeixen al Departament de Territori que es fixi una data per instal·lar la nova Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica anunciada el març del 2023 per la Generalitat al voltant del complex químic de Tarragona. Dos anys després de l'anunci, encara no ha entrat en funcionament, tot i que es va afirmar que en un any estaria enllestida.
Sense normativa pel benzè
Cel Net demana una regulació "clara i justa" que no es fixi en les mitjanes anuals d'emissió, sinó també en els pics de contaminació fixant franges límit de 8 i de 24 hores. Des de la UB, el professor Alexandre Peñalver, ha apuntat que cal establir una normativa sobre el benzè i l'1,3 butadiè, dos dels contaminants cancerígens que s'han detectat al Camp de Tarragona. Mentre que l'1,3 butadiè no està regulat i, per tant, no té cap límit legal, l'OMS fixa el topall d'1 µg/m3 per any en el cas del benzè. Una recomanació més restrictiva que l'europea, que és de 5 µg/m3, i l'espanyola, que el 2030 serà de 3,4 µg/m3 de mitjana anual.
Els investigadors i els membres de Cel Net, però, insisteixen en regular també els episodis de contaminació. Els últims anys, s'han superat diverses vegades els pics de 200 µg/m3 de benzè en moments concrets, sobretot al polígon nord. Per això, tant els investigadors de les universitats com la plataforma reclamen que s'estableixin límits legals d'aquestes immissions en franges concretes de 8 i 24 hores.
En aquest sentit, Peñalver demana a la Generalitat que "s'avanci" a l'Estat a l'hora d'elaborar directives "més exigents" que regulin l'emissió d'aquests compostos orgànics volàtils, amb valors límits i llindars d'alerta. "La Generalitat té competències en matèria de protecció del medi ambient", ha recordat.
En la mateixa línia, l'informe de la UPC demana "anar un pas més enllà" davant "la problemàtica episòdica i l'especificitat de les activitats que es duen a terme al polígon petroquímic". Així, subratllen la necessitat "d'incorporar compostos que actualment no estan legislats" com l'1,3 butadiè.
D'altra banda, el professor de la URV, Joaquim Rovira, especialitzat en toxicologia ambiental, ha destacat que alguns compostos són cancerígens. "L'únic nivell de protecció per a la salut humana és 0,0", ha dit. "No té sentit establir un límit anual o mensual. Recomanem el més petit millor", ha asseverat.
La nova xarxa de vigilància, pendent
La plataforma Cel Net també ha exigit que es fixi una data perquè entri en funcionament la nova Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que la Generalitat al voltant del complex petroquímic. El Govern la va anunciar el març de 2023 i havia d'estar en marxa un any després, però encara no s'ha instal·lat. Aquests dispositius han de mesurar compostos que actualment no s'estan recopilant.
Des de la plataforma han demanat també que les dades que es registrin siguin públiques a través d'un portal de transparència, consultables en línia i en temps real, i que no s'agafin de manera manual.
