La difusió dels preus que els pagarà Freixenet (empresa al capdavant dels grans compradors de raïm), i que arriben a ser de només 30 cèntims per quilo, ha enfurismat els pagesos, que han respost amb accions de protesta. La més significativa serà una vaga el pròxim 5 de setembre. Tot plegat també ha obligat el Govern a moure fitxa i ha convocat una cimera amb diversos representants del sector per aquest mateix dijous.
Els 30 cèntims per quilo que ha previst pagar enguany Freixenet són per al raïm de macabeu, xarel·lo i parellada collit a màquina, segons es recull en la relació de preus enviada als viticultors. Justament és l'import de les tres varietats emprades per al cupatge clàssic del cava. A l'inici de la verema passada l'empresa va anunciar un import de 40 cèntims per quilo, amb una petita prima de compensació per fidelitat, ara eliminada.
[blockquote]A la Xampanya francesa es valora l'agricultor amb un preu del raïm que va en augment any rere any i que ja assolit els 6 euros el quilo de mitjana.[/blockquote]
Amb els mateixos raïms collits a mà es dona una situació similar: l'any passat anaven a 43 cèntims i enguany, a 33. Segons els viticultors, enguany Codorniu ha fixat el preu en 35 cèntims el quilo (i 44 si el raïm és ecològic). De retruc, aquests descensos també es notaran més endavant en el vi base ja preparat per elaborar cava, sosté Bernat Andreu, que presideix la DO Conca de Barberà: "Serà a la baixa, segur". En tot cas, l'escenari d'imports reduïts ve de lluny. Per fer-se'n una idea de com són de baixos es pot recórrer a la Xampanya francesa, on es valora l'agricultor amb un preu del raïm que va en augment any rere any i que ja assolit els 6 euros el quilo de mitjana.
Als viticultors del Penedès i altres representants del sector consultats per Cupatges els han traslladat la mateixa raó per justificar la crisi de preus del raïm, sobretot del destinat a elaborar cava: que hi ha sobreoferta. S'ha unit el fet que hi ha més estoc de vi que altres anys, que la collita sembla que serà mitjana tendint a alta (el que significa que no es veremaran precisament pocs quilos) i que en els darrers anys l'Estat ha facilitat que s'autoritzin milers d'hectàrees de vinya nova sota l'empara de la DO Cava. El resultat és que de 33.500 hectàrees el 2015 es pot acabar aquest any amb 39.000, i que dels 300 milions de quilos de raïm de fa pocs anys es va passar a 340 milions ja l'any passat. Són dades que aporta Joan Pascual, de l'Associació de Viticultors del Penedès i vocal del Consell Regulador del Cava.
Pascual està convençut que "la situació no és volguda per ningú", ja que "una DO a 30 cèntims és un desprestigi per tota la cadena", i recorda que el consell ha iniciat un contenciós per aturar les autoritzacions de més hectàrees de vinya amb la unanimitat de tots els vocals. També els de Freixenet, empresa ara sota la batuta de l'alemanya Henkell, i de Codorniu, ara en mans del fons d'inversió nord-americà Carlyle.
[blockquote]Per a Joan Pascual preocupa que aquestes grans companyies s'acostumin a aquests preus i que, si no s'accepten, amenacin de treure les ampolles de la DO Cava i passin a fer escumós amb raïm d'altres zones.[/blockquote]
Tot i això, no amaga el temor per l'impacte que pugui tenir els canvis de propietat d'aquestes grans empreses. "De Freixenet no sabem a qui hem d'anar a veure en aquest moment", assegura, i afegeix: "Em preocupa que amb aquesta situació no se n'aprofitin més del compte". O sigui, que aquestes grans companyies s'acostumin a aquests preus i que, si no s'accepten, amenacin de treure les ampolles de la DO Cava i passin a fer escumós amb raïm d'altres zones, detalla.
Freixenet justifica la rebaixa
Des de Freixenet defensen la política de preus. "A causa d'una sèrie de collites curtes, especialment les de 2016 i 2017, en els darrers anys s'ha produït un increment de costos i del preu del vi molt important en el sector, que ha suposat un acumulat desproporcionadament alt d'un 125% aproximadament", afirma l'empresa en un comunicat, i agrega que la situació ha provocat "diversos dequilibris en els mercats i ha afectat negativament en la competitivitat" del cava, sobretot pel que fa a les exportacions, i alhora s'ha generat "una elevada quantitat d'excedent en el sector".
