La Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició 'Un retrat a quatre mans', centrada en el retrat de Dora Maar (artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa) de 1939-1940, fet per Apel·les Fenosa i acabat per Picasso.  La mostra s’inaugurarà el dia 24 de març, a les 12 del migdia,  i restarà oberta fins el 30 de setembre .

Al llarg de l’Ocupació alemanya de París, Fenosa i Picasso reforcen la seva amistat i es veuen a diari. Es conegut que en exiliar-se a París, Fenosa visita Picasso, que el rep amb una mostra individual d’escultures de Fenosa al seu taller de la rue de la Boétie, comprades en la seva absència.
Picasso viu llavors amb Dora Maar, i demana a Fenosa que la retrati. Aquest comença el retrat al taller de la rue de la Boétie. Quan el material és encara tou i Fenosa ja ha marxat, Picasso vol corregir alguns detalls de l’obra i acaba modificant-la. El resultat és una obra feta per Fenosa i acabada per Picasso.

Una de les conseqüències de l’Ocupació nazi és que aquest retrat acaba arraconant-se. Picasso en fa dos tiratges en bronze, al fonedor Valsuani. Aquesta foneria  tanca les portes el maig de 1940. No només hi ha perill dels bombardejos alemanys sobre indústries metal·lúrgiques, sinó que els alemanys cerquen matèries primeres per armament de guerra. Aquesta circumstància fa que el retrat de Dora Maar a quatre mans s’hagi de datar entre finals de 1939 i 1940.

Sorprenentment, aquest retrat apareix publicat l’any 1971 al llibre de Werner Spies sobre les escultures de Picasso, atribuït exclusivament a Picasso, i datat l’ any 1943. No va ser fins l’ any 1993 quan James Lord publica la biografia de Dora Maar i explica la història de la doble paternitat, reiterant que ha estat la pròpia Dora Maar qui li ho va explicar, tot ratificat per Picasso.

Dora Maar mor el 1997 i, sorprenentment, a la subhasta pública dels seus béns apareix el retrat en guix i un exemplar en bronze, però atribuït exclusivament a Fenosa.

El dia de la subhasta, Nicole Fenosa es presenta i va aixecant la mà a les ofertes del retrat en guix, fins que l’adquireix. Avui dia aquest retrat en guix forma part de la col·lecció de la Fundació Apel·les Fenosa.

Abans de morir, James Lord el 2009 torna a escriure sobre el retrat i diu que “Quan Dora va morir, el guix i el bronze es van vendre en subhastes, però la vídua de Fenosa va insistir que el seu marit hi aparegués com a autor, però l’obra és de Picasso”.

En aquesta situació la Fundació Apel·les Fenosa exposa els retrats en guix i bronze, amb documentació sobre l’obra, al temps que repassa l’ amistat entre Fenosa i Picasso, i posa llum sobre el retrat que Fenosa va fer a Picasso, i el que Picasso va fer de Fenosa, il·lustrant els detalls de l’execució i formulant la hipòtesi del destí d’ aquestes dues obres perdudes.

Sobre el retrat de Picasso per Fenosa, la Fundació ha trobat una imatge, i l’explicació podria donar-se per aquests motius: els alemanys requisen tot els materials de fosa. Picasso no pot fondre al seu fonedor habitual i trobar un nou proveïdor, Guastini. Brassaï explica que es duien guixos i bronzes del taller de Picasso al fonedor amb carretons, d’amagat. En aquest anar i vindre el retrat fet per Fenosa es va malmetre. Sobre el retrat de Fenosa per Picasso, la Fundació planteja una atribució errònia d’un bust de femme que podria ser en realitat el retrat de Fenosa.
 
 
D'altra banda, aquest dimecres 14 de març, i en el marc de la inauguració de l'exposició “Apel·les Fenosa. L’escultor dels poetes” a la galeria Dolors Junyent de Barcelona (Aragó, 268), la Comissió de la Dignitat farà entrega del premi Dignitat 2016 In Memoriam a Apel·les Fenosa, que recolliran representants de la Fundació. Tot i que el premi es va concedir ja l’any passat, l’acte de lliurament es va haver d’ajornar per motius de salut d’un dels membres de la Comissió de la Dignitat. 
El premi s’atorga per fer un reconeixement especial a les persones conegudes i anònimes que es van jugar la vida per la preservació del patrimoni documental i artístic de Catalunya i a l’Aragó en els primers mesos de guerra, coordinats pel Conseller de Cultura Ventura Gassol. Per tal de recordar-los es van donar tres premis dignitat In Memoriam a tres persones que van tenir un paper destacat en aquesta tasca. Un d’ells és Apel·les Fenosa i Florensa,  que va destacar per la campanya que va fer a l’Aragó i per la sensibilitat envers la memòria històrica i estima per Catalunya que va tenir al llarg de la seva vida. També en reconeixement a la seva obra, que enriqueix i projecta al món la nostra cultura. En aquest apartat també es va guardonar Josep M. Gudiol i Ricart i Agustí Duran i Sanpere.