El padró marca una evolució probablement incentivada per l'increment del preu dels lloguers i de la suspensió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). El fet que alguns plans parcials no es puguin tirar endavant frena significativament el creixement continuat que hi va haver entre el 2016 i el 2020.
Tot plegat, en un context d'increment en el padró tant al global de Catalunya, com a la demarcació de Tarragona. Concretament, la població catalana empadronada va créixer en 29.249 habitants, fins als 7.792.611. A la demarcació de Tarragona, la xifra es va enfilar fins als 830.075 (7.766 més), sumant un nou rècord històric i sense aturador.
Per vegueries, el Camp de Tarragona va experimentar un increment de 4.420 empadronats afegits (fins als 535.907) i les Terres de l'Ebre 1.325 (fins als 181.708). Encara més significativa és la dada del Penedès, que inclou el Baix Penedès, amb una pujada de 6.242 persones més (fins als 499.836).
[h3]Reus, la que més puja en quantitat, i Roda de Berà i la Bisbal del Penedès les que més ho fan en proporció[/h3]
La sagnia poblacional de la capital no té res a veure amb la situació que es dona en altres municipis petits, mitjans i grans al sud de Catalunya. La segona ciutat més gran de la zona, Reus, encapçala el llistat dels que han crescut més, quantitativament parlant, i ha passat a acollir 106.741 empadronats, 657 més que l'any anterior.
A més de la capital del Baix Camp, també hi ha en aquest rànquing municipis com Calafell (+639), Cambrils (+611), Cunit (+541), Salou (+516), Amposta (+490), Roda de Berà (+464), Mont-roig del Camp (+412), Tortosa (+318) i la Bisbal del Penedès (+232). Els casos de Roda de Berà i de la Bisbal del Penedès són especialment rellevants per la proporció: els increments registrats suposen entre un 5 i un 6% de la seva població total i això que ja acumulen diferents creixements anuals consecutius.
[h3]El Baix Camp lidera el creixement[/h3]
La tendència a l'alça s'ha fet notar de manera desigual a totes les 10 comarques tarragonines. Qui encapçala el rànquing és el Baix Camp, amb un diferencial de 2.427 habitants. I és que a banda de Reus, Cambrils i Mont-roig del Camp, 17 municipis més d'aquesta comarca han experimentat una evolució similar. Només 5 dels 28 pobles han perdut veïns: Arbolí (-4), Capafonts (-2), Duesaigües (-2), la Febró (-2) i Riudecols (-27), però en qualsevol cas es tracta de quantitats petites.
El balanç global assenyala que el Baix Camp continua sent ara per ara la segona comarca més poblada, amb 197.525 persones, encara lluny del Tarragonès. Com a fets anecdòtics, l'Argentera és dels pocs pobles de la demarcació que s'han quedat igual, quantitativament, pel que fa al padró, mentre que Montbrió del Camp ha superat ja els 3.000 veïns (3.073) i Castellvell del Camp és a punt d'aconseguir-ho (2.946).
[h3]L'Arboç i Banyeres, els únics dos pobles del Baix Penedès que no creixen[/h3]
La segona comarca que més ha incrementat la seva població, tal com ja sol ser habitual, és el Baix Penedès, amb 2.021 veïns més, fins als 112.460 empadronats. Més enllà de la Bisbal, de Calafell i de Cunit, també destaquen les pujades al Vendrell (+182, 39.072), al Montmell (+133, 1.863) i a Santa Oliva (+110, 3.560). Amb menor o major quantitat, 12 dels 14 municipis comparteixen aquesta tendència a l'alça, però 2 no ho fan: l'Arboç perd 21 habitants i passa a tenir-ne 5.604, mentre que Banyeres del Penedès en perd 9 i es queda en 3.271.
[h3]Tarragona contrasta amb la seva comarca[/h3]
A diferència de l'exercici anterior, el Tarragonès es recupera poblacionalment amb increments generalitzats, tret de la capital, a més de la Canonja (-60), Constantí (-39), Renau (-3) i Salomó (-1), que també perden habitants. Així, doncs, Salou i Roda de Berà són només 2 dels 17 municipis amb increments. Destaquen Altafulla (+97, 5.609), el Catllar (+181, 4.921), la Pobla de Montornès (+102, 3.101), Torredembarra, (+199, 17.256) i Vila-seca (+159, 22.681).
D'aquesta manera, el Tarragonès suma ja 263.428 veïns, 1.427 més que l'any anterior, i el Catllar i els Pallaresos podrien entrar aviat en el club dels que superen els 5.000.
