"Les càmeres que per a la gent poden ser antigues, per a mi són actuals", reivindica, en ple estiu del 2024, el fotògraf riudomenc Josep Maria Font Massó, qui va revelar la seva primera instantània amb 14 anys. Allò va ser a mitjan anys quaranta del segle passat i, des de llavors, ha contribuït a nodrir l'arxiu fotogràfic local i a enriquir gràficament la història del poble.
Així li ho va reconèixer l'Ajuntament de Riudoms, el passat 28 de juny, amb un homenatge al Casal Riudomenc i el lliurament d'una placa commemorativa que recorda la seva llarga trajectòria i la seva aportació a la cultura i patrimoni del municipi durant dècades. Conegut popularment com a "Font fotògraf", el 'clic' de la seva càmera forma part de la memòria col·lectiva i l'estima ciutadana va quedar palesa en una sala plena.
Ell assegura que "va ser un acte emotiu de poble", encara que voldria haver explicat moltes més coses a la gent i no va tenir temps; però "va ser bonic perquè tots aquests anys ha fet fotos de manera desinteressada, no per guanyar-se la vida". Josep M. Font treballava per la revista L'Om i cobrava per foto publicada; malgrat tot, "si no m'hagués agradat fer fotos, hauria sigut molt sacrificat", afegeix.
Sempre amb una càmera a les mans
El reconeixement a Font es va fer coincidir amb la presentació d'un llibre que documenta amb imatges la societat i els costums de l'època franquista i el mateix fotògraf assenyala que les seves fotos del principi eren del franquisme, perquè "va fotografiar el que hi havia en aquella època, com ara fotografia el que hi ha ara", recalca ja com a fotògraf "rejubilat".
"La primera foto no em va sortir bé, ignorava els passos que havia de fer i no vaig fixar el revelat, es va quedar tot negre i vaig quedar completament decebut", recorda el riudomenc els seus inicis, fa gairebé vuitanta anys, quan la fotografia pràcticament no existia i no era fàcil veure els revelats enlloc. A més, únicament es podia capturar en blanc i negre, que amb eines digitals ha pogut transformar al color en els últims anys.
Així mateix, el fotògraf explica que més enllà d'algunes imatges familiars, la major part del seu 'arxiu' ja està digitalitzat a l'ordinador i no en físic. També, guarda una trentena de càmeres fotogràfiques, de vídeo i de cinema, entre les quals destaca especialment una com a "joia de la corona". La va comprar el 1956 i afirma que "per a ell i molts altres fotògrafs és la millor càmera que hi ha hagut al mercat, tenia coses que les d'avui no tenen, té el millor objectiu creat per l'home: una definició extraordinària, és òptica canviable i és un F2.8 de lluminositat", detalla.
Malgrat la seva passió per la fotografia des que era adolescent, no ha sigut un home de premis i reconeixements. Font enumera tan sols dos al llarg de la seva trajectòria perquè "no era la meva vida guanyar ni anar a concursos", que considera que eren per aquells qui no treballaven com a fotoperiodistes o per a la fotografia més artística.
El fotoperiodisme, tota una «enginyeria»
De fet, la fotografia no era la principal ocupació laboral de Josep Maria Font, enginyer tècnic elèctric de professió. El riudomenc descriu que "feia jornada partida, de 8 a 13 i de 16 a 19 hores, en una empresa de Reus, però com a cap de manteniment tenia l'avantatge de poder sortir" quan la fotografia el requeria. Per exemple, quan hi havia un acte a l'Ajuntament al matí, podia dir a la fàbrica "demà no vindré".
A més, va arribar a obrir una petita botiga de fotografia a Riudoms, on treballava la seva dona i revelaven instantànies, feien fotos de carnet, etc. "Em van exigir el carnet de fotògraf i em van examinar per comprovar que sabia revelar i coneixia els estris de laboratori i els líquids que s'utilitzaven", assenyala encara sorprès.
