El metge reusenc Alexandre Frias va revolucionar l'àmbit sanitari local a principis del segle XX; «La Gota de Llet» va ser el seu escenari i reduir la mortalitat infantil afavorint la lactància materna i conscienciant sobre les cures a mares i nadons, el seu objectiu. Amb motiu de la Setmana de la Lactància Materna, que se celebra anualment la primera setmana d'agost, a TarragonaDigital recordem què va suposar aquest «fenomen» a Reus i els pobles del voltant.

Diversos estudis apunten, des de fa anys, que incrementar la lactància materna podria prevenir més de 800.000 morts infantils, un 13% de les morts en nens menors de dos anys, segons un estudi publicat el 2016. Alletar un nadó tindria, així, múltiples beneficis per a la salut i efectes molt positius en la seva esperança de vida.

Més de 120 països, amb el suport de l'OMS i UNICEF engeguen aquesta campanya com una estratègia de promoció de la salut i per garantir la supervivència del nadó. En paral·lel amb la iniciativa, es busca impulsar mesures de conciliació laboral, perquè les mares lactants rebin suport comunitari i en el seu lloc de feina, així com treballar polítiques protectores, cosa que quedava molt lluny el 1900, però ja el Dr. Frias va ser tot un visionari.

Els orígens de «La Gota de Llet»

El metge i pediatre Alexandre Frias i Roig, nascut a l'actual raval de Martí Folguera de Reus, va haver d'estudiar i treballar alhora perquè es fa quedar orfe sent encara molt petit. Va ser aprenent de Farmàcia, es va formar en Magisteri i Medicina i va començar a treballar a l'Ametlla de Mar, on va viure de prop la manca d'higiene que caracteritzava els parts.

El 1909 va tornar a la seva ciutat natal, després de perdre dos fills preadolescents, i va obrir la seva pròpia consulta per atendre les malalties de les dones i els infants. A partir de llavors, les seves recerques i la seva extraordinària tasca en l'àmbit sanitari es fan focalitzar en el tractament de malalties infeccioses. Després d'un viatge 'formatiu' per diferents països europeus, la «Gota de Llet» de Ginebra el va inspirar per al seu centre homònim, que es fundaria el 1917, per ser inaugurat dos anys després.

La finalitat primordial del metge reusenc era ajudar a la població infantil més vulnerable i desfavorida, per combatre l'elevada mortalitat de l'època, i va considerar que la lactància materna era la millor via. En les mateixes instal·lacions, de forma pionera, es proporcionava llet esterilitzada i farina, i altres aliments nutritius als menors de 13 anys; gràcies a les tècniques que s'aplicaven en la llet de vaca per mitjà de desnatadora, centrifugadora i esterilitzadora.

Institut Municipal de Puericultura

Aquest recorregut dels primers anys i tots els coneixements d'Alexandre Frias van quedar plasmats en la revista Puericultura, que el mateix va escriure i dirigir entre 1921 i 1936. Les publicacions permetien difondre mesures preventives i formació bàsica entre la ciutadania, especialment, qüestions d'higiene que trencaven amb mites culturals i tabús imposats fins llavors.

Tampoc les dones de classe alta veien amb bons ulls les seves recomanacions i la classe treballadora tenia grans problemes per mantenir la periodicitat lactant. Així, va lluitar contra malalties com el tifus, el paludisme o la ràbia, quan encara no existien els antibiòtics; i va promoure la vacunació al territori. Entre altres importants millores socials, el metge també va contribuir en les primeres colònies escolars.

A més, a l'Institut de Puericultura de Reus es va arribar a crear l'escola per a mares i pares, on se'ls ensenyava a tenir cura dels nadons -higiene, activitats bàsiques salubres i alimentació saludable; hi havia consultori i dispensari i també laboratori pediàtric. Prèviament, la primera consulta de maternitat que es coneixia estava a l'Hospital de la Caritat de París, on s'examinava i pesava als lactants, un seguiment que era inèdit, i es distribuïa llet nutritiva a les mares que no podien alletar als seus fills. 

L'edifici noucentista, obra de Josep Simó i Bofarull, es troba al número 13 del carrer Ample de la capital del Baix Camp i acull, actualment, la seu del departament municipal de Salut Pública, des que es va integrar l'Institut Municipal de Puericultura en la regidoria i va deixar de ser un organisme autònom, l'abril del 2016.