El padró de Móra d'Ebre s'estanca. Foto: Turisme Ribera d'Ebre
[h3]Major estancament a les comarques d'interior[/h3]
D'entre les comarques d'interior, només l'Alt Camp compta amb un creixement significatiu, mentre que la resta s'estanquen. Un exemple clar és la capital de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre, que té exactament la mateixa població que al 2021, és a dir, 5.585 empadronats. A la mateixa comarca, aquest fet succeeix a la Torre de l'Espanyol, alhora que hi ha baixades a Ascó (-10, 1.601), Flix (-25, 3.426), Garcia (-8, 527), Miravet (-3, 682), Rasquera (-24, 822) i Vinebre (-20, 407). Tan sols a causa de l'increment notable de Móra la Nova (+78, 3.198), Benissanet (+40, 1.169) i Riba-roja (+14, 1.131) s'aconsegueix compensar la pèrdua poblacional. En total, al 2022 hi va haver 21.920 riberencs, 56 més que al 2021.
La mateixa situació es repeteix a la Terra Alta, amb el decreixement més important a la Fatarella (-26, 891). Prat de Comte i Bot mantenen la xifra de l'any anterior, i la capital, Gandesa, es queda en 3.100, amb una pujada anecdòtica de 2 habitants. Si bé són pocs, 16 i 12 són respectivament els dos increments més rellevants, a Horta de Sant Joan i a Corbera d'Ebre.
Encara més preocupant és com afronta l'era post-pandèmica el Priorat, que redueix en 1 habitant la seva població al 2022. Només la capital i els altres municipis més grans poden estar satisfets d'haver atret nous veïns: Falset arriba als 2.740, amb 26 més, i també destaca Cornudella de Montsant, amb 13 més, i que al 2023 podria arribar de nou al miler (978). La sagnia més important ha estat a Marçà, que han baixat de 612 a 593 habitants, i al Masroig, de 499 a 479. El Lloar, que ha perdut 7 veïns (104), passa a ser el poble més petit, després que l'hagi superat Margalef, que n'ha guanyat 3 (107).
Una mica millor està la Conca de Barberà, que justament aquest 2023 estrenarà una de les infraestructures més esperades: el túnel de Lilla, i que es preveu que aporti dinamisme econòmic a la comarca. Amb un balanç global de 72 habitants més, 20.176 en total, la Conca creix especialment gràcies a Santa Coloma de Queralt (+53, 2.755) i a Sarral (+29, 1.578), que compensen la caiguda de Montblanc (-23, 7.410) i de l'Espluga de Francolí (-19, 3.698). Un total de 7 pobles més també perden població, si bé en quantitats inferiors: Blancafort, Pira, Pontils, Savallà del Comtat, Solivella, Vallclara i Vilanova de Prades.
I qui encara no arriba a l'objectiu dels 25.000 habitants és Valls, encara que aquest 2022 va aconseguir sumar 174 veïns al seu padró, fins als 24.727. Aquest és l'increment més destacat a l'Alt Camp, que suma un total de 495 nous veïns (45.540). Dels 23 municipis, 8 van perdre població: Bràfim (-8, 687), Figuerola del Camp (-4, 332), els Garidells (-2, 196), el Milà (-2, 189), el Pont d'Armentera (-1, 492), Rodonyà (-1, 506), el Rourell (-7, 395) i la Riba (-23, 552).
[h3]Amposta i la Ràpita, cara i creu de les Terres de l'Ebre[/h3]
La capital del Montsià, Amposta, continua creixent i se situa ja en els 21.807 habitants, 490 més que al 2021. Es tracta de l'increment més alt de totes les quatre comarques ebrenques, un fet que contrasta amb una altra població, la Ràpita, que estrenava el 2022 amb un decreixement de 164 veïns (14.767). Un total de 4 municipis del Baix Ebre i 6 del Montsià seguien el seu mateix camí, amb les més destacades a Aldover (-49, 862), a la Sénia (-55, 5.475) i a Ulldecona (-76, 6.241).
Un fet destacable positivament és que el Baix Ebre és molt a prop de superar la barrera dels 80.000 veïns, amb 79.636, després d'un increment anual de 925. Ben a prop dels 70.000 també hi és el Montsià, amb 68.744, 347 més. Sigui com sigui, la pujada ha estat molt més repartida al Baix Ebre, especialment a l'Aldea (+172), l'Ametlla de Mar (+78), l'Ampolla (+119) Camarles (+89), Deltebre (+117) o el Perelló (+39), entre d'altres.
