Primer va ser Pedro Sánchez, president de la Federació Veïnal Segle XXI i d'una de les associacions de Sant Salvador i Sant Ramon, qui va traspassar la línia de cara a les eleccions municipals del mes de maig amb Ciutadans. Fins i tot, durant un temps, semblava que els tres presidents de les tres federacions, amb Antoni Peco —de la FAVT— i Carles Pedreño —de la Federació de Llevant—, apostaven clarament per la via partidista per assolir les seves reivindicacions. Peco ho va deixar tan bon punt Tarragona en Comú va optar per no presentar candidatura, mentre que, a diferència de Sánchez, Pedreño ja té número a la llista de CiU i ja ha deixat el seu càrrec com a portaveu veïnal.

Però aquests dos no han estat els únics. El passat 26 de març el PSC presentava una candidatura farcida de presidents, expresidents i membres d'associacions de veïns, tal com els va agradar presentar-se en el document de la llista. En total, sis persones: al número 13, Xavier Morató, president de l'AV Solimar; al número 18, Raquel Pérez, actual secretària de l'AV Part Alta; al número 20, Raquel Sánchez, membre de l'AV la Unió; al número 21, Jacinto Picó, president fins fa dos anys de l'AV Tàrraco; al 22, Natividad Hernández, presidenta des de fa setze anys de l'AV Riu Clar; i finalment Esperança Picallos, al 26, que és membre d'una de les associacions de veïns de Torreforta. Del mateix barri i sortint per la porta gran del PSC, Modesto Pallejà, president de l'Associació de Veïns de la plaça 1 de maig i voltants, va fitxar també per Ara Tarragona. Tot i que ha manifestat la seva voluntat de deixar l'associació un cop entri en política, Pallejà segueix exercint de portaveu del seu barri, al nucli històric de Torreforta.

Cristina Guzmán, de mossa d'Esquadra a presidenta de l'AV de Sant Salvador i, ara, una de les «independents» d'Abelló

La presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, Cristina Guzmán, podria haver fitxat per Convergència, tal com avançava laRepublicaCheca. El proper 13 d'abril, Albert Abelló presentarà la seva llista, en principi farcida d'«independents». Fa uns mesos que Guzmán ocupa el càrrec de l'entitat veïnal després que Manel Castaño ho deixés. A banda de portaveu veïnal, és mosso d'Esquadra i coneix prou bé les mancances que té el barri.

La Candidatura per la Participació dels Veïns, una fórmula ja obsoleta

Corria l'any 1979 i les primeres eleccions municipals van generar molta expectativa en un moviment veïnal encara actiu però ja afrontant la seva darrera etapa de grans mobilitzacions. En aquest context, les associacions veïnals es van unir i van muntar una candidatura anomenada «Candidatura por la Participación de los Vecinos en el Ayuntamiento», una candidatura que encapçalaria Francesc Xammar i que va obtenir 2.832 vots, gairebé un 7%, cosa que els va atorgar dos representants al plenari. Quatre anys després, desapareixerien quan uns minsos 1.648 vots (3,37%) els van deixar fora. Posteriorment a aquest episodi històric, els aparells dels partits locals es van encarregar de «captar» de manera continuada els líders veïnals més propers a la seva corda. 

Tornant a l'actualitat, amb aquest buidatge de les entitats veïnals, tot apunta que properament hi haurà renovació de càrrecs. Tot plegat, conseqüència del paper actual —que no és nou— de bona part del moviment veïnal. A l'altra banda, i a l'espera de conèixer-se les llistes d'ICV-EUiA i la CUP, quatre partits —amb ERC i el PP— semblen no jugar aquesta carta per «apropar-se als barris». Els resultats d'aquesta estratègia, disponibles el 25 de maig i durant tota la legislatura.