Freixenet assegura que aposta per "mantenir una política de preus més estable que pugui beneficiar a tot el sector a curt i a llarg termini", si bé tot seguit precisa que "així com adaptar-se a l'oferta i demanda del mercat".
No és només una qüestió de números per als viticultors. Pascual manté una empresa familiar agrària amb 38 hectàrees pròpies, i exemplifica com ningú que també estan en joc els sentiments. "Som una gent que ens estimem massa això i se n'aprofiten una mica també. Tinc 57 anys i faig això des dels 20. Et sents poc valorat per tothom. Tinc un chardonnay de llibre que altres anys me'l pagaven a 60 cèntims i aquest any me'l pagaran a 40 i escaig. Què he de fer? No collim? No tinc cap altre ingrés. Si no cullo, he de plegar. Tenim un producte perible. D'això s'aprofiten", explica, fet davant del qual recorda a més que els pagesos s'adapten a les demandes del mercat i molts ja han fet la conversió a l'agricultura ecològica. "Agrairia que les empreses posessin seny i valoressin l'esforç que fem tots plegats", reclama, i també posa deures a l'administració: "Hauria de fer de mitjancera amb l'empresa. Nosaltres som territori, ens estimem la feina i de pagesos no se'n fabriquen. Aquell que marxa no torna i has de recórrer a gent d'altres països per treballar la vinya".
Retorn als preus de 1998
Que l'administració s'involucri en la crisi de preus era una de les demandes que també formen part del manifest de la Unió de Pagesos, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i de l'Associació de Viticultors del Penedès amb el qual fa uns dies es va donar el tret de sortida a les mobilitzacions a Vilafranca. Les tres organitzacions, que també han convocat la vaga del 5 de setembre, consideren que "els preus del raïm i del vi d'aquesta campanya són ruïnosos per als productors" i no els permeten ser viables davant una davallada de fins al 28% en el preu, que retorna a les valoracions del 1998.
La mateixa consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va replicar amb la convocatòria d'una cimera aquest dijous amb les grans empreses del cava, les patronals, el Consell Regulador del Cava i les organitzacions de viticultors per tractar de la situació del sector. Jordà ha expressat la "indignació majúscula" amb els imports del raïm i ha reclamat "preus justos", mentre que des de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) també s'ha donat suport a les reivindicacions dels pagesos.
L'INCAVI considera que "les grans empreses del cava no poden resoldre els seus problemes de rendibilitat a base de pagar menys preu pel raïm als viticultors", una rebaixa que no es produeix en tot el sector. Altres cellers que compren raïm, però en menor volum que empreses com Freixenet, es desmarquen dels descensos malgrat que els més grans poden marcar tendència.
Juvé i Camps manté preus enguany al voltant de 60 cèntims el quilo, apunten des dels viticultors. Agustí Torelló i Mata també ha marcat distàncies amb els principals cavistes mitjançant un comunicat en el qual subratlla que "la bodega manté els preus i ha fixat per aquesta campanya amb els seus proveïdors habituals el preu de 0,62 euros el quilo, que contrasta amb els 30/35 cèntims per quilo anunciats per Henkell Freixenet i Codorniu, respectivament".
També Corpinnat, que agrupa nou elaboradors d'escumosos que s'han desvinculat de la DO Cava amb l'objectiu de garantir un producte de qualitat, ha carregat contra "la dràstica retallada" del preu del raïm i assegura que els cellers associats pagaran un mínim de 65 cèntims el quilo en aquesta verema.
L'enòleg Delfí Sanahuja, del Grup Peralada, també afirma que no aplicaran una rebaixa. "La idea de Peralada a l'Empordà és mantenir els preus de l'any passat", assevera, i això vol dir que en general es mouen en una forquilla d'entre 45 i 55 cèntims per quilo. En opinió de Sanahuja, "l'ideal és que el viticultor es guanyi bé la vida perquè pugui cuidar bé el raïm, perquè sense un raïm de qualitat no es fa vi i cava de qualitat".
Malgrat que hi hagi cellers que no abaixin els imports per quilo, alguns viticultors del Penedès asseguren que ja els han comunicat que els compraran menys quantitat, de manera que els comptes d'aquestes bodegues tampoc es veuran afectats. Per al pagès penedesenc Jaume Colomer, que acumula gairebé 50 anys d'ofici i que té unes 40 hectàrees, "el que necessita el vi és menys tirar a la baixa". Abans que es decidís la vaga del 5 de setembre, Colomer plantejava: "Si no collíssim raïm per fer pressió, la cosa igual s'arreglaria". Llavors ho veia difícil d'aconseguir, però per ara hi ha una jornada de vaga convocada.
