Aquest estiu es durà a terme a la capital de l'Alt Camp un pla per impulsar l'ús social del català entre dels joves vallencs. Es tracta d'una iniciativa conjunta de la Plataforma per la Llengua i l'Ajuntament de Valls, que han presentat aquest dijous i que està fet en base a un estudi previ, que indica que la llengua de conversa dels alumnes dels instituts és majoritàriament el castellà, així com també els productes audiovisuals que consumeixen a través de plataformes i xarxes socials.

En total, durant el mes de juliol es duran a terme vuit tallers de dues hores cada dimarts adreçats a estudiants d'entre 13 i 16 anys per tal d'idear una cançó de rap que al final del taller enregistraran. També cada dijous es faran tallers de xarxes socials, mems, doblatge i retransmissions esportives. Totes les activitats seran gratuïtes.

L'estudi -fet a partir d'un altre estudi genèric de 2019- de la Plataforma per la Llengua indica que els alumnes dels tres instituts públics de Valls, el Jaume Huguet, el Narcís Oller i el Serra de Miramar, marquen un "cert retrocés" en l'ús de la llengua. Havent avaluat 1.820 converses extretes dels patis dels instituts i a l'entrada i a la sortida dels centres, així com diverses enquestes omplertes pels mateixos alumnes, conclouen que el 59% de les converses observades són en castellà, el 39,4% en català i un 1,6% en altres llengües.

Malgrat això, hi ha diferències entre cicles: a l'ESO el castellà en general puja fins al 63,7% i el català és més escoltat entre els alumnes de 3r i 4t (37,3%) que de 1r i 2n (32%). Aquestes dades contrasten amb el fet que a la comarca la primera llengua familiar és la catalana. Per contra, al Batxillerat es giren les tornes i el 58,6% de les converses ja són en català, totalment el contrari que als cicles formatius, on les converses són majoritàriament en castellà (74,6%). Destaca, però, que siguin les converses amb presència de noies en què el català hi predomini més.

Pel que fa a l'enquesta feta arribar als estudiants, dels seus resultats se'n desprèn que els tres perfils que més segueixen a les xarxes socials són castellanoparlants. Només un 1,6% dels creadors de contingut a TikTok i Youtube són en català, mentre que a Instagram és també residual: un 2,9%. Segons indica la Plataforma, les dades de l'estudi sociolingüístic es demostra "que la situació d'emergència lingüística també afecta a les poblacions amb un alt grau de catalanoparlants. Aquesta realitat és especialment greu entre els més joves i és urgent prendre mesures per enfortir l'espai lingüístic del català, ja que, si no actuem de manera immediata, arribarà un punt en què ja no serem a temps de capgirar la situació".

El pla que es vol implementar contempla no només aquesta primera fase de tallers sinó que es vol incidir en contextos socials, l'oci musical i audiovisual, xarxes socials, consum cultural, lleure, esport i fins i tot accions a l'administració pel que fa a l'ús del català als equipaments públics, en aquest cas dirigit més a la població nouvinguda.