La CUP de Reus alerta que la contaminació a la Hispània ha d'aturar el nou pàrquing

L'informe ambiental evidencia alta contaminació al subsol que implicaria un risc durant la construcció del pàrquing

Publicat el 06 d’octubre de 2022 a les 12:15

El projecte de l'aparcament soterrat a l'antiga Hispània de Reus s'hauria d'aturar immediatament. Així ho ha plantejat la CUP aquest dijous valent-se de l'informe ambiental encarregat per l'Ajuntament. Segons denuncien, s'hi mostren nivells de contaminació molt preocupants derivats de l'antiga activitat a la zona.

L'espai havia acollit cotxeres d'autobusos on s'haurien fet canvis d'oli i altres components que haurien acabat filtrant-se al subsol. Aquesta situació s'hauria detectat arran dels informes previs a la construcció dels dos edificis de pisos i l'aparcament soterrat previstos. L'informe també alerta que hi ha una mina d'aigua que hauria pogut contribuir a escampar aquests contaminants.

El regidor Edgar Fernández afirma que «el terra està altament contaminat, els informes indiquen que és greu, que s'hauria d'activar un protocol». Especialment tenint en compte que «els veïns, en el moment en què es remou aquesta terra, estaran en perill». Sentencia que «el que diu l'informe és suficient per aturar» el projecte.
 

La CUP alerta de l'«alta contaminació» de terres a l'antiga Hispània

Els següents passos, segons defensen des de la CUP, haurien de ser informar la Generalitat i encarregar un estudi en profunditat i el projecte de descontaminació. Segons exposen, és el protocol marcat, encara que els contaminants, ara mateix no suposin un perill imminent. El risc principal es troba en els moviments de terres, però tot i així, la seva presència, i més en zones amb mines d'aigua, no s'ha d'allargar.

Aquest projecte de descontaminació implica un sobrecost al projecte tal com estava previst. Un encariment que faria que, segons els paràmetres de la Sindicatura de Comptes, s'hagués d'aturar. Per saber què valdria netejar la zona caldria l'informe en profunditat.

Tot i això, les dades actuals permetrien, segons apunta la CUP, preveure un sobrecost superior al 50% del pressupost. Aquest és el llindar a partir del qual, la sindicatura, deixa de considerar viable o recomanable un projecte urbanístic. Juntament amb Fernández ha comparegut Mònica Pàmies, regidora cupaire.

Ha insistit que aquest plantejament no és un estirabot de la CUP, sinó que són les conclusions que mostren els estudis encarregats per l'Ajuntament. De fet, abans d'anunciar-ho avui, expliquen que han parlat amb ambientòlegs i juristes. Fins i tot amb les empreses contractades per Reus per fer els informes, i que la línia que defensen en general és la d'aturar el projecte.

Davant d'aquesta situació, Fernández considera preocupant que es vulgui ignorar tot plegat per convertir l'antiga Hispània en una promesa electoral. «Serà el projecte estrella de la senyora Teresa Pallarès», ha etzibat. La regidora d'Habitatge serà cap de llista de Junts per Reus a les pròximes eleccions municipals.

«Ens preocupa que sigui projecte bandera com a promesa, no com a fet», etziba. El cupaire augura «que pretengui arribar a les eleccions abans que això sigui el problema que és obvi que serà». A més, però, ha tornat a carregar contra el «silenci» i el posicionament «de perfil» de Marina Berasategui i Carles Prats.

La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, i el regidor d'Empresa i Ocupació, d'ERC també tenen responsabilitats en el projecte. Per una banda, per l'àmbit urbanístic que dirigeix Berasategui. Per l'altra, perquè és Prats qui president Reus Mobilitat i Serveis.

 

Sol·liciten un informe a secretaria i intervenció

Tot plegat ha sortit a la llum arran de les prospeccions de terres que es fan abans de posar en marxa iniciatives d'aquesta envergadura. Amb aquests estudis previs haurien d'haver «saltat les alarmes» però, tal com critiquen els cupaires, no ha sigut així. És per això que demanaran un informe a secretaria i intervenció perquè es posicionin sobre la validesa del projecte constructiu.

Com ha explicat Pàmies, aquestes mostres de subsol no busquen delimitar la zona contaminada ni, de fet, detectar contaminació com a finalitat principal. El que es busca és saber la composició del terreny abans de posar-s'hi a treballar. Ja que se'n treuen mostres, però, s'envien al laboratori.

En un sector en concret de l'antiga Hispània s'hi han trobat volums especialment alts de plom i, també alts però en menor mesura, d'altres contaminants. El plom en concret està dins dels paràmetres a quatre dels cinc sectors urbanístics de la parcel·la.

Al quart sector, però, s'enfila entre 14 i 26 vegades per sobre de la mostra més alta trobada a la zona no contaminada. La resta de contaminants són antimoni, arsènic, cadmi, mercuri i seleni. També se'n registren volums catalogats com a contaminació, però en menor mesura que la del plom.

 

L'habitatge protegit sí que es podria construir

Una d'aquestes prospeccions mostra la presència d'arsènic al sector tres, motiu pel qual, des de la CUP, es reclama un estudi en profunditat. Principalment perquè només arriben als tres metres de profunditat. Així doncs, no es pot saber quina és la situació més avall, on sí que s'arribarà si s'han de fer tres plantes de pàrquing.

Per contra, des de la CUP se segueix defensant com un mal menor la construcció dels edificis d'habitatge protegit. Consideren que hi ha solucions millors que l'obra nova, però segueixen donant-hi suport. Segons han detallat, les prospeccions que han evidenciat la contaminació del terra no n'han trobat a la zona on s'han d'aixecar els edificis.

El projecte preveu que s'ubiquin al lateral més pròxim a la plaça de la Sang. A l'extrem oposat s'hi ha de construir una plaça, i entremig, un carrer per a vianants. L'aparcament sí que ha d'ocupar tota la zona, però la part contaminada es trobaria sota de la plaça que s'ha projectat.

Consideren incompatible l'aparcament de la Hispània i la Zona de Baixes Emissions

La qüestió mediambiental no és l'única que justifica el no de la CUP a l'aparcament de l'antiga Hispània. En l'àmbit de la concepció de projecte, el veuen incompatible amb la Zona de Baixes Emissions. La primera fase d'aquesta normativa superior ha d'entrar en marxa el 2023 i afectarà el tomb de ravals.

La segona fase, però, arribarà fins a la riera d'Aragó i la de Miró. Des de la CUP consideren que no té sentit afegir un nou aparcament a una àrea de la ciutat on no podran circular segons quins cotxes. «Fins i tot Transport Metropolità de Tarragona ha fet un informe negatiu», etziba Fernández.

Com a qüestió més tècnica, també assenyalen que s'ha previst la sortida de fums del futur pàrquing encarada cap a un edifici. Un altre dels motius pels quals, els informes, desaconsellen l'execució del projecte tal com està previst.