Amb aquests antecedents familiars, les seves dues filles i el seu fill són grans aficionats al món de la càmera, fet que Font celebra "amb il·lusió: quan som a taula o estem junts, parlem del mateix i ens entenem tots quatre". Ells tres han viscut com el seu pare dedicava el temps que li quedava a la revista local, fotografiant el que passava al poble i més enllà.
Compaginava horaris per no perdre's l'actualitat i estar sempre present en uns temps en què hi havia pocs fotògrafs al Camp de Tarragona. Tenia un conveni signat amb el consistori, pel qual tenia una petita compensació econòmica a finals d'any, i conjuntament amb les fotos de L'Om, anaven cedides a l'arxiu de Riudoms. Són milers i milers d'imatges que teixeixen l'evolució cultural, històrica i social del municipi.
La festa i la tragèdia
Una de les fotografies úniques que ha capturat el "Font fotògraf" va ser l'arribada de les despulles del Beat Bonaventura Gran, el 1972, acompanyades de dotze viatgers des d'Itàlia, per desembarcar primer a Barcelona i continuar per carretera el camí de tornada a casa, on la gent ja engalanava els carrers.
Al mateix temps, estava molt sol·licitat per les "BBC" -bodas, bautizos, comuniones- i tothom volia que ell fes les fotos, tant a Riudoms com als pobles del voltant: Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs... Un altre moment important va ser la visita del comte, el marquès i la marquesa del Parc Samà, que van gaudir d'una celebració popular que incloïa sopar a la fresca i una comitiva matinal de mules, carros i tartanes fins a Cambrils.
Entre festes socials i cultura popular, però, el fotògraf també ha viscut moments amargs i tràgics. "Em vaig espantar molt, tenia 23 anys i em va quedar molt mal record", exposa sobre un succés que va viure -i capturar- en primera persona a finals dels cinquanta. Al capdamunt de la carretera del que avui és l'avinguda de Josep Maria Sentís, dos amics li van proposar fer una cursa amb moto fins a la plaça de l'Església i que "l'últim pagava la ronda".
Ell no podia, havia quedat amb el seu pare al mas; però els altres joves van sortir passeig avall -sense asfaltar i entre avellaners en aquella època- a gran velocitat i van atropellar un nen, a qui el metge del poble no va poder salvar. Font ho va captar tot des del seu objectiu, però la mare de l'infant el va denunciar i el va obligar a retirar les fotos i retornar els negatius.
Anècdotes i personatges cèlebres d'arreu
Encara avui, amb 92 anys, aquest riudomenc de tota la vida conserva una memòria 'prodigiosa' i recorda moltes anècdotes i curiositats de la seva llarga trajectòria. En el relat, hi ha diferents emocions -nostàlgia, orgull, pena, satisfacció...-, puix que no tot han sigut personatges de primer ordre, com les visites de la Reina Sofía o l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; també hi ha hagut autèntiques odissees.
Per exemple, Font va estar present quan el Papa Benet XVI va venir a Barcelona per beneir la Sagrada Família, un esdeveniment molt mediàtic que va comportar un llarg procés burocràtic -havien d'acceptar el seu currículum a Madrid- i un exhaustiu control de seguretat: la premsa va estar tancada durant un dia, van haver de justificar la necessitat de tots els equips de càmeres i objectius, estaven vigilats constantment i se'ls va assignar una tribuna de la qual no es podien moure.
Una altra vivència colpidora va tenir lloc a Lourdes, a on va viatjar de la mà de la Federació de Fotògrafs Catalans per cobrir per a L'Om un congrés mundial de poliomielitis. "Es va fer allà, precisament, perquè era un lloc aïllat per acollir malalts d'arreu del món i la zona va quedar completament tancada, no volien que la gent es barregés amb els afectats; quan penso en les fotos encara ploro ara", expressa commocionat.
